Els mantres de la bioseguretat a les granges de porcí

En un moment de greus amenaces sanitàries per al sector porcí (“la pregunta amb la pesta porcina no és si arribarà, sinó quan”), el concepte bioseguretat és el que més han sentit dir els ramaders als veterinaris, sobretot després de l’eliminació de l’òxid de zinc de la dieta i la reducció dels antibiòtics. I rere aquest concepte plouen tota una sèrie de mantres, aquelles afirmacions que ens creiem a còpia de repetir-les, com per exemple que la seva aplicació és costosa o cara. La veterinària tonenca i responsable de salut animal de la multinacional de genètica porcina PIC, Anna Romagosa, va voler desmuntar tots aquests mantres divendres en una conferència inclosa en una jornada tècnica organitzada amb motiu del Mercat del Ram i que volia donar veu a diferents experiències de dones dedicades al sector porcí. “Faig de policia. La bioseguretat és fer de policia.” Era la targeta de presentació de Romagosa divendres a la tarda en un auditori que tot i tractar temes d’interès i de plena actualitat del sector comptava amb un públic majoritàriament femení. En el seu cas fer de policia és marcar les directrius i inspeccionar les granges del seu grup per assegurar que es compleixen els criteris per evitar l’entrada de malalties. I ho feia amb exemples gràfics, com el “model del formatge suís, que també s’utilitza per evitar accidents d’avió”. Si es talla el formatge en làmines, “cada tall és una barrera de bioseguretat. Cada barrera té forats i com més barreres hi posem més probabilitats tenim que els forats no coincideixin” i evitin l’entrada de virus. Amb aquest pretext i deixant clares les tres fases de la bioseguretat (bioexclusió, biocontenció i biomaneig), Romagosa va exposar els criteris més elementals que cal tenir en compte per tenir èxit en aquest propòsit. Un altre exemple gràfic: la pandèmia. La bioexclusió és l’arribada a casa, el canvi de roba i calçat i la desinfecció només travessar la porta. La biocontenció són les quarantenes, i el biomaneig, l’erradicació de les malalties. Això, portat a les granges, és la manera de fer que les conseqüències d’una infecció siguin el més lleus possibles. Infeccions com la PRRS (síndrome respiratòria i reproductiva porcina) que afecta granges de la meitat est de l’Estat espanyol o la PPA (pesta porcina africana). “A Itàlia no saben com els va entrar. Diuen que possiblement pel port de Gènova. Doncs aquí tenim el port de Barcelona”, insistia Romagosa. Al final, l’entrada a una granja va en funció, il·lustrava Romagosa, de qui compra més números de loteria i un d’aquests factors és la dimensió: “Com més gran és la granja, més loteria compres”. Granges amb tanques perimetrals i portes calçades per evitar l’accés d’animals externs, vestidors amb les zones neta i bruta “només separada per dutxes”, una barrera de calçat o una alta exigència amb la neteja, desinfecció i eixugat de les corts són elements clau en tot aquest procés. Però també disposar la granja de tal manera que es facilitin les maniobres del camió de bestiar per evitar que el conductor no baixi de la cabina o que al moll o la bassa de purins s’hi pugui accedir sense entrar a la granja són altres talls de formatge que evitaran mals majors. Mesures senzilles i que no són costoses, afegia Romagosa. Després de la ponència, Romagosa va compartir taula amb quatre dones més, representants de quatre models de negoci dins el sector porcí: Núria Rovira, de Sagàs, amb una granja de 80 mares amb cicle tancat per abastir els negocis propis de carnisseria, restauració i turisme rural; Judit Roca, de Gurb, amb una granja de 100 mares amb cicle tancat i dedicats al deslletament de garrins; Rosa Centellas, dels Prats de Rei, al Solsonès, amb una granja de cicle tancat de porc ral, i Gemma Vivet, directora general del Grup Gepork. Totes cinc van coincidir que no s’han trobat problemes a l’entorn laboral pel fet de ser dones. Aprofitant que la taula la moderava la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, Rosa Centellas sí que va voler posar el focus en la pressió administrativa. “Hem d’omplir els mateixos papers per una granja de 80 mares que per una de 8.000”, lamentava també amb un exemple prou gràfic.

Els mantres de la bioseguretat a les granges de porcí

Dura derrota per la mínima a Lloret

Ripoll oferirà el curs vinent un màster de pilotatge de drons

Diferències entre l’Ajuntament i el Casal Boira Baixa, que denuncia “sancions” i “traves” ”

Osona, entre les comarques on es reforçaran els cursos de català

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Els veïns de Moià diuen un 'no' rotund a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador