“L’onada de solidaritat de la població va ser la llum enmig de la foscor”

Als voltants de la 1 del migdia del diumenge 31 de juliol de 1983, un incendi s’iniciava a la zona de La Rovira, just al costat de la carretera que enllaça Viladrau amb Seva. Una fumarada blanca i intensa deixava entreveure que no seria un dia normal. La calor intensa amb el vent que arribava de marinada n’agreujava la situació. Una suma de circumstàncies que serien l’artífex de la crema de més de 1.700 hectàrees repartides en cinc municipis diferents: el Brull, Sant Julià de Vilatorta, Seva, Viladrau i Taradell, la vila més afectada. Aquells veïns que vivien prop de la zona d’origen de l’incendi es van desplaçar fins al lloc dels fets per comprovar la magnitud de l’incendi, però de seguida es van veure obligats a fer mitja volta davant la magnitud de les flames. El foc, dominat pel vent, es desplaçava d’oest a est a una velocitat imparable. A mesura que la notícia s’anava escampant, habitants del poble i de les viles del voltant es reunien davant de l’ajuntament per organitzar-se i actuar com més aviat millor. Uns portaven eines del camp per ajudar en les tasques d’extinció i uns altres duien tot tipus d’avituallament, com aigua i menjar. En definitiva, qualsevol element que pogués ajudar a combatre un foc que només la naturalesa era capaç d’apagar. Cinc municipis van quedar afectats per l'incendi En aquells temps, el bosc estava compost principalment per pins, una tipologia d’arbre que disposava d’un combustible explosiu que, sumat a la falta de gestió forestal per mantenir el bosc net, en propiciava el perill d’un possible incendi. Ramon Vallmitjana, veí de Taradell, recorda exactament on estava en el moment que va començar l’incendi. “Aquell dia estava dinant amb la meva família com qualsevol altre diumenge normal.” Fins que una trucada ho va canviar tot: “Des del Parc d’Esports ens van alertar que es veia molt fum a la zona del Montseny”. De seguida va agafar el jeep i es va dirigir a Goitallops, un dels punts més elevats del municipi. Però el foc ja estava molt escampat i obligava a fer marxa enrere. Aquell dia, el nou alcalde electe de Taradell, Joan Reig, es trobava a Puigcerdà i no arribaria fins més tard, fet que l’organització improvisada de la gent del poble va ser més present que mai. Josep Martí Casademunt, qui seria regidor d’Agricultura el setembre d’aquell mateix any, explica com des del consistori amb la col·laboració de la gent del poble van actuar com van poder “per intentar apagar el foc del que va acabar fent”. Però les hores passaven i la preocupació anava en augment. Passades les quatre hores de l’inici de l’incendi, es vivia el moment més crític. El foc rodejava algunes zones habitades com la urbanització La Roca, que obligava veïns de la zona a abandonar temporalment les cases. Tot i no haver de lamentar grans pèrdues materials, algunes cases de pagès van perdre alguns coberts de bales de palla i menjar dels animals, com la Masia de la Rocafarigola o el Mas el Bou. Precisament, en Josep del Bou va ser un dels afectats per l’impacte de les flames. Hores abans, per sort, va ser a temps per salvar el bestiar davant del panorama que hi havia davant seu amb unes flamarades que descriu com a “imponents”. Foc prop de la masia de la Vallmitjana a Taradell / AFT/FRANCESC MARXANT Un dels fets que recorda amb més emoció és com dies més tard pagesos de la zona el van ajudar portantli menjar i bales de palla per poder suplir els danys de la catàstrofe. Amb l’arribada dels bombers i l’estabilització del temps, el foc s’aniria apagant fins a morir oficialment el 2 d’agost, gairebé 48 hores després de l’hora d’inici. Un dels bombers presents a l’incendi va ser Pere Blasi, caporal del parc de bombers de Vic en aquella època, que no arribaria a Taradell fins unes hores més tard de l’inici del foc. El cos de bombers de Vic en aquell moment només disposava d’un vehicle d’incendis forestals, que justament es trobava fora la comarca en un incendi a Tiana (Maresme), on Blasi estava treballant. De fet, recorda que li va estranyar quan ell i els seus companys els van derivar fins a Taradell, però de seguida van entendre el motiu: “A mesura que ens anàvem apropant a la zona ja vam veure que el panorama era molt devastador. En aquella època els focs encara es podien combatre de forma bastant manual, però aquest es va desbordar”. Aquell incendi va requerir de molta prudència perquè “no hi acostumaven a haver incendis d’aquesta magnitud, en comptes d’anar al front del foc per apagar-lo es va haver de combatre des d’on les flames ho permetessin”, explica. Davant la situació d’incertesa que hi va haver durant tot el dia, en destaca per sobre de tot la col·laboració ciutadana i de les administracions, i la imatge d’esgotament de la gent que hi va treballar durant moltes hores per tal d’apagar el foc. En la mateixa línia, un altre dels bombers presents aquell dia va ser Àngel Rifà, excap de bombers de Tarragona i que havia viscut a Taradell. Recorda amb pena el que va suposar veure com molts records d’infantesa s’esvaïen amb el pas de les hores: “Em va saber greu que es cremessin zones on hi havia estat de jove. Al final, més que un foc gran, que ho va ser, és un foc trist on es cremen molts dels teus records de quan anaves amb bicicleta, de caminades pel bosc, de jocs… en definitiva, se’t cremen 20 anys de la teva vida”. 