Les declaracions de l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo han desfermat aquesta setmana una tempesta política d’alt voltatge. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat que la Generalitat estudia emprendre noves accions legals i l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha reiterat una vegada més la necessitat que se sàpiga tota la veritat i s’aclareixi definitivament quina relació hi havia entre els serveis secrets espanyols i l’imam Es-Satty, mort en l’explosió del xalet d’Alcanar el dia abans de l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona i l’atac a Cambrils.
La caixa dels trons es va obrir en la sessió d’aquest dimarts del judici a Villarejo pel cas Tàndem, que investiga les presumptes tasques d’espionatge d’àmbit privat que l’excomissari hauria fet utilitzant recursos policials. En una de les declaracions, Villarejo va recordar que havia estat treballant pel CNI “fins al dia de la meva detenció”, i que entre altres tasques havia ajudat a “resoldre l’embolic de l’imam de Ripoll”, un fet que va qualificar com a “greu error del senyor Sanz Roldán –director del CNI–, ja que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya”, en els mesos previs al referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Les paraules de Villarejo van fer revifar les sospites del vincle entre el que s’ha considerat ideòleg dels atemptats del 17-A –l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty– i el CNI. Aquest possible lligam no es va poder tractar durant el judici als tres supervivents de la cèl·lula gihadista responsable dels atacs a Barcelona i Cambrils que es va fer entre finals del 2020 i principis del 2021 a l’Audiència Nacional de Madrid perquè el magistrat Félix Alfonso Guevara no va permetre ni aprofundir-hi ni escoltar testimonis com el mateix excomissari.
Amb aquest escenari, les reaccions polítiques no es van fer esperar. Una de les més ràpides va ser la de l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (Junts), que des de fa anys reclama esclarir ben bé l’origen d’uns atemptats terroristes que van colpir i afectar de ple la vila que representa. El mateix dimarts al vespre, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis (Junts), es va desplaçar fins a la capital del Ripollès per reunir-se amb el batlle i regidors i mostrar d’aquesta manera el suport de la Generalitat de Catalunya a l’Ajuntament. La consellera va remarcar que les declaracions exposades per Villarejo “interpel·len tots els demòcrates, siguin independentistes o no”, i per aquest motiu des del màxim òrgan institucional català es demanarà “les màximes responsabilitats polítiques, policials i judicials”. Durant la trobada es va acordar que en el proper ple municipal es presentarà una moció “per exigir que aflori tota la veritat”, va dir l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ja que és l’única manera “de tancar el dol”.
Des del Palau de la Generalitat, el president, Pere Aragonès (Esquerra), va remarcar que si les paraules de Villarejo són certes, “calen explicacions ja”, i per aquest motiu “exigim que s’investigui per tal d’esclarir la veritat”. Amb aquesta intenció, va anunciar que havia encarregat als serveis jurídics de la Generalitat “estudiar les declaracions i les accions legals pertinents que es puguin emprendre”.
Des de Junts, es va recordar que s’havia demanat dues vegades al Congrés i al Senat “una comissió per esclarir els fets ocorreguts en els atemptats del 17 d’agost de 2017”, i van remarcar que després de les declaracions de Villarejo “esperem que cap partit s’hi oposi”.
Des de la CUP, Mireia Vehí va qualificar l’excomissari com un personatge “molt poc fiable”, però va remarcar que “és obvi que cal una comissió d’investigació del que va passar el 17-A”. En l’àmbit polític, els partits independentistes al Congrés amb el suport d’altres formacions com per exemple el PNB han anunciat que tornaran a demanar que es creï una comissió d’investigació. També víctimes dels atemptats com Javier Martínez, pare de l’infant de 3 anys mort a les Rambles, van recordar la necessitat d’investigar els vincles entre l’imam de Ripoll i el CNI, tot lamentant que en el judici es menystinguessin les peticions d’advocats de la defensa perquè Villarejo declarés. I és que fa un any, l’excomissari de la Policia Nacional ja va fer una primera referència entre la informació que tenia el CNI i la possibilitat que hi hagués un atemptat gihadista a Barcelona.
Dimecres, en una nova sessió del judici, Villarejo va matisar les seves paraules assegurant que no volia dir que el CNI volgués perpetrar un atemptat com el del 17 d’agost, però sí que hi havia l’objectiu “de fer sentir a Catalunya la necessitat de la protecció de l’Estat” davant d’una amenaça terrorista. “Els hi va marxar de les mans”, va repetir l’excomissari. Pel que fa a la manca de proves vinculades a les acusacions, Villarejo va assegurar que estan “als meus arxius, però no me’n donen còpia”. Els documents es troben sota secret judicial.
Les declaracions de l’excomissari han generat poca repercussió entre els mitjans de comunicació i partits polítics d’àmbit estatal. La primera representant de l’executiu espanyol a fer-hi referència va ser la delegada del govern central a Catalunya, Teresa Cunillera (PSC), que va dir que les paraules de Villarejo “no tenen cap credibilitat”, i que les insinuacions “no tenen base lògica ni material. Són ganes d’enredar”. Pel que fa a Salvador Illa, va deixar clar que de Villarejo “no en vull ni parlar”, perquè “tothom sap la credibilitat d’aquest individu, que és zero”. El cap de l’oposició de la Generalitat va remarcar que el seu suport “és amb els Mossos”, que van investigar els fets “d’una manera molt seriosa”, i va deixar clar que si alguna persona té més proves “el que ha de fer és portar-les al jutge”. En aquest sentit anava el redactat del comunicat de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), que agrupa bona part de les víctimes del 17-A. El comunicat finalitzava amb una pregunta: “Per què Villarejo ha esperat a tenir un judici en contra seu per fer aquestes declaracions?”
