Marc Verdaguer era el número 3 d’IPR a Roda. El juliol passat va deixar el grup “per desavinences” amb el líder i exalcalde Albert Serra, a qui un any abans havien fet una moció de censura.
No compartia la manera de fer amb Serra?
Al principi pensava que sí, però tot va venir perquè faltaven dos anys per a les eleccions municipals i vaig proposar fer una reunió perquè tots decidíssim qui s’havia de presentar de cap de llista i els noms a darrere. Automàticament Serra es va posar molt nerviós, em va començar a retreure coses amb unes formes que desconeixia i després es va dedicar a trucar persona per persona del grup d’IPR ficant-se amb mi, amb Cesca Costa [exregidora] i algú altre, depèn de com li venia el vent. A partir d’aquí, entenc que quan a un lloc no m’hi volen he de sortir-ne.
El va sorprendre que en una entrevista a EL 9 TV anunciés que seria el candidat?
Va ser la gota que va fer vessar el got, perquè va ser pocs dies després de proposar jo la reunió. He entès que IPR és el grup d’Albert Serra i no són independents. De la decisió, no me’n penedeixo.
Les coses mai es decidien entre tots?
Em van dir una vegada que hi ha gent que et fa sentir partícip d’una cosa i realment són ells que ho dominen. Un cop he sortit d’IPR, entenc que estava dominat per ell, hi havia coses que creia que jo les decidia, però possiblement em dominava ell per darrere. Em costa dir-ho, però crec que és així.
Toni Vila ja va plegar a l’inici del mandat. En alguna ocasió ha dit que l’havia d’haver escoltat més.
Sí, i tant, amb en Toni hi tinc una bona relació i el primer que vaig fer va ser demanar-li disculpes de no haver marxat amb ell. Estar al govern em feia gràcia per intentar acabar les coses que tenia mig començades com a regidor de Joventut, però el temps m’ha demostrat que em vaig equivocar.
Va canviar la manera de fer amb el pas d’IPR del govern a oposició?
No. En principi sempre intentàvem decidir les coses, però abans també érem més gent que vèiem les coses per una banda que potser les podíem defensar més. Havíem tingut discussions, però que et donaven per seguir endavant i discutir-les, però amb l’Albert si li portaves la contrària anaves a males paraules.
Ja en plens anteriors a la renúncia hi va haver alguna divisió de vot…
Quan no estic d’acord amb una cosa no l’aprovaré, encara que formi part d’un grup. Si som independents, som independents. No seguiria mai ordres de partit, m’haurien de fer fora, perquè no estic disposat a trair-me.
Sent al govern com es treballava la divisió?
Abans eren discussions, si hi havia una cosa que estava consensuada entre tots a vegades havies de baixar una mica del burro. Una vegada s’havia de presentar un tema de la variant de Roda i un parell o tres de regidors vam dir que no ho podíem fer així de cap manera, perquè traspassàvem el problema d’un lloc a l’altre de Roda. El resultat és que aquell punt no es va presentar. Això vol dir que no es veia la divisió a dins del ple, però era a fora.
Quina relació té ara amb Albert Serra?
Nul·la. Zero.
I amb la resta de regidors del grup?
No hi tinc cap problema. La Iolanda al mes de setembre em va casar. Que potser em van sorprendre amb la reacció que van tenir quan jo vaig plegar? Que pensava que tindria més suport? Sí, però mira, les coses van així, cadascú al cap i a la fi mira per ell. Si ells estan a gust, cap problema.
Serra apuntava quan va anunciar la renúncia que era fruit d’un acostament amb ERC, que estava influenciat.
No ha entès res.
Sí que des que és regidor no adscrit ha votat, en alguns punts, en la línia del govern, com el pressupost.
No és que hi hagi acostament, és que sempre hi ha sigut. Com a regidor de Joventut, abans de portar qualsevol tema al ple ho parlava amb ells. Evidentment que hi havia coses que em deien que votarien en contra, però sempre hi he tingut bona relació, igual que amb Albert Aguilar, no hi tinc cap problema, però no és un acostament. Serra ho deia, com sempre, perquè tira de les seves històries.
A principi de mandat, s’estava negociant amb qui sumaven majoria. Vostè i Vila eren més partidaris de pactar amb ERC que Junts?
