El Camp de les Lloses va acollir dissabte al vespre l’acte de reconeixement i restitució a les 32 víctimes del franquisme de Tona. En un acte “emotiu, molt esperat i carregat de simbolisme”, en paraules de l’alcalde, Amadeu Lleopart (Aixequem), el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Antoni Font, va lliurar a les famílies de 12 víctimes de la dictadura franquista el certificat de nul·litat del judici sumaríssim. Les famílies dels altres 20 represaliats no van poder ser a l’acte i podran recollir el certificat a l’ajuntament. Dels 32 represaliats, quatre van ser condemnats a mort i executats (Jacint Creus Nogué, Joan Guiteras Barnils, Lluís Parés Planelló i Josep Suriñach Romans). També hi havia diverses dones que formaven part del Comitè de Control Obrer de la fàbrica Estabanell i Pahisa, com va ser el cas de Pilar del Hoyo Gómez, Àngela Masferrer Bayés i Maria Puig Casadevall, segons ha documentat l’historiador Carles Puigferrat.
El punt de partida de la repressió dels 32 encausats seguia pràcticament sempre el mateix patró. Eren denunciats per veïns de la mateixa localitat i “la milícia de Tona de la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS els detenia i traslladava a la Guàrdia Civil de Vic i ingressaven a la presó d’aquesta ciutat”, tal com explicava dissabte Puigferrat. Seguidament els traslladaven a la presó Model de Barcelona i eren sotmesos a judici sumaríssim. El mateix dia coneixien la sentència. Els que eren condemnats a pena de mort eren executats al cap de poques setmanes al Camp de la Bota i enterrats a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc.
“No els hem estalviat ni una unça de patiment en vida”
Amadeu Lleopart, alcalde de Tona
Un missatge era latent i compartit dissabte a Tona. El reconeixement i la reparació de la sentència arriba tard perquè els represaliats ja no hi són. “No els hem estalviat ni una unça de patiment en la vida. Però en l’acte d’avui s’intenta esmenar la poca justícia en el sentit més ampli de després de la Guerra Civil espanyola”, deia Lleopart en la seva intervenció. “No només els jutges van dictar penes. Va haver-hi conseqüències socials, laborals i a les escoles. Ser assenyalat als àmbits públics, fins i tot a l’escola, en alguns casos va obligar a deixar la feina i fins i tot el poble”, afegia l’alcalde. Era el cas de Ramon Padrós València, militant del PSUC i comissari de l’exèrcit republicà. Condemnat a 15 anys de reclusió temporal, va ser obligat a marxar del poble en obtenir la llibertat condicional l’any 1943. Entre els represaliats també hi havia Joan Vilaseca Nonó, alcalde de Tona per ERC entre l’octubre de 1936 i l’abril de 1938. Condemnat a 14 anys i 8 mesos de presó, el juny de 1943 se li va atorgar la presó atenuada.
Lleopart va dir també que la guerra i la postguerra “van deixar moltes ferides obertes i molt de silenci”. L’acte de dissabte, afegia, “ajuda a pal·liar els silencis imposats”. Entre els agraïments no es va oblidar de “les famílies” dels represaliats, que dissabte van ser “les veritables protagonistes”. El mateix alcalde llegia de forma solemne el nom dels 12 homenatjats i la sentència a la qual van ser sotmesos, mentre el director del Memorial Democràtic, Antoni Font, i la tinent d’alcalde, Judit Sardà (ERC), lliuraven el certificat de nul·litat de la sentència als familiars. Els alumnes de l’Escola Municipal de Música de Tona ho van acompanyar amb la interpretació de tres peces a piano, violí i cor.
“Ser assenyalats en l’àmbit públic va obligar-los a deixar la feina”
Amadeu Lleopart, alcalde de Tona
Antoni Font va destacar que des de 2017 el Departament de Justícia ha rebut 6.097 peticions de nul·litat de les sentències dels gairebé 70.000 judicis sumaríssims que es calculen. “Segurament és tard, massa tard, però no per això podem fer altra cosa que recuperar el temps perdut”, va dir abans de concloure que “ni Catalunya com a país, ni Tona pot permetre’s que se’ns amagui el passat, es fomenti l’oblit, es banalitzin les causes, els fets de la Guerra Civil i blanquegi el que va representar la dictadura franquista”.
