QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

L’explotació del Collsacabra que ha patit 16 atacs del llop porta la Generalitat als tribunals

Xifren en uns 70.000 euros les pèrdues directes de 125 ovelles mortes, ferides o desaparegudes

Ara fa un any, el llop atacava per primera vegada el ramat d’ovelles de Les Vilas.

Des de llavors, aquesta situació s’ha repetit fins a 16 vegades, amb el resultat de 125 pèrdues entre ovelles mortes, ferides o que han desaparegut.

Veient que, tot i les “bones paraules i compromisos”, no han arribat les indemnitzacions que es podria esperar de la Generalitat, i que tampoc han resultat efectives les mesures contra el llop, la família al capdavant de l’explotació ha decidit dir prou. El febrer passat van presentar una demanda contra l’administració per la via contenciosa administrativa. Li exigeixen danys i perjudicis i confien que aquesta sigui la manera que definitivament es mogui fitxa.

“Fa gairebé 900 anys que som en aquesta finca. Sempre hi hem tingut bestiar. Ara, la inoperància de l’administració de no responsabilitzar-se d’un animal que és seu, perquè la legislació el protegeix, ens porta a plantejar-nos quines perspectives tenim“, lamentava dimecres Rosa March.

La família sosté que unes indemnitzacions fixades el 2004 “no les podem acceptar, perquè no s’ajusten a la realitat d’avui”, i que les mesures preses fins ara s’han demostrat ineficients. La prova, que “el llop ha continuat atacant”: “Ens hem de resignar a una malla molt pesada i de nyigui-nyogui quan els 12 polítics i funcionaris que han vingut fins ara ens han promès, mirant-nos als ulls, solucions de tancats definitius”.

El seu fill, Joan Pròsper Fatjó-Vilas, és qui es cuida del bestiar –uns 800 caps– i la persona que munta i desmunta cada dia les malles electrificades. Una de les feines que ha hagut de sumar als canvis de rutina des que el llop va irrompre a Les Vilas.

L’explotació, de ramaderia extensiva, es basa en tres ramats que pasturen una finca de 200 hectàrees i tot està concebut entorn d’aquest model, com ara què es planta als camps o les hores que haurien de passar-hi les ovelles.

Actualment, “el maneig d’haver-les de moure, tancar i obrir ens ho ha canviat tot”, explicava el mateix Fatjó-Vilas dimecres: “Seguim les mesures marcades per l’administració i tot i així el problema no s’ha resolt. La sensació d’impotència i el desgast físic i moral és molt alt”.

En termes econòmics, la família calcula que les pèrdues vinculades als atacs s’enfilen a 60.000 o 70.000 euros. Això inclou les ovelles directament mortes pel llop, però també les que s’han asfixiat després de quedar atrapades a les malles protectores i les que s’han esguerrat abans de xaiar, la qual cosa repercuteix en el sistema de venda directa de l’explotació: “Fa dos anys tenia el corral ple. A l’octubre 300 ovelles estaven parint, i al desembre ja començàvem a vendre. Aquest hivern la nau era buida. Hem hagut de dir que no a molta gent”.

Fatjó-Vilas també insisteix en com ha canviat el maneig del bestiar: “Ens ha disminuït la producció i el benestar animal que tant es proclama ha passat a segon terme”.

La família està igualment cansada de sentir-se en un atzucac administratiu de presentar papers sense que mai s’arribi a resolucions.

Tot i declinar entrar a parlar de casos concrets, fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica recorden que la Generalitat té actiu un programa als indrets on hi ha presència confirmada del llop i danys a la ramaderia.

És en virtut d’aquest pla que se cedeix malles i vailets elèctrics a les explotacions, amb l’objectiu de protegir el bestiar de potencials atacs.

Per compensar les morts i pèrdues hi ha també estipulades compensacions econòmiques que “actualment treballem per millorar”. Si no hi ha recurs, el termini de pagament dels expedients sol ser d’uns tres mesos.

A Catalunya hi consten actualment entre 8 i 10 llops, una espècie protegida per normes d’àmbit internacional, estatal i català.

Aquesta desena d’exemplars es localitzen sobretot als Pirineus, la Catalunya Central i l’Alt Empordà.

Excepte un de centreeuropeu, tots són originaris de camades italofranceses i, segons expliquen des del Departament, tant poden desplaçar-se com mantenir-se en zones concretes, que seria el que està passant al Collsacabra.

Val a recordar, en aquest sentit, que a més a més de Les Vilas han patit atacs altres explotacions, com un ramat d’ovelles a sota Cabrera a finals de març.

LA PREGUNTA

Com creu que evolucionarà la crisi política a Espanya?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't