“L’objectiu és començar a fer el projecte de la nova residència el 2021”

Primera dona que accedeix a l’alcaldia, a Seva. Sembla que avui això encara és notícia. Sí, i està bé que les dones anem estan a tots els llocs de responsabilitat... Més enllà d’això, podia sorprendre que Xavier Rierola, que només duia quatre anys d’alcalde, fes un pas al costat, però al mateix temps continués al consistori... És una cosa que ell havia dit sempre. Ell només volia fer quatre anys d’alcalde, perquè també hi portava més anys a l’Ajuntament. És una cosa que ja sabíem. Llavors es tractava de decidir qui es posava al capdavant... Un miler de vots, el 54% de l’electorat, respecte del 32% de JxCat; més diferència dels que pronosticaven un empat. Com ho valora? Bé. Crec que la gent va valorar que havíem fet feina durant els quatre anys. Vam fer els consultoris, es va treballar molt a les urbanitzacions... la gent va veure que havíem treballat i van tornar a confiar en nosaltres. Les relacions amb JxCat van ser molt tibants en l’anterior mandat. Milloraran amb vostè al capdavant? Jo espero que sí. Penso que ara la relació no és pas dolenta, parlem, no hi ha cap problema. Per part meva no quedarà perquè no siguin tan agressius com fins ara. Creu que representen models de poble molt diferents uns i altres? No. Tant ells com nosaltres tenim ganes de millorar el poble. Potser les idees poden variar una mica, però jo crec que tots volem un poble endreçat i millorar la qualitat de vida dels veïns. Al cap de res el seu grup ja ha viscut un relleu de regidor. Hi ha algun motiu polític al darrere, com va insinuar l’oposició. No hi ha cap rerefons polític. Simplement, la Mercè [Blancafort] no s’hi va veure bé i va deixar pas al següent. Des del primer moment van incorporar a l’equip de govern Núria Rivera, de GpS, sense tenir-ne necessitat aritmètica. Per què i com està funcionant l’entesa? Sempre és millor sumar que restar. Jo ja la coneixia i sabia que era una persona molt dinàmica i amb moltes ganes de treballar, i de moment molt bé, estem molt contents. A més, com que viu a les urbanitzacions podrà també està més al cas d’aquest sector del poble. Nou mandat, vells problemes. S’ha parlat molt del procés de buidatge de l’antiga pedrera del Pinós per l’aparició dels famosos bonys a la carretera C-17, pel fet que la muntanya està cedint. Com està el procés? Hem mantingut reunions amb Carreteres per veure com es va traient i s’està fent de mica en mica. No saben quan s’acabarà, perquè els aparells que es van posar per mesurar el moviment detecten que encara hi ha moviment. Per tant, no se sap quan es deixarà de treure. Mentrestant els bonys van sortint. Els bonys aquests també hi són més avall de la carretera. En aquest tram abans hi havia hagut una guixera i sembla que la terra no té aguant, per això baixa. El pes de la runa hi ajuda, però no és l’únic causant que hi hagi aquest moviment de la muntanya. D’entrada semblava que s’havia de buidar per via d’urgència però el procés està resultant lentíssim... També és lent perquè s’ha de portar a Castellar del Vallès, això té un cost i es va fent de mica en mica... Es porta a Castellar perquè no es va poder dur a la pedrera del Fitó. Continua provocant tants problemes aquesta activitat? No tant. Ara l’estan girant, perquè no els vinguin les vibracions a les cases, però girar costa molt... Hi ha un control, s’hi està a sobre, però és clar, ells tenen una llicència i fins que s’acabi poden fer aquesta activitat. El que hem d’intentar és que puguin molestar el mínim possible. Quants anys li queden de vida a aquesta pedrera? El termini el marca la mateixa vida útil de la pedra. Depèn del ritme de les voladures. Si en fan més acabaran abans i si les fan més espaiades trigaran més. Ells no ens ho han sabut dir. Dos o tres anys, encara potser sí. Tornant a la C-17, la solució definitiva seria un canvi de traçat; el problema deu ser econòmic. Des de la Generalitat se’ls ha comentat mai aquesta opció? Sí. La Generalitat ens va dir que hi havia l’opció de fer un pont volant, però com tu dius representaria un cost molt elevat i la cosa està aquí, apuntat com a possibilitat, sense més concrecions. L’any passat va ser el mandat dels nous consultoris; com a gran projecte, aquest hauria de ser el de completar tota l’illa sociosanitària de Can Manyosa? Què hi falta, exactament? S’ha de fer nova la residència, un centre de dia i un casal d’avis. Primer hauríem d’anar per la residència. És un edifici molt vell i s’hi ha anat fent, perquè quan vam entrar nosaltres hi havia alguna part que estava a punt de caure i la vam rehabilitar, però s’ha de fer tota nova. S’han marcat un calendari? Tot plegat és una obra molt gran i potser començaríem per la residència, aquests quatre anys. L’objectiu seria començar a fer el projecte el 2021. Tot són molts cèntims i tenim un programa molt complet en les diferents àrees que amb quatre anys no serà suficient; com a mínim haurien de ser vuit, però la intenció és anar avançant en el programa que portàvem. El debat sobre el futur del parc i les piscines municipals segur que tornarà a estar sobre la taula. Com està el projecte? Ara es començarà a redactar el projecte