David Bosch s’estrena en aquest mandat com a regidor de JxCat a Manlleu. Anteriorment, però, ja ho havia estat durant una dècada amb ERC. Ara és el titular d’Indústria, Coneixement i Agenda 2030.
Va deixar la política fa sis anys i hi ha tornat. Per què?
Perquè m’apassiona. És una activitat que m’omple. M’agrada molt estar al servei de Manlleu i dels seus ciutadans.
Havia estat regidor d’ERC i ara ho és de JxCat en un moment en què, per primer cop, ERC i JxCat comparteixen govern.
No havia passat mai. Ho hem d’aprofitar. Entre ERC i JxCat vam aplegar més del 50% dels vots el 26-M. Les mirades d’ERC i JxCat poden ser complementàries i ens han de permetre tirar endavant projectes de transformació.
Parla de “projectes de transformació” i vostè és titular d’Indústria, Coneixement i Agenda 2030. Són carteres que remeten al futur. Vostè és el regidor que treballa per demà?
M’agradaria contribuir a construir el demà. De fet, l’Agenda 2030 planteja que les polítiques públiques no s’han de fer d’eleccions a eleccions, sinó amb una perspectiva més llarga: implementar accions a deu anys vista.
Però alinear les accions municipals amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és una feina més interna que externa.
És interna perquè el concepte Agenda 2030 no és posar logos petits de cada un dels ODS, sinó pensar des de l’inici com enfoquem els projectes per alinear-los amb els 17 objectius de l’ONU: treball decent, creixement econòmic sostenible, economia circular, aliances amb altres institucions… Per fer-ho, primer cal un treball intern per veure les bondats d’aquest canvi de paradigma, però també fer entendre, externament, que la ciutat s’ha de planificar amb un tempo que permeti fer el viratge necessari d’una ciutat de 20.000 habitants com és Manlleu i que no grinyoli.
Troba comprensió i col·laboració dins l’equip de govern?
A l’equip de govern hi trobo complicitat màxima. Una de les estratègies que vam pactar era precisament un relat de la ciutat coherent amb un objectiu compartit i transformador.
Parla de futur, però en el present Manlleu té dificultats: un atur per sobre de la mitjana d’Osona, una renda per sota i, ara, el tancament de Prysmian. Amb aquest dibuix la situació és descoratjadora.
Pot semblar-ho, però com a administració no només hem d’afrontar els símptomes –acompanyar la gent que busca feina, disposar de bons serveis socials…–, sinó treballar sobre les causes. Podem atreure inversions a Manlleu sempre que fem una política inclusiva, i això no només vol dir incloure-hi tota la ciutadania sinó tots els actors socials i econòmics que treballen a Manlleu i hi tenen interessos on en poden tenir. Hem de facilitar-los-ho. L’administració ha de ser facilitadora; no només censora.
El punt número 1 és la necessitat de sòl industrial?
És un punt important. Tenim el pla del Mas avançat. Aquest pla, que va ser concebut fa temps, es va adequar per fer-ne més fàcil l’execució i donar resposta a la connexió de Manlleu amb la C-25. Cal sòl industrial i hi donarem resposta.
Es va tard.
Es va tard, però millor fer-ho ara que mai.
Però no es va tard d’ara, sinó ja des del primer pla general. Aquest mal no és ni d’aquest segle ni d’aquest mil·lenni.
El pla general preveia un creixement industrial que es va esgotar i que ara hem de repensar. El POUM, aprovat inicialment, també preveu creixement industrial a la Comella, al costat de La Piara.
Una vegada, a finals dels anys vuitanta, el Manlleu va guanyar 6 a 0 el Vic i, en acabar el partit, l’alcalde va dir a un empresari local que devia estar content. L’empresari li va respondre que 6 a 0 en futbol, però 0 a 6 en nous polígons.
Hem de desterrar la rivalitat de Vic i Manlleu. Vic té una potència econòmica indiscutible, però tenim una col·laboració excel·lent. Ara compartim un projecte europeu de temes d’ocupació i formació amb una mirada llarga que s’ha de treballar, però que donarà fruits.
Precisament aquest projecte, per fer un centre de formació i innovació tecnològica, és un dels que té corrent de fons? A vegades veiem l’escuma, però aquest duu corrent de fons?
Una de les prioritats és millorar la formació professional i aquesta històrica ànima industrial de Manlleu volem que s’encarni en actuacions que permetin desplegar projectes.
La idea entronca amb l’antic patronat d’FP ara Cefortem. El sediment existeix.
Té tot el sentit. Manlleu sempre ha tingut aquesta ànima industrial i pot tornar a ser la fàbrica d’Osona amb una indústria 4.0.
Parla d’indústria 4.0 però no totes les empreses són iguals.
No, però podem facilitar que neixin empreses, que en vinguin i que les existents facin la digitalització. Això és una oportunitat.
