El Teatre Municipal de Manlleu acollirà aquest dijous a les 8 del vespre la presentació del documental Altsasu (Gau Hura), en la qual es comptarà amb la presència del seu director, el manlleuenc Marc Parramon, i un dels protagonistes del relat, l’activista Aritz Leoz.
El documental, produït per Massa d’Ors Produccions i Marmoka Films, es va estrenar fa tres setmanes al Sense ficció de TV3 i s’endinsa en el dia a dia de les famílies dels vuit joves que van tenir una baralla de bar amb dos guàrdies civils i les seves parelles la matinada del 15 d’octubre de 2016 a Altsasu, Navarra. Van ser condemnats a fins a nou anys i mig de presó, tot i que en l’inici se’ls acusava de terrorisme.
Parramon, que ja porta més de mitja vida a Barcelona, en conversa amb EL 9 NOU explica que sempre està al cas de què passa per trobar la millor història “i vaig pensar que la d’Altasu era bona”. La seva experiència està estretament relacionada amb el món de la imatge, i és per aquest motiu que va comptar amb el periodista basc Amets Arzallus com a codirector, que es va encarregar del vessant més periodístic del projecte. Després de proposar la idea a Bel Pozueta, una de les mares dels encausats, els primers rodatges es van dur a terme a inicis del 2018, moment en què van citar a declarar els vuit joves. “Ens vam enganxar a la història i la vam seguir. No volíem anar de pressa. Vam apostar per fer-ho amb la mirada llarga perquè era una història que, per desgràcia, sabíem que s’allargaria molt temps”, reconeix.
“El documental el vam fer amb uns mitjans molt reduïts, posant-hi moltes hores i sense massa suport econòmic
Segons Parramon, l’objectiu principal del documental era “explicar com s’organitzaven les famílies per lluitar contra els aparells de l’Estat espanyol”, que es movien en la defensa dels seus fills i “portaven tota l’activitat mediàtica”, ja que havien de fer front a la desinformació i a les notícies falses publicades a les principals capçaleres de mitjans espanyols.
Tot el documental “el vam fer amb uns mitjans molt reduïts, posant-hi moltes hores i sense massa suport econòmic”. Es tracta, segons el director, d’una feina “molt vocacional i si no et precaritzen, t’autoprecaritzes”. Tot i que a poc a poc es beneficiaven d’ajuts i subvencions, l’equip es va veure obligat a iniciar una campanya de micromecenatge a través de Verkami per fer front a les despeses de la fase final, com la postproducció del vídeo i l’àudio, la gestió de drets d’arxiu, la banda sonora o bé el material de promoció. En total van aconseguir 30.565 euros, lluny dels 25.000 que s’havien marcat com a mínim. De fet, cada vegada en són més les produccions que opten per campanyes de crowdfunding. Una alternativa que Parramon valora de manera positiva, però lamenta que “les televisions paguin cada vegada menys els documentals i a les cadenes privades i grans plataformes els costa mullar-se en temes polítics”. “Estem contents que TV3 tingui un espai com el Sense Ficció en prime time, que ha fomentat la indústria audiovisual catalana”, destaca.
{{ comment.text }}