En només prémer el botó vermell d’una aplicació del telèfon mòbil, salta una alarma, es geolocalitza la incidència i una càmera de videovigilància enfoca el punt on hi ha la persona que acaba de llançar l’avís per veure què passa a l’entorn immediat. És un dels punts que inclou el sistema de seguretat que implantarà l’Ajuntament de Manlleu entre finals d’aquest any i inicis del següent com a mesura per reduir la delinqüència al municipi. El van donar a conèixer aquest dimecres al vespre des del consistori, quatre dies després que desenes de veïns es concentressin davant de l’Ajuntament per exigir més seguretat, “una queixa generalitzada”, com admetia l’alcalde, Àlex Garrido (ERC), i que “els polítics entenem i compartim en molts aspectes”. En el mateix context Garrido va recordar que els darrers anys han reclamat més presència dels Mossos a la ciutat, un aspecte que tornaran a demanar en una reunió que tenen agendada des del juny pel mes que ve amb el Departament d’Interior. Allà faran “aflorar una petició històrica”, la d’una comissaria dels Mossos a la ciutat, ja sigui pròpia o compartida amb la Policia Local. L’alcalde apuntava que “la situació delictiva de Manlleu és peculiar respecte a altres municipis semblants”. L’opció de tenir una comissaria dels Mossos es va plantejar el 2010 en un pla director de la Generalitat que marcava cinc punts on s’hauria de reforçar la presència del cos, entre els quals es parlava de Manlleu i per extensió el nord d’Osona. El tema va quedar aturat encara que el 2017 es plantejava una comissaria compartida amb la Policia Local al Poquí.
La configuració del nou sistema de seguretat, explicaven, ha requerit l’anàlisi de diferents models policials i també de les dades de Manlleu que, malgrat ser més bones que en altres municipis de les mateixes dimensions, segons el sergent de la policia, Moisès Gimeno, han empitjorat els darrers quatre anys a la ciutat. En el que portem d’any, detallava, s’han produït 564 delictes contra el patrimoni, 72 més que l’any passat i un centenar per sobre dels del 2018. Dels fets delictius d’aquest 2021, afegia, 167 han estat robatoris en habitatges, un fet que, admetia el cap de la policia, “dona una percepció d’inseguretat molt gran”. Gimeno afegia que després d’un pla de xoc que van activar al febrer també han augmentat el nombre de detencions –han estat 87–, que gairebé s’han duplicat respecte al 2019.
El regidor de Seguretat Ciutadana, Arnau Rovira (JxCat), va detallar el projecte, que consta de tres línies. Per una banda, hi ha l’app mòbil, que “és cabdal” i que també permetrà un ús més enllà de l’acció policial, ja que també es podran fer arribar incidències d’altres tipus, avisos de carrers tallats o “tallar fake news” donant informació també per “frenar la rumorologia”. Segons el regidor, l’aplicació anirà totalment lligada a les cinc càmeres que s’instal·laran al barri de l’Erm, entre l’avinguda de Roma i el passeig de Sant Joan, la plaça del Mercat i l’escola Puig-Agut. S’han seleccionat aquests punts perquè a través de la intel·ligència artificial han detectat on es concentren les actuacions de la Policia Local. Seran càmeres blindades i antivandàliques que se situaran a uns 10 metres d’alçada. Dues seran domòtiques i que podran girar 360 graus i les altres tres fixes. L’aplicació i les càmeres tindran un cost de 226.000 euros. Una tercera pota del projecte és la creació d’una unitat de suport especial de reacció i prevenció dins la policia, un fet que segons Rovira serà més lent ja que han de trobar la fórmula per poder ampliar la plantilla, que ara és de 47 persones, el màxim per una població com Manlleu.
UN GRUP IDENTIFICAT DE 20 JOVES
A Manlleu “hi ha un delinqüent molt local, que coneixem perfectament” i a qui els cossos policials “tenen perfectament identificats i controlats” perquè els han detingut desenes de vegades, segons Garrido. És un grup “molt jove”, d’unes 20 persones, amb un “nucli dur” de sis o set nois. L’alcalde explicava que alguns són els qui l’any 2014 es dedicaven a rebentar vidres de vehicles i robar a l’interior i que ara roben en habitatges. L’alcalde era molt crític amb el sistema que fa que “se’ls deté i al cap de 24 hores surten i tornen a delinquir”, un fet que genera “impotència i frustració”, per la qual cosa reclamava que es revisi. Aquest fet fa, segons Gimeno, que “la nostra feina feina sigui estèril”.
