Les rectories del Moianès tindrien potencial per a uns 70 habitatges socials

Amb la finalitat de dinamitzar aquest patrimoni, la Universitat Politècnica de Catalunya, en col·laboració amb el bisbat de Vic, ha portat a terme una classificació de les rectories del Lluçanès i el Moianès, en funció de criteris com la dimensió, l’estat de conservació, de si el rector hi viu o la demanda d’habitatge a cada municipi. El principal resultat de l’estudi és que hi hauria potencial d’una setantena d’habitatges socials, tant al Lluçanès com al Moianès. A la nostra comarca n’hi ha 21, de rectories, sense comptar altres immobles i finques del bisbat, i actualment només 3 d’habitades per a rectors: Castellcir, Moià i Sant Quirze Safaja. D’altres estan llogades, parcialment o total. N’hi ha a cada municipi, habitualment al cor del centre històric, així com en espais rurals de paisatges emblemàtics. Jordi Franquesa, coordinador del projecte Rectories Vives, és doctor en Urbanisme, director de la línia d’investigació Recerca Rurbana-Desenvolupament Rural vers Despoblament i professor de la UPC. Franquesa comenta com la covid va evidenciar un esgotament emocional de les ciutats, per ser espais difícils de conviure amb la pandèmia. El món rural “és el futur del país: hi ha molta gent que vol anar a viure-hi, però la manca d’habitatge i serveis ho limita”. Ha constatat que hi ha rectories que estan bé, estructuralment, i que amb la seva rehabilitació es pot fixar població a nuclis petits i atendre gent necessitada. Algunes rectories podrien recuperar també funcions que ja havien tingut històricament, com a node cultural, punt de trobada i de dinamisme social. Alhora, es posaria en valor el patrimoni, ja que n’hi ha de molt destacades arquitectònicament. Josep Maria Riba, vicari general del bisbat de Vic, explicita les premisses de la institució: no volen especular ni entrar en el joc del sector immobiliari. En coherència amb la seva missió, diu: “Volem que tothom en surti beneficiat.” Els habitatges han de tenir, és clar, cèdula d’habitabilitat. Els estudis de la UPC “han permès saber què, on i com ho tenim. Disposem d’una classificació”. A partir d’aquí, “volem que aquest patrimoni es mantingui, es conservi i s’utilitzi”. El camí és buscar complicitats de particulars i famílies, cooperatives i administracions. Estan oberts a valorar tots els models, des de la cessió d’ús a llarg termini a la participació directa en alguna cooperativa. Potser és necessari de vendre algun immoble, diu Riba, dels que estan al capdavall de la classificació, per garantir el manteniment i la conservació de rectories de més valor, i tenint clar que al capdamunt del rànquing hi ha un patrimoni intocable, amb un enfocament del tot diferent, com la Seu Episcopal, a Vic, Ripoll o l’Estany. El bisbat disposa ja d’alguna proposta concreta sobre la taula. Per exemple, una cooperativa els ha lliurat un projecte per a la rectoria d’Alpens, que comportaria una cessió d’ús a canvi d’un habitatge per al bisbat. Al Moianès, Cal Rural (projecte d’habitatge assequible i sostenible al món rural) ha fet proposta per a diverses rectories del Moianès i aquests dies de setembre hi ha una reunió amb l’Ajuntament de Castellterçol, que, en l’estudi coordinat per Franquesa, seria la més viable de rehabilitar. L’estudi del Lluçanès, que va ser el primer, ha obtingut dos premis, de l’Associació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya i del departament Nexus Social, de la UPC. Aquest, de 8.000 euros, ha permès rehabilitar la façana de la rectoria d’Alpens. L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca els acaba de dotar, així mateix, amb 22.000 euros, destinats a la rectoria d’Alpens, per la replicabilitat que pot tenir en la transferència de coneixement. L’Estatut de municipis rurals, que va aprovar-se l’any passat, pot ser també un aliat, en el sentit que pedala pel reequilibri territorial. Una altra eina és el conveni que van signar al febrer el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, en pro de la cessió de solars i immobles eclesiàstics en desús per ampliar l’habitatge social a Catalunya. Castellterçol La rectoria de Castellterçol es va construir en bona part el 1855. Disposa d’una superfície total de 620 metres quadrats, amb planta baixa i dos pisos. Un pati interior fa de distribuïdor d’un teatre, precursor de les arts escèniques a la vila, i on s’havien representant els Pastorets. També disposa d’una sala que va ser la primera escola, i que