Dissabte va pronunciar el seu segon discurs com a alcalde en un ple d’investidura. Va recuperar el de fa quatre anys per preparar-lo?
Sí, el vaig revisar. No volia repetir-me.
S’hi va reconèixer quan el va tornar a llegir?
No me l’havia mirat mai més i, sí, vaig pensar que havia dit el que volia dir.
Al ple de dissabte va parlar “d’il·lusió intacta, energia renovada”, però segur que no és el mateix alcalde que el que va agafar la vara l’any 2015.
He evolucionat i madurat molt. No només jo, tot l’equip. Tenim més experiència i crec que això és positiu de cara al nou mandat.
Diuen que es madura amb les adversitats.
Els moments difícils et fan treure el millor que tens a dins.
S’esperaven ampliar el nombre de regidors?
Sí.
Ho diu amb rotunditat.
Els nostres pronòstics eren que les eleccions anirien bé.
De qui és mèrit?
De tot l’equip.
Han sumat Moviment d’Esquerres. Fa quatre anys MES ja s’havia quedat a les portes del segon regidor.
Penso que aquesta integració és molt natural. No teníem diferències estratègiques a nivell de ciutat, al contrari.
Qui és la seva mà dreta en aquest equip de govern?
Tots els regidors d’ERC m’ajuden en tot allò que poden. Sí que és cert que amb Enric Vilaregut, que també treballa a plena dedicació a l’Ajuntament, ens veiem cada dia i en molts moments. L’àrea que porta [Urbanisme] és fonamental i per mi és un gran company de viatge.
A més a més són amics.
Els dijous habitualment anàvem a dinar i fins i tot venien Pere Compte, Eudald Sellarès, Maica Bassas, a vegades Maria Josep Palomar… Un grup de regidors dels que estem més per aquí Manlleu. Era un dia de menjar molt, riure, tractar temes polítics, però també relaxar-nos i barallar-nos per qui tenia més patates al plat o més nata a les postres.
Els reprendran, aquests dinars?
Suposo que sí. És un costum molt sa.
Ara compartiran equip amb JuntsxCat. Han escarmentat de governar en minoria?
No és que haguem escarmentat, senzillament que governar en minoria, malgrat que tots els projectes previstos els hem tirat endavant, requereix d’un esforç majúscul i negociacions a vegades molt dures abans de cada ple. Pensant en la ciutat, creiem que amb JuntsxCat podem ser bons socis. L’afinitat personal també compta.
El relleu al capdavant de JuntsxCat, abans PDeCAT, ha estat important per a l’acord? O amb Benjamí Nieto també s’haurien entès?
Crec que en aquest moment també hauria estat possible tancar el pacte. A mesura que va passar el temps, la relació amb en Benjamí va millorar i és una persona que respecto.
Un equip de govern amb 14 dels 21 regidors del consistori va més enllà de garantir-se la majoria.
És un govern plural, ampli, amb gent que té moltes capacitats per les àrees que se’ls ha encomanat. Més que la majoria estricta d’11, hem buscat un govern de gran fortalesa.
Últimament ha dit que els reptes que ha d’entomar la ciutat requereixen d’un govern d’aquestes característiques. Concreti de quins es tracta.
Un de fonamental ara mateix és la recta final de l’aprovació del POUM. El creixement industrial, que ha de tenir un impacte important a Manlleu en tots els sentits: a banda de l’econòmic, també el social o en el padró d’habitants… També tenim reptes pel que fa a habitatge. Com més siguem, millor els podrem entomar.
Més regidors al govern vol dir més despesa de sous?
Segur. Sempre he defensat que qui es dedica a la política ho ha de fer de forma digna, altrament difícilment trobaríem gent vàlida que hi volgués destinar temps. Les nostres responsabilitats són grans i el sou hi ha d’anar lligat.
Si puja la despesa també han d’augmentar els ingressos.
Esperem que sigui així. El creixement industrial que preveiem ha de representar un increment dels ingressos a les arques municipals.
Amb això vol dir que no apujaran impostos per pagar sous de regidors?
Un alcalde mai pot dir que no s’apujaran els impostos, estaria mentint la ciutadania. Hem de pensar, per exemple, que les despeses de personal de l’Ajuntament han patit un increment important, evidentment merescut després d’anys de sous congelats, i tot indica que l’any que ve tornaran a pujar. Això s’ha de finançar d’alguna manera. La gent també vol tenir una ciutat ben equipada, amb serveis… Un alcalde que digui que no ha apujat els impostos o menteix o difícilment tirarà grans projectes endavant.
JuntsxCat comandarà cinc regidories. Quines són les que ERC no estava disposada a cedir?
Educació. És el nostre emblema des de fa molts anys. Encara existeixen reptes importants, però arreu on anem tant la Generalitat com la Diputació de Barcelona ens posen d’exemple, moltes poblacions venen a veure com hem treballat el PEC. Per nosaltres és una regidoria indispensable. La portarà Rafa Cuenca.
Del pacte amb JuntsxCat se’n pot fer una altra lectura: ERC-JfM els integra al govern i així desactiva el principal grup de l’oposició.
L’acord no està pensat per diluir a ningú, sinó per sumar i fer força conjunta liderant la ciutat.
Com esperen que sigui la relació amb la CUP aquests quatre anys?
Cordial. Els estenem la mà. Si ens trobem la CUP d’aquest últim mandat, difícilment podrem arribar a acords, però amb la incorporació de persones noves hem detectat un cert viratge en la seva manera de fer i relacionar-se amb nosaltres. Poden aportar expertesa en molts temes. Mantenim oberta la línia de treball i col·laboració.
I amb el PSC?
Quan hi ha un trencament com el que es va produir és complicat refer ponts. Això no vol dir que tinguem cap problema personal ni que no estiguem oberts a dialogar i a buscar punts en comú.
Maira Costa va dir dissabte que si partits de discurs xenòfob, en aquest cas Som Identitaris, entren de nou al consistori és que alguna cosa no s’ha fet bé. Hi està d’acord?
Crec que, a Manlleu, a nivell de gestió de la diversitat i la cohesió estem fent un treball important i hi esmercem molts esforços. Aquest cas és un xic diferent d’altres d’entrada de forces xenòfobes en administracions. La figura de Paco Zambrana, molt coneguda després d’anys i panys d’haver treballat com a policia, ha tingut una incidència de vots més enllà del que representen les seves sigles. És més un efecte Zambrana que el d’una força d’extrema dreta. Ara bé, ell ha d’assumir les conseqüències de representar-la.
Hi ha parlat després de les eleccions?
No.
Aquest dilluns es va tornar a asseure al despatx d’alcaldia. Quina és la primera carpeta que va obrir?
N’hem tingut moltes d’obertes. El dia a dia se’ns menja. El Teatre Centre ja està a ple rendiment, però té mancances que hem d’anar solucionant. També he fet trucades necessàries perquè el polígon del Mas sigui una realitat abans d’acabar l’any.
Quan estarà definitivament acabat el teatre?
La fase per la qual havíem apostat aquest mandat ha quedat enllestida. Ja s’hi poden fer obres de teatre i qualsevol espectacle d’arts escèniques. Sempre hem dit, però, que el Teatre Centre s’ha d’acabar en la seva totalitat. Ara tocarà abordar la següent fase. Estem en un any de pressupost prorrogat, però hi haurà les meses de concertació de la Diputació de Barcelona i el 2020 reprendrem les obres.
Ja és segur que aquest 2019 no aprovaran pressupost?
L’interventor creu, i nosaltres també, que és millor preparar ja el de 2020. A partir del juliol continuarem amb les modificacions plenàries del pressupost [de l’any 2018].
Li dic el que dirà l’oposició: a través de les modificacions acaben elaborant un pressupost “encobert”.
Entenem que el millor que podem fer és preparar nous projectes i abordar-los amb el pressupost del 2020.
A la carpeta de pendents també hi ha l’enderrocament dels pisos de Can Garcia. Posi data a la desaparició del segon bloc.
No depèn exclusivament de l’Ajuntament, sinó de l’Incasòl. La setmana vinent torno a signar documents d’expropiació i entenem que abans d’acabar l’any –així m’ho han promès– haurà començat l’enderroc.
Quantes famílies estan pendents de reallotjar?
Una vintena.
Moltes encara.
Però en la majoria de casos ja hi ha acord.
La construcció de la comissaria de la Policia Local a l’antiga potabilitzadora també està encallada.
No, està en procés de licitació.
Ja tenen l’autorització definitiva de l’ACA?
No és el permís idíl·lic que esperàvem, però sí que ens permet tirar endavant el nou equipament. Entenem que les restriccions que imposa l’ACA són salvables.
De quines es tracta?
Bàsicament ens diuen que l’edifici ha de ser un espai administratiu i d’atenció ciutadana. Això ens va plantejar el dubte de si hi podria haver detinguts, però la resposta de tècnics i juristes de la casa és que sí, perquè de fet aquí a Manlleu ara tampoc hi tenim calabossos. Custodiem les persones fins que les venen a buscar els Mossos d’Esquadra.
Les negociacions amb el Ministeri de l’Interior per l’antiga caserna de la Guàrdia Civil han avançat?
Hem anat diverses vegades a Madrid amb el que fins ara era el cap del PDeCAT, Benjamí Nieto. Les posicions estan molt properes i creiem que l’acord és a tocar, però ens van dir que havien de passar les eleccions. Volien esperar el nou equip de govern per tancar el tema.
Acabarà valent més dels 70.000 euros que oferien vostès.
Segur. Quan van venir a fer la inspecció, els tècnics de l’Ajuntament també van quedar sorpresos del bon estat de l’edifici. Havíem tirat massa a la baixa.
Quines al·legacions acceptaran de les que s’han presentat al POUM?
Estem en procés de resoldre-les.
Quan l’aprovaran provisionalment?
Esperem que abans d’acabar l’any.
En quin punt es troba el cas de les multes anul·lades irregularment per l’exregidora de Seguretat Ciutadana?
Al jutjat, quan ens citin anirem a declarar. Dels errors se n’aprèn: establirem protocols molt clars sobre com actuar a l’hora de retirar multes. No volem que es repeteixi mai més una situació com aquesta.
Van pensar que els passaria factura electoralment?
Evidentment, però crec que de forma majoritària es va entendre que no hi havia hagut mala fe per part de la regidora. A mi personalment també em va afectar. Penso que la Carme [Trillas] s’estima molt Manlleu, és una apassionada de la ciutat i ha treballat molt i molt bé per fer-la millor.
Dilluns el Barça de bàsquet li va donar un disgust, però dimecres ho van arreglar.
Sí. Ara estic content. Aquest divendres me’n vaig al Palau.