Sí, fins i tot veia que podíem haver arribat a fer un govern de concentració. Però veia que almenys 10 regidors era el que tocava i el que havia dit la gent de Roda.
Per què no es va arribar a aquest pacte?
És evident que amb un cantó Serra era tres anys alcalde i amb l’altre, dos. Era una qüestió d’egos, així de simple.
Amb Albert Aguilar, l’altre regidor no adscrit, que provenia de JxCat, tenen bona sintonia. Ell amb IPR també n’hi tenia. S’havien plantejat fusionar-se? Serra havia sonat com a candidat de JxCat en alguna ocasió.
Serra les últimes eleccions ens volia fer presentar com a Junts, i jo el dolent, una altra vegada, vaig fer una reunió perquè ho decidís el grup. La sorpresa va ser que dels que hi érem, 17 o 18 persones, només hi va haver un vot positiu d’anar a Junts, el de Serra. A partir d’aquí, Serra sempre ha volgut més. Es va equivocar, i potser també es va equivocar elegint-me a mi a la seva llista.
Està a l’oposició en el fons fruit d’una moció de censura. Tot és conseqüència de la destitució de Joan Moreno, el líder de Junts, del govern. S’esperava que acabés així?
Sí, sí, era molt evident, feia molt temps que les coses anaven molt maldades. Si no recordo malament era un ple de gener, que el senyor Moreno i Marina Quintana no es van presentar al ple i cinc minuts abans deien que pujaven a votar en contra.
Vostè també havia perdut la confiança en Moreno?
Completament. El dia que es va fer fora, el dia abans, se li va dir a Albert Serra: o ells o nosaltres. I érem dos que estàvem disposats a marxar. Marxar o fer una moció de censura als altres que es quedaven. La situació era inaguantable.
“Serra ens volia fer presentar per JxCat el 2019. El grup vam decidir que no”
Des del grup d’IPR estaven disposats a fer una moció de censura amb ERC?
Sí, completament. Si s’hagués donat l’ocasió, ho hauríem fet. El problema, i ho diré sempre, és que ens vam equivocar la gent d’IPR de no parlar amb ERC abans de fer fora Moreno i que Quintana sortís. Ens haurien demanat el cap de Serra i hi havia gent que estava disposada a donar-lo.
Moreno deia que la situació l’havia agafat per sorpresa.
Feia temps que se’n parlava, no el va agafar per sorpresa, amb els malentesos que hi havia a dins… És que era ingovernable, inaguantable.
Abans de la moció, van negociar amb ERC. Per què no va tirar endavant?
Era evident que ERC no s’asseuria amb nosaltres, i ho entenc perfectament. Ens van donar un vot de confiança per entrar a govern el dia de la presa de possessió. Els que potser no vam complir la paraula vam ser nosaltres.
Costa estar sol a l’oposició?
Molt, perquè no pots ser a tot arreu. Haig d’agrair a l’altre regidor no adscrit, Aguilar, que ens truquem i comentem coses.
“El pacte amb Moreno era inaguantable. Havia de triar: ells o nosaltres”
IPR li demanava que deixés l’acta de regidor.
No, rotundament no. Serra té 1.300 vots, però no són tots seus, li agradi o no, hi ha gent que em va votar a mi, a Iolanda Tristancho, Toni Gaja… L’acta de regidor és nominal, no de partit. Me la vaig guanyar jo, m’haig de quedar per la gent que va votar i va creure que volia treballar pel poble. Si jo marxava i entrava algú altre, treballaria per Serra, no pel poble. Em queda un any i fins a última hora seré allà.
Un cop acabi el mandat què farà de cara a les eleccions del 2023?
En vaig estar parlant amb Aguilar també, li vaig dir que no perquè sé que si té ocasió de ser alcalde gràcies a Albert Serra ho serà. I ens tornaríem a enganxar i no ho vull fer. N’he sortit molt escaldat i arribava a casa alguns dies molt tocat i no m’agrada estar així. Només hi hauria una possibilitat, una i prou. I és que l’exregidora Cesca Costa em vingués a picar a casa i em digués que ho tirem endavant. Si no, no em trobaran enlloc. Hi ha un 1% de possibilitats.
