“Molló aposta per un turisme tranquil, que és del que vivim”

Entén l’absència de competència a les darreres municipals com un premi a la bona gestió? Ser l’única candidatura per tercer mandat consecutiu vol dir que tenim un municipi tranquil en tots els àmbits, i amb una certa unitat. Estar al capdavant d’un ajuntament és complicat. La crisi econòmica tampoc ha permès portar a terme alguns projectes que si no s’haurien realitzat. Això ho fa poc atractiu per a molta gent que potser s’hi acabaria implicant. Però sí, entenem que a la majoria de mollenencs ja els va bé com governem el poble. En les del maig passat va augmentar el percentatge de vots a JxCat, en comparació amb quatre anys enrere, quan hi havia hagut més abstencions…Sí, això és un aval a la bona gestió. La major part de la llista és d’independents. Això és com un govern de concentració municipal?És una llista de gent que vol treballar pel municipi i per qui la prioritat és Molló. Es tracta d’un equip totalment transversal. Cap on ha de dirigir Molló els seus esforços de futur?Hem de mantenir serveis bàsics com l’aigua, l’enllumenat, el clavegueram o les vies públiques. Resoldre l’habitatge per a joves durant aquest mandat, per tal que les parelles es puguin quedar a viure al municipi. I també el transport públic, perquè ens connecti de forma fluida amb Camprodon, des d’on surten les rutes cap a la resta de poblacions. La gastronomia és un dels grans atractius del municipi?Tant la gastronomia com tot el que gira al seu voltant. El producte local del territori, compatibilitzat amb el poltre i la trumfa, a més dels embotits, ens permet no només un impuls econòmic sinó també la preservació del paisatge i l’entorn. La sensació que el turisme mollonenc és més de segona residència que eventual s’ha mantingut en els darrers anys?És cert que tenim a molts mollonencs de segona residència, que és un sector molt important perquè cap de setmana sí, cap de setmana no, pugen al poble. Però alhora cada vegada venen més excursionistes i senderistes, que és una font principal d’atracció econòmica, ja que donen negoci als establiments. El Molló Park també ens ha ajudat molt. Atrau un bon nombre de turisme familiar de cap de setmana. Molló queda més apartat de les pistes d’esquí que la resta de pobles de la Vall, el pas fronterer és poc transitat respecte a com ho havia estat, però en canvi l’entorn natural i la història en són factors privilegiats…Estem en un racó de la Vall. Les nostres vies de comunicació no porten a Vallter 2000, i per la carretera hi tenim un trànsit moderat. Per això apostem per un turisme tranquil, que és del que vivim. En tot cas, gràcies a les sinergies amb Ferrocarrils de la Generalitat, hem detectat un augment de pernoctacions al municipi de gent que acaba anant a esquiar a l’estació de Vallter però que alhora busquen tranquil·litat, relax, rutes a peu… Els antics negocis i establiments que quedaven a peu de carretera i que han anat tancant poden tenir ús en el futur o estan predestinats a ser aterrats?Alguns d’aquests negocis ja van tancar durant la dècada dels setanta, i d’altres ho han acabat fent per temes familiars, més que no pas perquè no funcionessin econòmicament. En canvi n’hi ha d’altres, com és el cas de Can Pairó, que s’ha acabat convertint en el restaurant Panoràmix. Per això penso que qui vol treballar acaba treballant, i qui no ho fa és més aviat per motius aliens al negoci. El sector ramader i agrícola ha d’adaptar-se a les noves tendències per tenir futur?Penso que en el nostre cas el futur està a fer les coses com s’han fet sempre. Potenciar el model ecològic que ha tingut tradicionalment el municipi i mantenir-hi prats i pastures és el que ens ajuda a donar valor afegit als productes locals. El Ripollès es queixa sovint de la pèrdua de serveis. Per Molló la sagnia encara és més greu…Evidentment es tracta d’una qüestió d’escala. Som conscients d’on vivim, i que no estem precisament al centre del país. Per això mateix cal garantir el màxim de serveis, pensant que per gaudir d’alguns necessitarem desplaçar-nos sí o sí. Per això treballem per reforçar el transport, sobretot algunes línies de bus. I per seguir reclamant que no es produeixi una major disminució de serveis bàsics com la que hem tingut a l’estiu de metges al consultori local, tenint en compte que tenim una població envellida. Cal reivindicar que ens arribin els serveis més genèrics, sobretot els que depenen de la Generalitat, on sovint lamentem un cert abandonament. En contraposició a aquesta situació, però, la gent valora altres aspectes. En les ordenances fiscals per al 2020 Molló ha apujat un 5% les escombraries però en bonifica fins al 20% en alguns casos. La gestió de residus és un dels grans temes del futur pels pobles de la comarca?Cal que ens acostumem que els serveis tenen un cost. Fruit de diverses legislacions que ens en graven els cànons, ens veiem obligats a reduir la generació de residus. Això implica reciclar. Som conscients que qui ho faci bé ha de pagar un preu, i qui no vulgui fer-ho haurà de pagar més. En aquest sentit hem confeccionat les ordenances fiscals. El 5% de puja ve derivada del nou sistema de recollida o del pagament comarcal pel tractament dels lixiviats. Però en canvi qui ho faci bé pot afavorir-se de fins un 20% de bonificació en cas que portin els residus especials a la deixalleria. Com més hi vagin, més bonificació. Aquells que facin un curs de civisme ambiental d’un matí o una tarda també gaudiran d’aquesta bonificació a persones conscienciades, perquè ens ajudarà a reduir la factura municipal. Quan sentim a parlar dels lligams de la Vall de Camprodon amb el Vallespir i la Catalunya Nord hem d’entendre que per proximitat Molló sempre va unes passes per davant?Per la nostra situació geogràfica ens és bàsic cooperar amb veïns de l’altra banda. Ho fem tant en ramaderia i pastures com en temes esportius, sobretot amb Prats de Molló. En els darrers anys s’ha intensificat aquesta relació, que ara és força profunda. Ens hem agermanat amb Pi de Conflent, però també mantenim uns vincles forts amb el Vallespir. Entén que el tall de carreteres és una bona manera d’exterioritzar una protesta?Ho és sempre que es faci en un lloc estratègic. Fer-ho en altres punts només perjudica els veïns de la zona. Quan s’ha tallat Coll d’Ares la incidència ha estat mínima…Ho hem notat molt més quan s’han tallat altres vies importants, perquè l’increment de trànsit a la carretera ha estat significatiu. Quin significat volen donar que un poble petit com Molló tingui pressupostos participatius?Pretenem sobretot obrir l’administració als ciutadans, perquè ells puguin decidir què fer amb els diners de què disposem per invertir. És una forma de demanar-los l’opinió més enllà de passar per les urnes cada quatre anys. Per mi és un fet molt important, perquè els mollonencs puguin demanar si prefereixen un banc, un fanal o un parc infantil. En cas contrari podem acabar fent cas de qui més protesta o alça la veu. Era una promesa electoral que ha vingut per quedar-se i que crec que s’acabarà implementant també a tot arreu.

“Molló aposta per un turisme tranquil, que és del que vivim”

El sector porcí multiplica per cinc el nombre d’animals per granja en 30 anys

Ramaders afectats per la pesta del 2001: “No sé com vam resistir, no sabies on posar el bestiar”

La consulta sobre l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs de Moià serà l’11 de gener

Coure enfilat

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal