L’esclat de la pandèmia va trastocar l’any passat el sistema sanitari, que en molt poques setmanes es va haver de reestructurar per donar resposta a una malaltia desconeguda i altament contagiosa. A Osona i el Ripollès, com a tot Catalunya, es van multiplicar les xifres de pacients ingressats, es va haver de doblar la capacitat de les unitats de cures intensives i molts professionals van canviar de feina a dins mateix dels hospitals per atendre l’increment exponencial de malalts. La urgència exigia destinar la major part dels esforços a l’atenció de la Covid-19, i això fa pensar que s’hauria d’haver tancat el 2020 amb llistes d’espera més llargues que les de l’any anterior, però el balanç del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) sorprèn justament en sentit contrari.
CIRURGIES
El CHV porta a terme tres grans tipus d’intervencions quirúrgiques: les d’urgències, que deriven de situacions sobrevingudes; les inajornables a causa de malalties com càncers o problemes de cor; i les que es poden programar, amb un ventall que va des de cataractes, hèrnies o varius fins a l’extirpació de les amígdales o la col·locació de pròtesis de genoll. Sobre els dos primers blocs no hi ha debat. Són cirurgies de vida o mort, i des del Consorci Hospitalari diuen que “es van continuar realitzant sempre sense interrupció, fins i tot durant la primera onada de la pandèmia”. Les programables es van ajornar entre el març i l’abril i novament a la tardor, coincidint amb els pics d’ingressos a causa de la Covid, però finalment es va tancar l’any havent complert el 98% de l’activitat prevista. Que el percentatge sigui tan alt malgrat el context respon a la injecció d’un milió i mig d’euros per part del Servei Català de la Salut que va multiplicar l’activitat als quiròfans de l’Hospital Universitari de Vic i la Clínica de Vic a principis d’estiu i en el tram final de l’any, pagant més personal, més hores extres, i operant matins, tardes i fins i tot els caps de setmana. “Va ser una feina molt intensa”, destaca Rosa Maria Morral, directora assistencial del CHV, “treballàvem amb circuits mil·limetrats per fer les proves PCR just quan tocava, tenir un segon pacient a punt en cas que el primer no pogués entrar… I tothom es va arromangar. Sense l’esforç del personal, des de qui feia les trucades i programava fins als anestesistes, els portalliteres, el servei de neteja… no ho hauríem aconseguit”. El comitè d’empresa apunta en la mateixa direcció: “Tot i els diners del pla de xoc, el que està clar és que si els professionals no haguessin respost ara parlaríem d’uns altres percentatges”. Així, mentre que el maig s’havien dut a terme 390 intervencions, a l’octubre en van ser 1.155 i al cap de l’any es va arribar a 5.944 de les 6.055 previstes en iniciar el 2020.
Una altra derivada de la pandèmia és que els confinaments han reduït les lesions esportives, les caigudes… Hi ha hagut menys implosions de casos. I aquest és un altre factor clau a l’hora d’explicar que a Osona el 2020 es reduïssin les llistes d’espera per operar-se en 1.521 persones, de 3.519 a 1.998. Durant l’any en curs, la voluntat és ampliar l’activitat quirúrgica en un 10% i incorporar noves tècniques, com les intervencions de retina que es començaran a practicar d’aquí a dues setmanes.
VISITES AMB L’ESPECIALISTA
L’activitat ambulatòria també s’ha ressentit de l’impacte de la Covid-19, ja que el 2020 la ciutadania amb altres patologies va consultar molt menys el sistema de salut. Segons dades del CHV, les 52.000 primeres visites amb l’especialista que hi havia hagut el 2019 van quedar en 40.350 l’any passat i, en conjunt, es va reduir un 40% el nombre de pacients en espera. “Les consultes externes van funcionar dos mesos només amb visita telefònica, però durant la primera onada van baixar molt les sol·licituds”, explica Morral. En tancar el 2020, el temps mitjà per visitar-se amb l’especialista havia passat de 56 a 51 dies.
PROVES DIAGNÒSTIQUES
Les xifres sobre les proves diagnòstiques segueixen el mateix patró. D’una banda, el 2020 es van rebre gairebé 3.560 sol·licituds menys que l’any anterior. De l’altra, es van incorporar nous equips que –juntament amb la programació de proves en cap de setmana– van permetre recuperar l’activitat que s’havia hagut d’ajornar en els moments més crítics de la pandèmia. Un cop superada la sotragada de la Covid-19, Morral admet que el gran risc és que es produeixi un efecte rebot i aflorin tots els diagnòstics pendents, amb l’agreujant, a més a més, d’arribar tard. El comitè d’empresa hi coincideix, i també recorda que els professionals necessiten descansar: “Encara hi ha gent treballant 12 hores amb moltíssima feina i tensió, les rotacions canviades… Tot això implica un trasbals”.
