L’any 2009, la família Martín Fernández, de Sant Quirze de Besora, va actuar en previsió de futur i va fer tots els tràmits perquè els seus dos fills amb discapacitat intel·lectual –en Francisco i l’Alberto– poguessin optar a dues places en una llar residencial de la comarca d’Osona. Dotze anys després, els dos germans continuen formant part de la llista d’espera. A casa i al seu entorn, però, les coses han canviat força. I és que el temps no s’ha aturat, i més enllà de la mort del seu pare, ara fa una dècada, els anys s’han anat acumulant amb tot el que això comporta. La mare, Maria Fernández, amb qui viuen i qui és la seva cuidadora de referència, ja té 77 anys. Està bé de salut, però tampoc amaga que cada vegada “vaig més feixuga”, i sobretot la preocupa que si es posa malalta “no sé què faré amb ells dos”. La Maria també té el suport dels seus dos altres fills, “però viuen a d’altres municipis, tenen les seves famílies, m’ajuden sempre que poden i tampoc voldria passar-los tota la responsabilitat”.
Així doncs, la solució més adequada perquè la Maria tingui un respir i vegi assegurada l’atenció als seus dos fills, i que en Francisco i l’Alberto –que tenen 55 i 47 anys respectivament– puguin mantenir la seva autonomia sense quedar desatesos el dia de demà passa per accedir a dues places en llars residencials. Però l’oportunitat no arriba, “i aquí van passant els anys i mai hi ha diners per al col·lectiu dels nostres fills”, exclama Maria Fernández. Ho fa conscient que a Calldetenes hi ha 12 places a punt per ser utilitzades, “però no les poden oferir perquè no arriben els diners del govern per al seu manteniment”, es lamenta.
I això a la Maria la molesta, “perquè com més temps passi, més grans serem tots plegats i més ens costarà l’adaptació”. En aquest sentit expressa la seva voluntat de poder acompanyar els seus dos fills en el pas cap a la llar residencial, i no haver d’arribar a l’extrem que hi han d’entrar d’urgència “perquè jo ja no me’n puc fer càrrec”. També creu que seria important que els dos germans poguessin entrar junts en el mateix habitatge, “perquè sempre s’han portat molt bé i segur que els hi seria positiu”.
Maria Fernández, al costat de la seva filla Maria Dolors Martín –que l’acompanya durant la conversa amb aquest periòdic–, acaba amb una demanda a la classe política: “Que no s’oblidin de totes les famílies que tenim aquesta necessitat”.