“L’últim dia, l’oncle em va dir que no havia fet res”
Jacint Creus Nogué, llauner d’ofici i militant de la UGT, va ser detingut l’abril de 1939, acusat de ser un milicià del Comitè Antifeixista. Fou afusellat la matinada del 2 d’agost de 1940. El seu nebot, Jacint Creus Costa, encara recorda com amb poc més de 5 anys acompanyava la mare a visitar l’oncle a la Model. “L’últim dia em va dir: ‘Cinto, no pateixis, que l’oncle no ha fet res i no li faran res. Aviat vindré a guardar les cabres.” L’oncle vivia amb el seu germà i la seva cunyada, que tenien bestiar prop de Lourdes. El seu nebot també té fresc el dia que van rebre l’última carta de l’oncle, que ja era mort. “Ens deia que l’havien mort equivocadament, que dues persones de Tona havien firmat la seva mort. Per mi era un bon home.”
“És com una espina clavada que avui tanquem”
Roser Padrós va recollir dissabte el certificat d’anul·lació de la condemna del seu pare, Ramon Padrós Aguilar. Quan la Roser va néixer, l’any 1952, aquest militant del PSUC i comissari de l’exèrcit republicà vivia en clandestinitat a Barcelona, després de fugir d’un camp de concentració. El pare no en parlava, però “quan nosaltres li preguntàvem ell explicava”, deia dissabte la Roser. “Quan va tornar de la guerra, el van denunciar, entre ells un seu cosí germà.” Va ser condemnat a 15 anys de presó. De la Model va passar a un camp de concentració, “del qual va fugir”. I no va tornar a Tona, en va ser expulsat, segons consta a la recerca de Carles Puigferrat. La Roser encara avui s’emociona recordant la història. El 2017 va iniciar la tramitació per restaurar la memòria del pare.
“El van empresonar per acusacions infundades i al final el van afusellar”
Dolors i Amàlia Guiteras Martín van rebre dissabte el certificat d’anul·lació de la condemna del seu avi, Joan Guiteras Barnils (afusellat al Camp de la Bota el 6 de juny de 1939), i el pare, Jaume Guiteras Benet, condemnat a 15 anys de presó i alliberat en llibertat condicional el 1943. Vivien al Manso el Planell i militaven a la Unió de Rabassaires. “El pare va anar a la guerra i quan va tornar el seu pare ja no hi era. L’havien empresonat per acusacions infundades i al final el van afusellar.” Jaume Guiteras era l’hereu i a l’ingressar a presó, l’àvia es va fer càrrec de la resta de germans d’una família molt nombrosa. “Ho van passar molt malament. Els van fer fora del Manso.” Estan convençudes que aquells fets van marcar el caràcter del pare. “Li va afectar molt. No va ser una persona feliç.” Les dues germanes Guiteras Martín, quan van saber que es feia l’acte de restitució de la memòria dels represaliats, no van dubtar a ser-hi. “Vaig pensar que m’agradava. Teníem previst ser de viatge i vam pensar que no, que el viatge podia esperar i ens quedàvem aquí. A ells no els hi farem res, però està bé el reconeixement.”
“La iaia no en parlava massa”
Àngela Masferrer Bayés era una de les dones que formava part del Comitè de Control Obrer de la fàbrica Estabanell i Pahisa que van ser empresonades arran del conflicte que s’hi va viure. Militava a la UGT i era miliciana del Comitè Antifeixista. Va ser declarada culpable amb una pena de 12 anys i un dia de reclusió. Va sortir amb la llibertat condicional el febrer de 1943. Onze anys més tard naixia el seu net, Santi Roma Verdaguer, que dissabte va recollir el certificat. De l’àvia recorda que “no li agradava massa estar a casa, sortia molt al camp a fer feines com els homes”. Sabia que havia estat empresonada després de la guerra, però ella “no en parlava massa”. Àngels Masferrer fa més de 30 anys que és morta. “És un acte de justícia, però potser s’hauria d’haver fet en vida”, diu el seu net.
Els 32 represaliats
Joan Arnella Comas
Josep Aulet Blancafort
Antoni Bergadà Pujol
Josep Bertran Sitjà
Agustí Carles Tomàs
Modest Carrera Gassol
Antoni Casas Vila
Ramon Codinachs Molera
Jaume Coll Viadé
Jacint Creus Nogué
Francesc Ges Arumí
Pere Gorchs Buxó
Joan Guiteras Barnils
Jaume Guiteras Benet
Bernat Lluís Guiu Llanas
Ramon Homs Montmany
Martina del Hoyo Gómez
Pilar del Hoyo Gómez
Àngela Masferrer Bayés
Manuel Musach Fontarnau
Ramon Padrós València
Lluís Parés Planelló
Francisco Piñero Santiño
Joan Puig Casadevall
Maria Puig Casadevall
Miquel Riera Ventura
Josep Suriñach Romans
Esteve Valldaura Puigferrat
Josep Valldaura Puigferrat
Joan Valldeoriola Codina
Joan Vilaseca Nonó
Joan Viñas Vallbona