40 anys després, l’escenari és completament diferent. "Més que un foc gran, va ser un foc trist que va cremar molts records" Segons l’alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, hem passat de la desaparició de prop de 900 hectàrees del terme municipal a una zona forestal regenerada de nou amb un bosc més ric que mai. Entre les espècies recuperades es troba l’alzina o el roure. Un procés que s’ha accelerat gràcies a la feina dels propietaris que cuiden els seus boscos i fa que a partir d’aquesta diversitat “siguem més capaços d’aguantar qualsevol altre possible incendi”. Tanmateix, Cabanas recorda que “l’incendi de Taradell va servir com a punt de partida per començar a canviar tota la infraestructura de la prevenció d’incendis”. Zona del Pi Gros després de l'incendi, camí direcció al castell de Taradell des de Goitallops / AFT/FRANCESC MARXANT Zona del Pi Gros en l'actualitat, camí direcció al castell de Taradell des de Goitallops / ALEIX CASTELLS En aquest sentit, hi va haver un canvi de consciència que va venir donada a partir d’aquest foc. Després d’aquest incendi n’hi va haver d’altres importants com el de Montserrat el 1985, però el que és evident és que tot plegat va servir com a “un punt d’inflexió per començar a fer una política diferent en la prevenció i lluita contra el foc forestal”. Una de les crítiques respecte a la situació que es produeix actualment és el voluntarisme, ja que considera que hem anat d’un extrem a un altre: “Hem passat d’un gran voluntarisme que ara està tan professionalitzat que sembla que no es tingui en compte la gent del territori quan passa una desgràcia”. Però sens dubte, el canvi de política en la prevenció d’incendis ha estat la conseqüència positiva d’aquell incendi, a partir de la feina que desenvolupen les agrupacions de defensa forestal (ADF). Ramon Vallmitjana, persona que va impulsar la creació de l’ADF Portal de les Guilleries, que agrupa diferents termes municipals de la comarca d’Osona, ressalta la importància de la feina que fan: “A l’hora de fer la primera sortida, les ADF són una meravella perquè tenim els aparells repartits a les cases de pagès i això fa que quan hi ha un foc siguem més ràpids a actuar”. Una de les claus és la capacitat per arribar a temps. "L'incendi va ser un punt d'inflexió per canviar la política de prevenció" De fet, s’apaguen molt més de la meitat dels focs que es produeixen gràcies a la intervenció de les agrupacions de defensa forestal. Tanmateix, recorda que des de l’administració no “ens ajuden en inversió de nova adquisició i de manteniment vivim just”. Comenta que tenen aparells que no funcionen perquè no se n’ha fet el manteniment necessari. “L’administració que pot tenir una mà d’obra de franc només les ha d’equipar i no és capaç de fer-ho”, afegeix. En definitiva, quatre dècades d’un incendi que va deixar un record inesborrable per a tots aquells que hi van estar presents. Un 31 de juliol de 1983 que deixarà oberta per sempre més la pregunta sobre quines van ser les causes reals que van provocar aquell incendi, però que mai deixarà en l’oblit totes aquelles persones que de forma voluntària van lluitar per apagar les flames. Un incendi en què la solidaritat i la generositat de tot un poble va ser la llum enmig de tanta foscor. "Economia rural", la millor arma per prevenir incendis “Una cosa és l’extinció i l’altra és entendre d’incendis, ecologia i economia”, afirma Pere Alsina, cap del cos de Bombers de Vic. L’incendi forestal és l’últim acte que es dona d’una història d’un bosc en què hi ha un seguit de persones que hi viuen i hi són cada dia, com ara propietaris, ADF o Agents Rurals. “L’única solució és la prevenció i que la societat elimini el combustible (vegetación forestal) perquè no generi grans incendis forestals”, afegeix. En aquesta línia, cal parlar d’economia rural i cal treure’n rendibilitat. Un exemple gràfic del que passa si comprem formatge a l’estranger, el que fem és que un agricultor es guanyi la vida al mateix temps que elimina combustible. Per tant, si nosaltres com a societat comprem formatge de proximitat estem ajudant que la zona de Muntanyola o de qualsevol zona de Catalunya on pasturen cabres o vaques duguin a terme una feina de gestió forestal netejant la vegetació del voltant i reduint la massa forestal per evitar un possible incendi. En resum, “cal que la gent pugui viure en el territori i ens cuidi el nostre entorn”. Alzina apunta que la massa forestal a Catalunya està creixent a diari. I si bé és cert que invertir amb més recursos és necessari, no és la solució al problema. "Cal reduir massa forestal per disminuir el risc d'incendi" “Tenir més recursos no significa que puguem parar aquests incendis d’alta intensitat”, sinó que cal fer prevenció i treure rendiment de la massa forestal del nostre medi. Una feina que Agents Rurals, ADF ofins i tot els GRAF hi juguen un paper fonamental. Asier Larrañaga, responsable dels GRAF a la Catalunya Central, explica que la seva feina és analitzar com es van propagar altres incendis per extreure’n patrons de comportament i anticipar-se. “Ens trobem a les portes dels incendis de sisena generació, que causen una emergència civil”, puntualitza. Cal fer accions per regular la biomassa als boscos i aplicar ciència a l’hora de gestionar i portar-ho a terme per part de l'administració.

“L’onada de solidaritat de la població va ser la llum enmig de la foscor”

El Pla del Mas, finalment acabat

“Moltes de les meves mestres ara són companyes”

El Voltregà cau a casa per 1 a 4 davant de Reus

El CATA Voltregà cau golejat davant el Generali HC Palau i segueix amb la mala dinàmica

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic