L’extintor de la majoria absoluta

Hi ha municipis que en el mandat que tot just es tanca les han vist de tots colors: diversos canvis en l’alcaldia a causa de les possibilitats que oferia l’aritmètica del ple, una oposició decidida a entendre’s per portar el canvi al govern municipal, dimissions en el grup polític o el repte d’haver entomat situacions complexes estant en minoria, amb el desgast que això comporta, en serien alguns dels exemples.

Tot aquest soroll convertia el pas per les urnes de diumenge passat en un vertader examen a la feina feta per les diverses formacions que es presentaven a les eleccions. I en llocs com Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sant Hipòlit de Voltregà o Moià els resultats han deixat un escenari ben clar en forma de noves majories absolutes. Una victòria contundent a les urnes que serveix d’extintor polític per arrencar el mandat.

A Centelles, per exemple, el PSC va recuperar una majoria absoluta socialista que havia perdut l’any 2019. I ho va fer en un escenari complex, ja que quatre de les cinc forces que es presentaven –ERC, L’Impuls, Junts i Centelles per la República– havien expressat en campanya la voluntat d’entesa per portar el canvi polític al municipi.

“Potser aquestes ganes de canvi hi van ser fa quatre anys”, explica qui serà alcalde, Josep Paré (PSC), en el sentit que el relleu de cap de llista que hi va haver aleshores –Paré va agafar el relleu de l’històric Miquel Arisa– “va generar alguns dubtes” entre els votants. Paré creu que en aquest mandat en què ha encapçalat l’Ajuntament –gràcies a un suport oscil·lant de Junts, Fem Centelles i sobretot el regidor Víctor Barquer– “m’he mostrat com un alcalde proper” i amb un equip capaç de fer una feina “efectiva a través d’un treball rigorós”.

A banda de la majoria absoluta –el PSC ha obtingut 9 dels 13 regidors–, l’altra notícia a Centelles és la desaparició de forces al ple: d’un consistori amb sis partits representats es passarà a un de només dos, ja que Junts, ERC i Centelles per la República no han aconseguit representació. Al ple, qui agafarà la bandera de “l’alternativa” és la nova formació L’Impuls, amb quatre regidors.

La seva cap de llista, Carla Ferré, assegura que la sensació és “d’ambivalència”. D’una banda, la situació de trobar-se davant d’una majoria absoluta “no ens agrada”, perquè fa que els ajuntaments “siguin menys democràtics”. De l’altra, però, convertir-se en “l’única alternativa” els esperona “a continuar treballant per fer créixer el projecte”. En aquest sentit, Ferré destaca l’encert de “defugir dels partits polítics convencionals”.

Al govern del PSC, des de L’Impuls els reclamen una manera de fer política “més amable” i que tinguin en compte que “també representem una bona part dels centellencs”.

A Sant Quirze de Besora aquestes eren les eleccions de la tornada a la dualitat, per tant qui obtingués la victòria tenia la certesa d’assolir la majoria absoluta per governar. Després d’un bipartidisme històric al municipi entre ERC i CiU, l’aparició de la llista vinculada a la CUP l’any 2019 va sacsejar el tauler de joc, fins al punt que l’entesa amb els republicans va permetre a David Solà (Som Poble-Amunt) ser alcalde aquests quatre anys.

Sense ERC en la cursa electoral del passat 28-M, “tampoc teníem massa clar què faria el seu votant”, explica Solà, però vistos els resultats tot indica que han estat capaços d’absorbir-lo. De fet, el número 2 de la candidatura és Joan Mendo, qui va encapçalar la proposta d’ERC el 2019. Amb set regidors pels quatre que tindrà Junts –llista encapçalada per Maria Teresa Espadaler, qui va guanyar ara fa quatre anys–,

Solà és partidari a títol personal “d’estendre la mà”, però també es mostra sorprès del comunicat que els rivals polítics van fer la mateixa nit electoral, i on la formació de Puigdemont expressava la voluntat de “continuar treballant des de l’oposició”.

L’alcalde apunta que el debat intern de si estendre la mà o no es farà en els propers dies. El que té clar Solà és que disposar de més regidors, en pobles petits, significa “tenir més mans per treballar”. El 2019 eren sis persones a govern –tres de Som Poble i tres d’ERC–, i ara en seran set d’un sol bloc.

A Montesquiu també hi va guanyar la llista vinculada a la CUP, que es presentava sota el nom de Som Montesquiu-Amunt. El triomf trencava 24 anys de victòries d’ERC a la població, i aclaria un escenari que en el darrer mandat ha sigut força convuls: els tres cap de llista que es van presentar el 2019 –Sònia Muñoz (ERC), Jaume Romeu (Junts) i Nuri Soler (SM-Amunt)– han ocupat l’alcaldia.

