El ple del mes de maig, amb les protestes sobre seguretat, va acabar carregat de tensió. Com es va sentir vostè?
Que la ciutadania s’impliqui i vingui al ple ens agrada, però el to d’una part del públic va ser molt desagradable, una falta de respecte a la institució. A un Ajuntament no només l’ateny la seguretat i no hi havia manera d’avançar. Entenem que sigui un tema que preocupa, però esperem que els veïns i veïnes i els grups que s’estan creant al voltant d’això sàpiguen trobar la forma de treballar constructivament, amb propostes, i no fent només xivarri fins a l’extrem de desqualificacions i insults.
Però a Manlleu hi ha o no hi ha un problema de seguretat ciutadana?
Amb la informació objectiva que tenim, que també s’ha de dir que no és tota, veiem que en termes generals la situació no és diferent d’altres municipis de la comarca. Ara bé, sí que és veritat que estem una mica per sobre la mitjana en delictes a dins dels habitatges. Des de la CUP demanem treballar objectivament i professional, analitzar la problemàtica i posar remei a les causes, però primer identificar bé què i qui ha al darrere. Si fem una relació directa entre població estrangera i delinqüència, com està passant, fomentem els prejudicis i ens convertim en part del problema en comptes de ser la solució.
Parla d’un relat interessat. Per part de qui?
Al ple es va veure molt clar com l’està intentant copsar el regidor que ha sortit de l’equip de govern i ara és no adscrit [Aleix Estrada]. Partits polítics amb intenció de presentar-se a les eleccions de l’any que ve també s’estan aprofitant de la sensació d’inseguretat de les persones. La magnifiquen, però no tenen intenció de solucionar cap problema, perquè després tampoc presenten propostes reals.
Una de les mesures que ha pres l’equip de govern ha estat la creació d’una unitat canina a dins la Policia Local. Feia falta?
A nosaltres d’entrada no ens sembla prioritària. Ho veiem més com una acció per dir que s’està fent alguna cosa que útil a l’hora de resoldre el que ens preocupa.
I el sistema de càmeres de vigilància que s’ha d’activar d’aquí a poc als carrers amb més concentració de delictes?
El mateix. Per la CUP hi ha un error d’enfocament. Se’ns diu que les persones responsables dels delictes estan molt identificades, però després trobem a faltar propostes per treballar amb elles. Instal·lar càmeres al carrer potser farà que la ciutadania se senti més tranquil·la, però és conculcar drets fonamentals: a la privacitat, la lliure circulació… No estem aplicant solucions realment orientades a la causa del problema i, per tant, l’impacte que tindran a l’hora de resoldre’l serà limitat.
Si no comparteixen les mesures de l’equip de govern vol dir que pensen, com el PSC, que el regidor de Seguretat Ciutadana hauria de dimitir?
En això no hi hem entrat, però sí que demanem més bona feina, perquè hi ha hagut molts errors. L’equip de govern té moltes mancances. D’entrada, falta de planificació i ordre de prioritats. Aquest mandat s’ha anat a empentes i rodolons amb obres que entenem que pretenien ser de mandat, com la nova comissaria. Hem perdut temps i hem malgastat diners públics.
Un govern ampli i estable no hauria d’afavorir la ciutat?
L’acord entre ERC i Junts facilita la governabilitat i no haver d’ampliar la participació ni a l’oposició ni a la ciutadania, agilitza la gestió del dia a dia, però en realitat falta direcció. Sembla que els regidors s’hagin distribuït les regidories i cadascú vagi a la seva.
Qui té més en compte l’oposició?
Bastant poc tots dos grups, però potser amb qui hem parlat més, perquè ens hi hem acostat nosaltres, són la Regidoria d’Habitatge i la de Serveis Socials. En seguretat, per exemple, des de l’inici del mandat reclamem una reunió monogràfica de tots els regidors per parlar sobre quin model implantar, però només se’ns avisa quan les decisions ja estan preses. No hi ha hagut debat a dins l’Ajuntament.
Després de les eleccions, amb ERC havien explorat un possible pacte de govern. Al llarg del mandat s’han tornat a oferir al grup que encapçala Àlex Garrido?
Hem estès la mà a l’equip de govern per treballar, encara que sigui des de l’oposició, els àmbits on ens sembla que podríem aportar coses rellevants, com habitatge o remunicipalització de serveis públics. Per part seva no hi ha hagut receptivitat.
Un dels cavalls de batalla de la CUP és que Manlleu recuperi l’Oficina Local d’Habitatge. Ara han començat les obres. Contents?