per les piscines i els vestidors, que no tenen ni aigua calenta. La piscina mitjana, per exemple, s’hauria de fer nova i la intenció és instal·lar-hi uns jocs d’aigua, que creiem que serà tota una novetat a la comarca i donaria molt de joc. Després vindrà el parc. Les atraccions van quedar obsoletes i s’han de fer noves. En el nostre programa parlàvem que pugui ser un parc molt familiar, que obri del matí al vespre, i que s’hi pogués anar allà a fer pícnic amb àrees de joc per a totes les edats. S’haurà d’anar desplegant. En el seu moment va ser un equipament sobredimensionat per al poble? Sí, potser, però estava molt bé, hi anaven les escoles... eren molts mesos obert i hi havia unes pèrdues impressionants, no era rendible. A més cada vegada ha anat a més el tema de la seguretat pel que fa als jocs i havia arribat un moment que no hi havia res homologat. Parlant de projectes sobredimensionats hi ha sempre a debat la rendibilitat de la Polivalent. De mica en mica s’ha anat omplint d’activitats. Contents, amb el funcionament actual? Costa molt. A vegades costa fer moure la gent. Per la festa major surt tothom, però durant l’any costa més. Aquest mandat ens hem proposat millorar la comunicació amb els veïns. Tenim la revista, però ara també hem obert un canal de Telegram, on ja hi tenim 322 seguidors, per promocionar tota la cultura que fem a la Polivalent o altres informacions que s’hagin de comunicar des de l’Ajuntament. De moment va molt bé, fins i tot la gent gran ens diuen que estan molt contents perquè el dia abans els arriba el que es fa. En aquesta línia també vam obrir una app perquè els veïns ens puguin fer arribar qualsevol incidència. És això d’anar obrint canals de comunicació. Els costa retenir el jovent al poble? La Regidoria de Cultura s’està trobant amb aquest problema. L’escola s’acaba a sisè de Primària, no tenim institut i, és clar, els joves, a aquesta edat, costa molt que es quedin al poble. S’està mirant què fer per atreure aquest jovent. Hi estem donant voltes. La Polivalent acull dues aules de l’escola. El conveni amb Ensenyament s’acaba aviat, crec. Està prevista una ampliació de l’escola? El conveni ja està renovat per quatre anys més. Ampliar l’escola, no, perquè la natalitat ha baixat. El que passa és que la mateixa escola ha canviat. Abans hi cabia tothom, però ara hi ha una aula de música, una d’informàtica, una d’anglès... i per això no hi cabem tots els cursos i el 5è i 6è es fa a la Polivalent. S’ha reestructurat el funcionament de l’escola. Però ampliar-la no ho veig una necessitat per la població que som. Utilitzem la Polivalent i per nosaltres no és cap problema, ens va bé. El mandat passat vostè, com a regidora de Medi Ambient, va incidir molt en la millora de les urbanitzacions. Havien estat les grans oblidades? Sincerament sí, quan vaig entrar estaven abandonades. L’Ajuntament té molta propietat en parcel·les i no s’havien endreçat. En aquests quatre anys gairebé les vaig fer totes. Si tu demanes als propietaris que ho facin tu també ho has de fer, i no s’havia fet. Ara també han començat a aplicar el porta a porta a les urbanitzacions; també era un greuge per aquests veïns? Vam començar el dia 11 i sí, crec que era un greuge. De fet, inicialment les urbanitzacions pagaven més per les deixalles que el poble; nosaltres ho vam acostar perquè paguessin el mateix. Ara, si al poble es feia el porta a porta a les urbanitzacions també s’havia de fer. De moment, com que és una cosa nova i hi ha gent gran a algú els costarà més, però ja hi serem a sobre. Crec que és un avanç, hem d’anar cap aquí, cap a reciclar més, perquè cada vegada es fa més rebuig. A més, les àrees d’aportacions que teníem eren un fàstic, sobretot una, que generava moltes queixes dels veïns. Hem de pensar que la recollida de deixalles cada vegada serà més cara; a darrere hi ha molta feina i la gent no ho veu. Vostè presideix l’ADF Montseny. Està ben preservat l’entorn natural de Seva? Sí. Tenim un entorn natural privilegiat. Ara per primera tindrem una ruta, la dels Tres Molins, que encara no està acabada, serà molt maco. Són millorables les relacions amb l’EMD de Sant Miquel de Balenyà? Sí, possiblement, i així ho estem fent. Tenim més reunions i diferents temes sobre la taula per abordar plegats. Per exemple, en un dels últims plens i a instància de JxCat es van oferir a cofinançar el pont de Monells. Hi ha novetats? L’any que ve s’acaba el conveni amb Adif i s’està estudiant si seria possible abaratir el cost d’aquest pont o mirar altres vies. No ho podem deixar perdre perquè aquí hi ha un problema de camions i de trànsit. I en això hi ajudarem, però l’EMD també hi haurà de posar per la seva banda.

“L’objectiu és començar a fer el projecte de la nova residència el 2021”

L’índex de recollida selectiva a Torelló ronda el 80% després de mig any de contenidors xipats

Posen caixes niu a Vic i Roda de Ter per a la protecció de la gralla

EL 9 NOU entrega a Sònia Costa el premi del 44è Concurs de Portades

Agermanament dels Pastorets de Sant Quirze, Berga i Molins de Rei

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols amenaça amb una qüestió de confiança si avui no li aproven el pressupost