Amb el 52% dels vots i sis regidors dels nou que formen el consistori Carles Colomo (SM-Amunt) encapçalarà un govern sòlid. En aquest sentit, qui serà alcalde ressalta el fet que la població hagi validat a les urnes “un model de poble”, on en els últims anys amb Soler d’alcaldessa ja s’han iniciat “canvis estructurals”, com situar les noves escoles al camp de futbol i buscar un nou emplaçament per a l’equipament esportiu.

Pel que fa a la relació amb l’oposició –on hi haurà dos regidors d’ERC i un del PSC–, l’objectiu és “facilitar la seva feina”, perquè “és una tasca que coneixem i no és fàcil”, reconeix Colomo. Tot i això, la intenció a l’hora de governar és fer valer la majoria absoluta aconseguida a les urnes.

A Santa Eulàlia de Riuprimer també hi havia molta expectació per saber què passava aquest 28 de maig. Després que el 2019 només es presentés una única llista –amb l’actual alcalde Txevi Rovira al capdavant–, en aquestes municipals es tornava a la dualitat de dos partits. En els últims mesos es va materialitzar una candidatura amb l’exalcadessa Núria Solà en primera posició, Ser Riuprimer.

Rovira va passar amb nota l’examen de les urnes –sis dels nou regidors–, després d’un mandat marcat per la gestió de la pandèmia i la dimissió de cinc dels nou regidors que formaven el govern municipal l’octubre del 2021. Precisament aquest capítol “pensàvem que ens podia passar factura”, explica Rovira, tot afegint que “no va quedar clar perquè plegaven” i en canvi la població “ha valorat que els que ens vam quedar hem tirat el poble endavant”.

Precisament des de Ser Riuprimer creuen que aquesta “manca d’explicacions i aprofundiment” del motiu de les dimissions “ha beneficiat Rovira”, comenta la cap de llista del partit que estarà a l’oposició, Núria Solà. En aquest sentit, “acceptem que el poble hagi preferit una opció de continuïtat”, però es mantenen ferms en la crítica cap a la “gestió del govern municipal”.

Solà, de fet, té clar que l’oposició –formada per tres regidors– “serà constructiva”, perquè el programa electoral i les propostes per Santa Eulàlia “són similars”. De nou, on hi haurà un distanciament clar entre govern i oposició “serà en la manera de gestionar l’Ajuntament”, conclou Solà. Amb un equip nou –només repeteixen el mateix alcalde Rovira i el regidor Dani Miana–, en els propers quatre anys caldrà afrontar reptes “com la posada en marxa de la nova escola i la construcció d’una nova piscina”.

En municipis com Sant Hipòlit de Voltregà o Moià, la gestió del dia a dia i l’estabilització de situacions complicades en l’àmbit econòmic també han obtingut la recompensa a les urnes. En el cas de Sant Hipòlit, la majoria absoluta obtinguda per Junts ha posat fi a dos mandats marcats per la cultura dels pactes. La llista encapçalada per Gerard Sancho –alcalde aquests últims quatre anys– ha passat de quatre a vuit regidors, i del 37% dels vots el 2019 a rebre el 65% dels suports dels santhipolitencs.

Sancho apunta que en l’èxit electoral “hi ha una part de saber gestionar situacions complexes i imprevistes”, com pot haver sigut la pandèmia o conflictes de convivència o civisme al municipi, però Sancho destaca sobretot “la feina de formiga”, la del dia a dia que al seu entendre els ha portat a “ser accessibles per la ciutadania i efectius en les gestions”. Qui serà alcalde de Sant Hipòlit posa en valor que en un context de baixada de la participació “hem augmentat en 265 vots”.

Amb l’encàrrec de governar per part de la ciutadania, aquesta setmana Sancho comentava que encara no havia arribat el moment de valorar si estendran la mà a l’oposició per entrar a govern. “Primer farem una reunió interna per parlar-ho.” Al consistori també hi haurà dos regidors de Sumem-CP i un de Som Voltregà-AM.

Per últim, a Moià la feina feta en el darrer mandat per la candidatura Ara Moià-AM –que encapçala Dionís Guiteras– també ha tingut la recompensa de la majoria absoluta, obtenint 8 dels 13 regidors i aplegant el 53% dels vots. Després de 12 anys “difícils”, Guiteras assegura que “és un reconeixement a la feina feta”.

I és que no es pot oblidar que Moià ha hagut d’eixugar un deute molt important en una dècada, i que en el tram final del mandat s’ha pogut fer visible l’assoliment de l’objectiu obrint l’equipament que va ser símbol de l’endeutament desbocat al municipi: l’aparcament de la plaça del CAP. L’alcalde apunta que no han obtingut una majoria absoluta “per passar el corró”, i la voluntat és continuar donant explicacions “com si estiguéssim en minoria”.