Alguns estaven a punt de començar l’especialització després d’haver fet el MIR i d’altres cursaven 6è de Medicina a diferents universitats catalanes, però la situació de crisi sanitària ha fet que metges acabats de llicenciar i alguns que ho havien de fer aviat s’hagin incorporat als hospitals fins que s’aixequi l’estat d’alarma. A l’Hospital Universitari de Vic des de fa uns dies n’hi ha 10 –6 del MIR i 4 de 6è– que, després d’una setmana i mitja en què han après les rutines del centre, aquesta setmana han començat a treballar a l’hospital de campanya que s’ha habilitat al pavelló Castell d’en Planes de Vic. És el cas de la torellonenca Alba López, que estudiava 6è de Medicina a la UB, a l’Hospital Clínic de Barcelona. En una visita prèvia a l’obertura al pavelló aquest dimarts la jove assegurava que “quan va començar a emergir la situació semblava una mica utòpic que ens arribessin a trucar”, però ha passat i “venim amb ganes d’ajudar i donar tot el que puguem”. Ella com altres companyes ja ha fet totes les assignatures, “em faltava fer el rotatori clínic”, i estan “a l’espera del que passa pel que quedava d’activitat docent”, però ara “l’important és el que hem de fer aquí”. Des de la universitat, explica, els van enviar un correu perquè els interessats passessin les dades a l’ICS, que després els va avisar per treballar. Al Consorci els han fet formació, tant de com col·locar-se els equips de protecció com de clínica i gestió hospitalària, ja que aquest aspecte “és molt nou per als estudiants”. Han estat amb adjunts “per agafar rodatge”, tot i que admet que “és una situació atípica i ningú té massa experiència” i per això fa “respecte, por no”. Davant de tot, “et dona tranquil·litat saber que tens els EPI, que vas protegida i que si prens totes les mesures no ha de passar res”.
David Piñol, de Prats, i Berta Vilar, de Torelló, són dos dels estudiants ja llicenciats que al gener van fer les proves del MIR i que estaven a punt d’escollir especialitat i iniciar la residència el mes vinent. Ell apuntava cap al radiodiagnòstic i ella dubta entre l’oncologia, la medicina interna i la de família. Però això, ara, queda aparcat a causa de l’estat d’alarma. A diferència de l’estudiant de 6è, Piñol afirma que “jo m’ho esperava”, que l’activessin, si més no als que havien fet el MIR, perquè “els recursos dels hospitals són limitats i tota ajuda que puguem aportar els acabats de llicenciar és molt benvinguda”. Vilar, per la seva banda, afirmava que “fa dos mesos no ho esperava en absolut, però un cop va començar la crisi i el col·lapse t’esperes que et demanin de col·laborar d’una manera o altra”. Expliquen que a l’inici van rebre una carta dient que es podien col·legiar de forma temporal on line per poder treballar. I a partir d’aquí es va iniciar tot. Els van fer omplir un qüestionari per saber d’on eren i la disponibilitat, llavors els feien arribar diferents ofertes tant per a CAP com hospitals, fins que els van avisar del Consorci Hospitalari de Vic. Piñol deia que “no m’ho vaig pensar ni dues vegades, la necessitat sanitària ho requereix”. Vilar, tampoc, i deia que a l’inici, però, “parlaven molt d’estar en un hotel davant de l’hospital” i que anar en un pavelló no s’ho imaginava.
El jove de Prats explicava que aquests dies han pogut copsar que “des de dins és una situació que no s’havia viscut mai” i que “metges amb molta experiència, adjunts de 20 o 30 anys de feina, mai s’hi havien trobat i estan una mica com nosaltres”. Tot plegat, afegia Piñol, “s’està resolent de la millor manera possible”, encara que “sempre hi ha aspectes a millorar”. També remarcava que “després del que hem anat veient, i anat treballant, acabarem agafant una experiència global des de tots els àmbits i resoldrem amb bona nota aquesta crisi”. Vilar deia que el repte “fa respecte, com també m’ho faria el dia abans de començar la residència en condicions normals, perquè és la primera vegada que comences a tenir responsabilitat”.
Des del CHV, Núria Roger, directora de Transferència del Coneixement, explicava que amb l’augment del volum de pacients i les baixes dels professionals calia “un romanent de professionals per mantenir la demanda”, i detallava que els pacients greus continuaran a l’hospital i que “aquí hi haurà els lleus que necessiten una recuperació lenta i requereixen oxigen”, que estan estables però necessiten cures i no poden anar a casa.
Com deia López, de tot plegat en trauran un aprenentatge que “aporta molt poder veure com és la gestió d’una crisi com aquesta” i sumar-hi ni que sigui un granet de sorra.
