Frederic Barnet va sortir de Ripoll en bicicleta el 28 d’octubre de 2011 amb l’objectiu de fer la volta al món. Després de recórrer 83 països en un viatge que ell defineix com “d’aprenentatge”, malgrat que està a prop de complir els 78 anys, divendres de la setmana passada estava a punt de tornar a arribar a Ripoll. Venia per la carretera N-260 després de superar el municipi de Sant Joan de les Abadesses, en un conjunt d’etapes que el portaven des de Sant Petersburg fins a Catalunya. Però no va poder arribar, perquè abans de fer-ho va tenir un petit contratemps.
En el punt quilomètric 110 d’aquesta carretera, Barnet va tenir una indisposició gàstrica que el va obligar a aparcar un moment la bicicleta al costat de la carretera i buscar un racó on alliberar el seu patiment. Quan va tornar per recuperar-la ja no la va trobar. Algun vehicle s’havia aturat i se la va endur. El problema, a més de prendre-li el mitjà de transport amb el qual ja havia recorregut més de 180.000 quilòmetres, és que també es van endur les alforges, on entre altres possessions hi tenia la targeta de crèdit, diners, documents i sobretot una llibreta on apuntava vivències i comentaris de gent que havia conegut durant el seu trajecte. L’únic que no van endur-se era el passaport, que en aquell moment guardava als calçotets, tal com fa sempre.
El projecte de Barnet era seguir voltant pel món, després de fer una nova sortida des de Ripoll. El 2011 ja va triar Ripoll en considerar que volia que el bressol de Catalunya també ho fos de la seva aventura. Ell és natural de Canet de Mar, i una de les següents aturades havia de ser a Mataró, on viuen la seva germana i el seu cunyat. Però l’aturada ripollesa ha hagut de perllongar-se durant una setmana. Gràcies a amics que té a Ripoll ha pogut dormir en un hostal i l’han ajudat a adquirir una bicicleta per reprendre el viatge. No tan bé li va anar a l’Ajuntament de Ripoll, on també va anar per demanar ajuda, i on segons afirma “només em van oferir un bitllet de tren per anar a Canet”. Fins ara portava a sobre una tenda, però el més normal durant tots aquests anys és que hagi dormit en un llit o altre, per l’hospitalitat de la gent que ha anat trobant a Europa, Orient, Amèrica del Sud i del Nord, Escandinàvia i el Pol Nord. Per ell la riquesa més gran no són els diners sinó “la saviesa”. La seva professió havia estat la de formar cuiners per fer-los creure en ells mateixos. Actualment no té problemes per seguir transmetent a qui li interessi allò que ha après arreu del planeta Terra.
