L’Ajuntament de Manlleu té previst obrir la setmana entrant els vestidors de la piscina municipal descoberta perquè en facin ús famílies que no disposen d’aigua calenta a casa. Segons explica el regidor de Promoció Social i Personal, Pere Compte (ERC-JfM), a través de les escoles han detectat que hi ha infants que han disminuït els nivells habituals d’higiene coincidint amb l’arribada del fred. Actualment s’està avaluant a quanta gent caldria fer extensiva la proposta, ja que l’equip de govern sospita que es tracta de famílies vulnerables que viuen en habitatges ocupats il·legalment i que fins ara no havien entrat dins del circuit de serveis socials. “És probable que tinguin aigua i llum, però no gas”, explica Compte. Tant ell mateix com l’alcalde, Àlex Garrido (ERC-JfM), hi afegeixen que això pot servir perquè aflorin casos de pobresa energètica que no havien arribat a l’Ajuntament, veure què més necessiten les famílies i anar-les acompanyant. Aquests dies també s’està reparant la calefacció dels vestidors.
Es dona la circumstància, a més a més, que el consistori treballa actualment en la resolució de les ajudes per pagar les factures dels subministraments, i que “el nombre de peticions ha augmentat respecte a altres anys”. Passa el mateix a Torelló, on en comparació amb el 2019, abans de la pandèmia, el nombre de sol·licituds ha crescut un 31%, explica la regidora de Benestar Social, Núria Montanyà (ERC-JpT). Aquest 2021 porten 220 peticions a les quals se’ls pot oferir un màxim de 300 euros l’any. En una altra línia, però, “sabem que hi ha famílies que no tenen manera d’escalfar-se” i els fan arribar ajuts, per exemple, per comprar bombones o estufes de butà, també a persones en situació irregular d’habitatge.
La Llei 24/2015 de la Generalitat de Catalunya protegeix els ciutadans en situació de vulnerabilitat econòmica davant dels talls que puguin anunciar les companyies d’electricitat, gas i aigua potable. En cas de no poder pagar les factures, la consigna és adreçar-se als serveis socials municipals perquè elaborin un informe de risc d’exclusió residencial i, d’aquesta manera, evitar els talls.
Els serveis socials cada cop emeten més informes per evitar que es tallin subministraments
La regidora de Benestar i Família de Vic, Núria Homs (JxCat), detalla que des de l’inici de la pandèmia als serveis socials de la ciutat han atès entre un 25% i un 30% més de persones que abans no hi acudien. Homs és crítica amb la Llei 24/2015: “Hi ha bones intencions, però l’aplicació és un despropòsit pels governs locals”, i assegura que cada setmana poden arribar a rebre entre 60 i 80 cartes de les companyies. Si són casos coneguts, tenen 15 dies per posar-s’hi en contacte i emetre els informes pertinents. En cas que no siguin coneguts són 60 dies. El 2020, diu Homs, van fer 532 informes positius i el 2021, un 26% més. De tot plegat, però, remarca que se n’han realitzat el doble o el triple de negatius –1.188 el 2020 i 2.583 el 2021–. Això vol dir que “són possibles usuaris a qui se’ls ha tallat la llum o potser no hi ha ningú al pis”, persones a qui se’ls ha fet arribar la carta però no n’han sabut res més i per tant “no sabem si són vulnerables o no”.
Janina Nuño, coordinadora de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials de la Mancomunitat La Plana, assegura que “de pobresa energètica cada dia n’hi ha més” i apunta que en la línia de Manlleu en algun moment també s’han obert dutxes de pavellons per casos de vulnerabilitat. Nuño diu que qui té dificultats prioritza pagar l’habitatge abans que els subministraments. “La majoria de gent vulnerable acumula molt deute”, a vegades més de 3.000 o 4.000 euros, que és difícil de recuperar. Des de la Mancomunitat, així com des dels serveis socials dels diferents municipis d’Osona i el Ripollès, emeten molts informes per evitar que les companyies tallin el servei als usuaris per impagaments. “Quan ho detectem tramitem l’ajut”, diu Nuño, a banda que treballen amb els usuaris per orientar-los per gastar menys en els seus habitatges, revisar les factures i també tramitar els bons socials. Des del Consorci d’Osona de Serveis Socials, Pere Medina, vicepresident segon i responsable de l’àrea de Serveis a les Persones del Consell Comarcal d’Osona, diu que redacten més d’un miler d’informes per vulnerabilitat a l’any. Fets com l’augment del preu de l’electricitat, entre d’altres, poden empitjorar la situació per a moltes persones.
Elisabet Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, explica que dels 2.746 nuclis familiars que atenen, 506 són noves situacions, la majoria de les quals persones grans per qüestions d’autonomia. Ortega apunta que unes 50 famílies han requerit ajuts a l’habitatge i amb un centenar han treballat temes de pobresa energètica. Pel que fa al perfil de persones vulnerables, com apunta Medina, n’hi ha de tots, però amb l’aplicació de la llei des del 2015 han detectat amb els avisos més persones grans que tenen una economia més ajustada.
