Els mantres de la bioseguretat a les granges de porcí

En un moment de greus amenaces sanitàries per al sector porcí (“la pregunta amb la pesta porcina no és si arribarà, sinó quan”), el concepte bioseguretat és el que més han sentit dir els ramaders als veterinaris, sobretot després de l’eliminació de l’òxid de zinc de la dieta i la reducció dels antibiòtics. I rere aquest concepte plouen tota una sèrie de mantres, aquelles afirmacions que ens creiem a còpia de repetir-les, com per exemple que la seva aplicació és costosa o cara. La veterinària tonenca i responsable de salut animal de la multinacional de genètica porcina PIC, Anna Romagosa, va voler desmuntar tots aquests mantres divendres en una conferència inclosa en una jornada tècnica organitzada amb motiu del Mercat del Ram i que volia donar veu a diferents experiències de dones dedicades al sector porcí. “Faig de policia. La bioseguretat és fer de policia.” Era la targeta de presentació de Romagosa divendres a la tarda en un auditori que tot i tractar temes d’interès i de plena actualitat del sector comptava amb un públic majoritàriament femení. En el seu cas fer de policia és marcar les directrius i inspeccionar les granges del seu grup per assegurar que es compleixen els criteris per evitar l’entrada de malalties. I ho feia amb exemples gràfics, com el “model del formatge suís, que també s’utilitza per evitar accidents d’avió”. Si es talla el formatge en làmines, “cada tall és una barrera de bioseguretat. Cada barrera té forats i com més barreres hi posem més probabilitats tenim que els forats no coincideixin” i evitin l’entrada de virus. Amb aquest pretext i deixant clares les tres fases de la bioseguretat (bioexclusió, biocontenció i biomaneig), Romagosa va exposar els criteris més elementals que cal tenir en compte per tenir èxit en aquest propòsit. Un altre exemple gràfic: la pandèmia. La bioexclusió és l’arribada a casa, el canvi de roba i calçat i la desinfecció només travessar la porta. La biocontenció són les quarantenes, i el biomaneig, l’erradicació de les malalties. Això, portat a les granges, és la manera de fer que les conseqüències d’una infecció siguin el més lleus possibles. Infeccions com la PRRS (síndrome respiratòria i reproductiva porcina) que afecta granges de la meitat est de l’Estat espanyol o la PPA (pesta porcina africana). “A Itàlia no saben com els va entrar. Diuen que possiblement pel port de Gènova. Doncs aquí tenim el port de Barcelona”, insistia Romagosa. Al final, l’entrada a una granja va en funció, il·lustrava Romagosa, de qui compra més números de loteria i un d’aquests factors és la dimensió: “Com més gran és la granja, més loteria compres”. Granges amb tanques perimetrals i portes calçades per evitar l’accés d’animals externs, vestidors amb les zones neta i bruta “només separada per dutxes”, una barrera de calçat o una alta exigència amb la neteja, desinfecció i eixugat de les corts són elements clau en tot aquest procés. Però també disposar la granja de tal manera que es facilitin les maniobres del camió de bestiar per evitar que el conductor no baixi de la cabina o que al moll o la bassa de purins s’hi pugui accedir sense entrar a la granja són altres talls de formatge que evitaran mals majors. Mesures senzilles i que no són costoses, afegia Romagosa. Després de la ponència, Romagosa va compartir taula amb quatre dones més, representants de quatre models de negoci dins el sector porcí: Núria Rovira, de Sagàs, amb una granja de 80 mares amb cicle tancat per abastir els negocis propis de carnisseria, restauració i turisme rural; Judit Roca, de Gurb, amb una granja de 100 mares amb cicle tancat i dedicats al deslletament de garrins; Rosa Centellas, dels Prats de Rei, al Solsonès, amb una granja de cicle tancat de porc ral, i Gemma Vivet, directora general del Grup Gepork. Totes cinc van coincidir que no s’han trobat problemes a l’entorn laboral pel fet de ser dones. Aprofitant que la taula la moderava la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, Rosa Centellas sí que va voler posar el focus en la pressió administrativa. “Hem d’omplir els mateixos papers per una granja de 80 mares que per una de 8.000”, lamentava també amb un exemple prou gràfic.

Els mantres de la bioseguretat a les granges de porcí

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar l’ajut europeu de 2,7 milions d’euros per la nau del Pla de Ripoll

Alba Riera i el Vic-ETB, protagonistes a la cloenda del ciclisme català 2025

Arnau Lledó presenta a casa el seu projecte per al Dakar

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”