Diu el refranyer popular que si plou per Sant Pere Regalat [13 de maig], plou 40 dies de comptat i sembla que la dita va camí de complir-se. La data va ser diumenge, quan van caure 11 litres per metre quadrat a Vic o 14,6 a l’Esquirol, i des d’aleshores hi ha hagut ruixats en algun punt de la comarca dia sí, dia també, una situació que sembla que es mantindrà durant el cap de setmana. Les noves precipitacions se sumaran a les ja acumulades entre gener i abril, les més altes a la ciutat de Vic des de fa 36 anys. Segons l’observatori meteorològic, al llarg d’aquests quatre mesos a la capital d’Osona hi han caigut 335 litres per metre quadrat, el registre més elevat després dels 431 de 1982, els 389 de 1930 i els 365 de 1959. A Prats de Lluçanès, les dades reforcen la mateixa idea: l’inici de 2018 ha estat el segon més plujós des de 1934. I a punt de superar el primer, el 1982, quan es van comptabilitzar tres litres més que els actuals, concretament 333.
Segons els meteoròlegs Manel Dot i Edu Voltas, de MeteOsona, “de moment el 2018 està sent un any com els d’abans”. Es refereixen al que era habitual a mitjan segle XX: llevantades que “portaven aigua durant quinze dies seguits, però que l’anaven abocant de mica en mica”. Tal com demostren els registres històrics dels membres de l’entitat, una anàlisi de les últimes dècades indica que la mitjana climàtica a la Plana de Vic voreja els 700 litres per metre quadrat cada any. El que canvia amb el pas del temps és la manera com cauen: mentre que ara s’imposen els temporals, abans plovia més sovint i amb menys quantitat.
El 2018, en aquest sentit, representa un salt enrere en el temps, si bé això tampoc vol dir que sempre es compleixi la norma: sense anar més lluny, dilluns de la setmana passada hi va haver calamarsades importants al sud de la comarca en qüestió de minuts. I una imatge insòlita, la carretera C-17 tenyida de blanc com si es tractés d’una nevada de ple hivern.
Dot i Voltas apunten que un altre factor important per entendre les precipitacions dels últims dies és la combinació d’un sol “que ja escalfa” amb entrades molt marcades d’aire fred. Aquesta barreja “provoca nuvolades actives, fins a l’extrem que diumenge va nevar a Cabrera”. Des del seu punt de vista, el maig acabarà com va començar: amb pluja. A Vic, per exemple, la mitjana històrica d’aquest mes és de 84 litres per metre quadrat i ja n’hi han caigut 76. També és de destacar el registre de Ciuret, en terme municipal de Vidrà, on els pluviòmetres acumulen 143 litres per metre quadrat des del dia 1 i 584 des que va començar l’any. “La dada és alta”, comenta Voltas, però “habitualment a la zona del Cabrerès, el Vidranès, el Montseny i la Garrotxa ja hi acostuma a ploure més”.
A partir d’ara, una de les incògnites és saber si l’elevat nivell de precipitació es mantindrà fins que acabi el 2018. Amb dades a la mà, el que sí que ja és segur és que en quatre mesos gairebé s’ha igualat el registre d’anys sencers. A Vic, la dada actual puja a 335 litres per metre quadrat quan en tot el 1929, per exemple, només n’hi van caure 417. L’any passat també es va caracteritzar per poca aigua: 531 litres. A l’altre costat de la balança hi ha anys que han estat d’excepció. Dot no dubta: 1996. El registre, 1.072 litres per metre quadrat en 366 dies.
MAL TEMPS I DOLOR. MITE O REALITAT?
Una de les creences populars més esteses és que hi una relació directa entre mal temps i dolor, però els professionals sanitaris coincideixen que al darrere no hi ha cap evidència científica que pugui demostrar-ho. Tot i això, Anna Moreta, metgessa de família a l’EAP Vic Nord, certifica que en èpoques de pluja o humitat és habitual que augmentin les consultes relacionades amb artritis, artrosi i mal d’esquena.
“Hi ha articles que sí que parlen d’una possible influència dels canvis de pressió atmosfèrica”, explica Moreta, “però tot just s’està estudiant”. En altres patologies, com la migranya o les crisis d’ansietat, la relació està demostrada: “En detectem més casos a la primavera i a la tardor, quan hi ha canvis de temps”.
