La de medicina és la carrera més llarga que hi ha, però ni els manuals ni les classes poden preparar els professionals sanitaris per enfrontar-se a una pandèmia com la que els últims mesos ha arrasat el món sencer. Després de deu anys de formació, Jèssica López Regal i Elisabet Moya Blanch tenien marcat al calendari el 26 de maig, el dia en què acabaven la residència de l’Institut Català de la Salut i iniciaven una nova etapa ja com a especialistes en medicina familiar i comunitària, però poc es podien imaginar que a l’esquena hi portarien una motxilla carregada d’experiència havent viscut en primera persona la resposta a la Covid-19.
Trasbals emocional, esgotament, impotència, companyonia, solidaritat… No hi ha una única paraula per descriure el que han sentit els últims mesos, però López, que els ha passat a l’Àrea Bàsica de Santa Eugènia de Berga, sí que té clar el més dur: acompanyar famílies que no tenien l’opció de visitar pares, mares, avis o àvies ingressats a l’hospital. “Hem estat al seu costat tant com hem pogut, però tenies la sensació de no disposar de prou eines per consolar-los”, assegura. En ser la baula sanitària més propera al ciutadà, l’atenció primària té la missió de cuidar el pacient a banda de curar-lo i, des del punt de vista de López, ara és moment de reivindicar la tasca que han exercit els CAP tant en termes de contenció, diagnosticant casos de Covid-19 i fent triatge abans d’arribar a un ingrés hospitalari, com convertint-se en una veu amable a l’altra banda del telèfon per resoldre dubtes i fins i tot encomanar esperança. “Hi ha molta gent, sobretot gran, que s’ha sentit extremadament sola a causa del confinament”, explica, “estaven acostumats a tenir cura dels nets o rutines molt marcades i d’un dia per l’altre ha desaparegut aquest motor que els animava a tirar endavant”.
“Hi ha molta gent, sobretot gran, que s’ha sentit extremadament sola a causa del confinament”
JÈSSICA LÓPEZ
Moya, que és torellonenca i va acabar la residència a Manlleu, ha viscut la resposta a la pandèmia estant al peu del canó, però també forma part dels 52.000 sanitaris espanyols que han resultat afectats pel virus. Entre mitjans de març i mitjans d’abril va passar tot un mes a casa, i admet amb franquesa que d’entrada els faltava tant material com perspectiva: “Al principi de tot els EPI els utilitzàvem només amb pacients que presentessin símptomes i vinguessin de la Xina o Itàlia. Estàvem molt menys preparats que ara”. Tal com explica, un cop superada la baixa es va reincorporar a un CAP completament diferent del que s’havia acomiadat, sense veure pacients a les sales d’espera i primant l’atenció telefònica i virtual malgrat haver de vèncer barreres com l’idioma.
Ara, amb l’episodi més crític de la pandèmia a les espatlles i treballant de metgesses al Centre d’Atenció Primària de Sant Hipòlit (López) i l’EAP Vall del Ges (Moya), totes dues s’han acabat de convèncer que van encertar-la de ple escollint l’especialitat de medicina familiar i comunitària. “Pel contacte tan proper amb els pacients i la possibilitat de seguir-los al llarg de la vida”, apunta Moya. “Pel fet de convertir-te en un agent més de la comunitat i tenir cura des d’avis fins als seus propis nets”, hi afegeix López. Mataronina de naixement, actualment viu a Vic i també destaca la solidaritat d’entitats i particulars que van fer arribar material de protecció als sanitaris quan era difícil obtenir-ne a través dels canals habituals. Evitar que això torni a passar, tenint present la producció en clau local, serà una de les lliçons de la pandèmia.
“La medicina familiar i comunitària et permet tenir un contacte proper amb els pacients i la possibilitat de seguir-los al llarg de la vida”
ELISABET MOYA
Pel que fa a l’esglaó concret de l’atenció primària, Moya i López veuen en la situació actual una oportunitat de replantejar la feina que s’estava fent als CAP i suprimir tasques burocràtiques o de controls rutinaris amb poc valor afegit: “Hem après que a través del telèfon, l’e-consulta i la videoconsulta podem resoldre moltes coses de manera ràpida i eficient, també pels mateixos pacients. Mantenir aquest triatge pel que fa a la presencialitat és un dels aprenentatges de la Covid-19 que no hauríem de deixar escapar”.
Amb les xifres de nous positius estabilitzades a Osona, els sanitaris viuen temporalment en una finestra de bon temps. Tot i això, les dues metgesses recalquen que cal seguir les mesures d’higiene i seguretat, perquè els mesos d’estiu probablement seran només una treva. “Encara que no sapiguem quan, pràcticament tots els sanitaris tenim clar que hi haurà un rebrot”, asseguren.
De cara a l’hivern, quan la Covid-19 es barrejarà amb altres virus com els de la grip i refredats, tenen clara la recepta: moltes proves PCR, cribratge i seguiment acurat dels pacients, mesures de contenció i, de nou, confinament. “Nosaltres hem d’explicar bé a la població com protegir-se, però també necessitem que ella s’apoderi i assumeixi la seva part de responsabilitat”, conclou López.