L’hauríem volgut veure oberta des del primer any de mandat. ERC ho portava al programa i en campanya semblava que donaria prioritat a l’habitatge. Després hem vist que no. Sí que hi ha dues persones treballant en aquest àmbit des de l’Ajuntament, però necessitem l’espai i reforçar-les amb la part de professionals que es comparteixen amb el Consell Comarcal. La seguretat passa primer per garantir les necessitats bàsiques de les persones: alimentació, feina, habitatge, educació, salut… L’oficina ens fa molta falta, i no com a gestora d’ajuts públics, sinó com a pal de paller de noves polítiques, tant de diagnòstic com de planificació. No només hem de parlar d’emergència, sinó de quines necessitats té la societat de Manlleu per arribar a ser mixta i equilibrada. Això vol dir promoure habitatge, mobilitzar el buit i recuperar el degradat, que sobretot a dins del nucli més urbà n’hi ha molt.
Però de passos endavant sí que se n’ha fet algun, com el cens d’habitatges buits o el recàrrec de l’IBI.
Són primeres mesures i celebrem que existeixin. Tot i això, s’han d’acabar de consolidar. No ens interessa recaptar per recaptar, sinó que els pisos buits es posin a disposició de les persones.
En el que sí que van al mateix vaixell que l’equip de govern és en la implantació de la recollida de residus porta a porta.
Sí, tot i que també sabem que serà un procés complex, i que s’ha de fer molt bé. D’entrada, els arguments que s’han donat per ajornar-lo fins després de l’estiu, partint de l’experiència d’altres municipis, els hem trobat raonables, però esperem que no hi hagi modificacions contínues de contracte, que és el que va passar a l’últim ple. La CUP no analitzem mai els temes des de l’òptica electoral, sinó segons si reportaran beneficis al municipi. En context de crisi climàtica i falta de subministraments, ens interessa generar menys residus i els que generem, separar-los millor per recuperar més materials.
Els fa patir que no tothom se’n surti, amb el porta a porta?
Els canvis d’hàbits costen, però a dia d’avui, amb el sistema de contenidors, Manlleu ja és un dels municipis amb nivells més alts de recollida selectiva. Tot i que cal millorar en qualitat i quantitat de la separació, la ciutadania ho està fent bé i tenim plena confiança que continuarà igual.
Acabaran el mandat amb el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat?
No som massa optimistes. Se’ns diu que sí, però han passat set anys des que el 2015 es va tirar enrere el POUM i es va començar a plantejar l’actual. Un dels problemes d’anar-ho allargant és que es fan modificacions al PGOU del 88 que després s’hauran d’encaixar amb la nova planificació. Més enllà de les zones de polígons, considerem que no hi ha una visió clara i concreta sobre cap on cal que avanci la ciutat.
Amb la remunicipalització del servei d’aigua, diria que han trobat la complicitat del govern? O només d’una part?
Estem intentant que sigui així, juntament amb la plataforma Aigua Pública Manlleu, impulsada pel GDT amb la participació d’altres entitats i persones a títol individual. L’Ajuntament té la possibilitat de revertir la concessió a Agbar, però l’equip de govern també ens ha deixat clar que no és una de les seves prioritats i que el que passi aquest mandat no acabarà sent garantia de res. D’entrada s’ha de tenir present que hi ha una desavinença interna entre ERC i JxCat.
Aquest segon grup, de fet, va ser l’únic que es va abstenir en l’aprovació de la moció…
I té un regidor amb conflicte d’interessos personals pel que fa a aquest tema. La manera com es du la gestió de l’aigua a Manlleu no ens sembla correcta, perquè va en detriment de la ciutadania, i just quan més s’està demostrant la falsedat del mantra que la gestió privada és millor. El que suposa és un transvasament de recursos públics cap a generar beneficis particulars i privats, espoliació directa del bé comú. A Agbar, una multinacional, el que li interessa és guanyar diners. Amb el contracte de Manlleu s’emporta uns beneficis desmesurats, però el pitjor, el més preocupant, és l’omissió de qualsevol fiscalització per part de l’Ajuntament.
Abans ha dit de passada que la CUP mai planteja els temes des d’una òptica electoral. Altres grups sí? Quins?
Ho hem vist amb la seguretat… A ERC i Junts ara els interessa avançar ràpid amb la comissaria i, a l’últim ple, el PSC va aprofitar el rebombori per posar el focus en aquest tema i adreçar-se a l’equip de govern amb un discurs molt interpel·lador. El regidor no adscrit, que s’està vinculant a un partit ara per ara no representat al consistori, també s’aprofita de la situació. Considerem que en realitat no interessa ni preocupa tant la seguretat com treure’n rèdit polític.
L’ha sorprès tot el que ha desencadenat que Aleix Estrada declinés sumar-se a la lectura del manifest del 8-M?
La seva actitud m’ha molestat a mi i a totes les dones del consistori, i als homes. Amb el del 25 de novembre, contra la violència masclista, també ens vam trobar una negativa per part seva i se li va replicar. Costa d’entendre que a aquestes alçades representants polítics encara qüestionin la discriminació que patim les dones. Entenem i celebrem que l’equip de govern apartés el regidor Estrada, perquè aquestes formes de pensar ja no haurien de formar part de la cultura democràtica. Després ha acabat deixant el seu propi partit i ens sorprèn amb les seves intervencions a cada ple. Ja no sabem ben bé què ni a qui representa.