afegeix 248 metres quadrats al conjunt. El rector de Castellterçol es va traslladar a la rectoria de Sant Quirze, molt més petita però amb més serveis. És la que presenta més facilitats per intervenir-hi, tenint en compte l’estat de conservació i la distribució. Per això va encarregar-se un estudi de viabilitat a un arquitecte que, com a proposta preliminar, hi planteja un cohabitatge a la segona planta –unes estances ara buides– amb cinc o sis habitacions quàdruples. A la primera planta hi hauria serveis comuns, com la sala, el menjador i la cuina, i un pis d’ús del bisbat. Es tracta d’un avantprojecte que serveix per encarar els primes passos en les negociacions cap a la rehabilitació de la rectoria de Castellterçol. La rectoria de Castellterçol, amb Jordi Franquesa / Josep Font Sant Cugat de Gavadons A més de la rectoria del nucli urbà de Collsuspina, la rectoria de Sant Cugat de Gavadons disposa de 86 metres quadrats, però es podria intervenir en dues plantes, de manera que se’n duplicaria la superfície. La rectoria, datada del 1817, va fer també les funcions de masoveria. Sant Cugat és una ermita romànica del segle XII, orientada a tramuntana i de planta rectangular. Delimita el Moianès, i fins al 1828 va ser sufragània del castell de Tona. Es troba a 1.046 metres d’altitud, un dels punts culminants de la comarca, amb vistes del Moianès, la Plana de Vic i el Montseny. Es tracta d’una rectoria representativa de moltes del Moianès ubicades en espais rurals privilegiats, igual que les de Sant Joan d’Oló i Sant Feliuet de Terrassola, a Oló; la rectoria de Sant Feliu de Rodors, a Moià; la de Sant Julià d’Úixols, a Castellterçol, o la de Sant Andreu, a Castellcir. L'Estany És la més gran del conjunt, amb 1.015 metres quadrats. El monestir i el claustre són una de les joies del romànic de Catalunya i les dependències del que havia estat la comunitat de canonges constitueixen una part important del nucli del poble. L’ajuntament, per exemple, en formava part i podia tractar-se de les habitacions privades de l’abat que el regia en aquell moment. L’edifici de l’ajuntament fou restaurat l’any 1955. El pes del monestir en la història es palpa encara, i el mapa de gran format que cartografia les possessions al segle XIV mostra com gairebé totes les rectories del Moianès havien estat patrimoni de la canònica de Santa Maria de l’Estany. L’edifici, en un emplaçament privilegiat, havia fet les funcions de casa de colònies, i en la mirada d’habitatge social permetria habilitar com a mínim quatre llars. L'Estany / Josep Font Moià La rectoria de Moià es pot considerar un palau, per la tipologia de l’edifici. És cantoner i adjunt a l’església de Santa Maria, amb una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Es tracta de la rectoria on resideix el rector de Moià i on també havia viscut Josep Maria Riba en la seva etapa al municipi. L’edifici va ser de la família Bussanya, que procedia del mas amb el mateix nom. Durant el segle XVIII els hereus abandonaren el mas i s’instal·laren definitivament a Moià, on van exercir de notaris fins a finals del segle XVIII. Després es van traslladar a Barcelona. Ramon Bussanya i Avelina Gibert, que no van tenir descendència, van deixar la casa a la parròquia l’any 1923. Té una superfície de 800 metres quadrats i acull serveis socials com Càritas i el local del grup escolta. És destacable que a la part posterior hi ha els horts de la rectoria, que estaven condicionats administrativament per la cessió de la família Bussanya, però que actualment estan qualificats d’edificable: admetrien la construcció d’una vintena d’habitatges socials. La rectoria de Moià / Josep Font

Les rectories del Moianès tindrien potencial per a uns 70 habitatges socials

El Club Vòlei Moià incorpora un equip sènior femení

“Soc una ànsies i intento fer el màxim que puc”

“Les abelles m’han ensenyat a viure amb més tranquil·litat i serenor”

Moià, a la recerca de Pollo

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de prohibir la compra d’habitatge als fons d’inversió?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

En contra de l'enderroc de la vintena de cases de l'antic poble de Sant Romà de Sau

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Mor Marcel Miquel, referent de la divulgació històrica de Sant Joan de les Abadesses

Detenen a Muntanyola un dels homes fugats aquest dijous a Sant Feliu de Guíxols

Sant Pere i Sant Vicenç es queden amb molt poques hores de metge, i amb el CAP de Torelló saturat