Un viatge a Colòmbia, on va constatar la vulnerabilitat de les famílies de la zona de Medellín, juntament amb la mort de la seva mare, que víctima de la Guerra Civil va haver de posar-se a treballar amb només 7 anys, van inspirar el vigatà Pep Novellas a fer el treball final d’un màster d’Administració i Direcció d’Empreses sobre la creació d’una ONG que lluités contra la desescolarització d’infants i joves a través del futbol, una de les seves grans passions. Un cop presentat, però, va voler també que aquesta associació fos una realitat més enllà del paper i va impulsar Gambeta, que ara comença a fer els primers passos. Ho fa inspirant-se en el model d’escola de futbol no competitiu de l’OAR Vic, club on Novellas ha estat vinculat des dels 11 anys, i on també començarà el treball de l’ONG com a prova abans d’actuar a Colòmbia.
“Volem que els nens colombians acabin estudiant fins a Secundària, que allà són 17 anys, perquè si no poques opcions tenen a la vida. Els proposarem que facin esport i comunitat i buscarem millorar les seves capacitats cognitives”, detalla l’impulsor. A Novellas, que afegeix que “per cada nen que impactem és una família o fins i tot una comunitat si, per exemple, acaba estudiant i creant una empresa”, l’acompanyen en aquesta aventura Maria Navarrete, com a responsable de l’àrea de gimnàstica emocional; Eva Marichalar, artista i pedagoga cultural; Joan Carles Aumatell, de l’OAR Vic, i Carolina Morales, neuropsicòloga clínica de San Joan de Déu. També hi ha de col·laborador Joan Manel Sánchez, fundador de l’escola de l’OAR Vic, el model de la qual volen replicar. “És un exemple d’acollida de persones nouvingudes i de famílies vulnerables des de fa molts anys, on es fa un treball social i de valors molt important. Els ensenyen que no es tracta de guanyar i fer més gols sinó de cooperar, fer poques faltes o demanar perdó”, explica Novellas.
L’ONG es va presentar a finals de la setmana passada a les àrees de cooperació del Consell Comarcal d’Osona, l’Ajuntament de Vic i la Universitat de Vic-UCC i després es va obrir una sessió de treball per explorar vies de col·laboració entre el projecte, la universitat vigatana i la universitat colombiana de Bucaramanga Unidades Tecnológicas de Santander –que es volen com a aliades per tal que ajudin en la formació dels entrenadors des de diferents branques del coneixement, com la gestió de conflictes, la psicologia o els primers auxilis–. Van sorgir idees com l’intercanvi d’estudiants entre les dues universitats i el voluntariat per al projecte Gambeta, col·laboracions entre professors i la possibilitat de treballar en projectes de recerca conjunts. “Estem contents que des de la cooperació osonenca hàgim pogut obrir també una via de contacte de les dues universitats que donarà fruits més enllà del nostre projecte”, destaca Novellas.
La iniciativa serà una realitat a partir del gener a Vic amb una quinzena d’infants i la intenció és traslladar-lo a l’estiu a Colòmbia, on ja ha començat la formació de tècnics per treballar amb un centenar de nois. “Necessitem aliats al territori perquè l’objectiu és que ells ho vagin mantenint allà i que quan nosaltres marxem no desaparegui”, afirma Novellas. Això els permetrà també centrar-se en noves zones on aplicar un projecte, que com l’associació agafa el nom del verb gambetear. A Sud-amèrica aquest es fa servir com a sinònim de driblar o esquivar un rival i en aquest cas es va escollir com a metàfora de regatejar les dificultats.
