Qui vulgui tastar els fantàstics canelons o l’estofat de vedella del restaurant Els Amigos, de Ripoll, que s’afanyi. Les propietàries, les germanes Núria i Teresa Rubio, es jubilen al mes d’agost i deixen una de les cuines més casolanes de tot el Ripollès.
Reconeixen que el trobaran molt a faltar, sobretot els seus fidels clients de tota la vida, “que ja fa temps que es van convertir en amics”. La idea és traspassar el negoci i tornar a obrir al setembre, això sí, en una nova etapa.
Va ser Lola Bonfill, la mare de les propietàries, qui va començar a treballar fa més de 50 anys, quan el restaurant només era una fonda.
“Va venir de pagès amb un esclop i una espardenya i amb les seves quatre filles”, explica Núria Rubio, “no tenia res, ni neveres, i els primers cèntims els va fer amb els primers esmorzars que va servir. La gent li va fer confiança”.
Les dues germanes, emocionades, diuen que la seva mare “va ser una dona sacrificada i lluitadora com ningú” i, de fet, fins als 84 anys, que va morir, va estar al peu del canó. Les germanes Rubio van mamar l’ofici de petites i joves i hi han acabat passant tota la vida.
Quan van començar el local era més petit que el d’ara, “amb una cuina molt petita i amb taules llargues, on tothom s’asseia amb tothom”, expliquen.
L’única taula que conserven d’aquella època és la rodona: “Precisament en aquesta s’hi ha anat asseient la gent que porta 40 anys venint a dinar cada dia i que gairebé són de la família”.
I és que a Els Amigos tenen clients que fa 30 i 40 anys que hi mengen cada dia “ja sigui perquè estan sols o tenen poca família” i, fins i tot, en alguns casos “han vingut el dia de Nadal i tot”.
Ara fa 10 anys van decidir ampliar el restaurant “perquè sempre havíem treballat molt justos”. Expliquen que alguns dies havien de fer dinar la gent a l’entrada del restaurant, al pati que hi havia al darrere “i fins i tot al pis de casa”.
Els quedaran bons records del restaurant, on hi han passat la vida, però reconeixen que és una feina molt sacrificada: “Sobretot amb la cuina, perquè no entén d’horaris, i acabes essent molt esclava”, explica Núria Rubio, que és qui fa de cuinera.
Potser per això no hi ha hagut relleu generacional. La filla de la Núria, Anna Coll, també ha ajudat molt al restaurant, servint taules, però “no voldria que s’hagués de sacrificar tant com jo”, diu la mare, a part que ella ja té una altra feina.
Tot i així, les dues germanes reconeixen que trobaran a faltar el restaurant “perquè és tota una vida”, tenint en compte que “només hem tancat per vacances i algun dia de Nadal, molt de tant en tant”, diuen.
A elles només els queda agrair tots aquests anys “de confiança per part dels nostres clients i amics”, ja siguin els de Ripoll, Osona, la Garrotxa, Barcelona “o d’on sigui”, i també l’ajuda de Rosalia Vinyes, que ha treballat amb elles a l’establiment durant 34 llargs anys. Ara només queda esperar que tot avanci i que Els Amigos pugui tornar a obrir al setembre amb un nou relleu.
{{ comment.text }}