La Sílvia, en Rubèn i en Gustavo són tres mossos d’esquadra de la nova fornada de 16 que es van incorporar a principis d’octubre a la comissaria de Vic. EL 9 NOU hi ha pogut parlar després de fer una petició expressa per posar cara a alguns dels 10 homes i 6 dones que se sumen als Mossos d’Osona en un context de preocupació creixent per la seguretat i el civisme, sense oblidar el rerefons d’anys de queixes dels ajuntaments a causa de la manca d’efectius.
Tots tres arriben al cos amb trajectòries professionals que a priori entronquen poc amb la de policia, però sentint-los parlar queda clar que la vocació tant pot ser innata com explosiva després d’anys de petites intuïcions. La Sílvia, per exemple, es dedicava al periodisme després d’haver estudiat Comunicació Audiovisual i va ser justament treballant, cobrint els incendis del 2015 al Bages i l’Anoia, que es va adonar que volia fer un canvi de perspectiva: “Al centre de comandament hi havia Mossos, Bombers, el SEM… Vaig sentir que el meu lloc era allà en comptes d’explicant-ho per la televisió, que no m’omplia”. En Rubèn també s’ha acabat convertint en mosso d’esquadra després de sentir que havia esgotat el gust per l’ofici de mecànic. Fill de Parets del Vallès i actualment veí de Granollers, va començar a treballar al costat del seu pare amb 16 anys i va aprendre a tocar totes les tecles, fins i tot reparar trens, però entrenava amb un amic policia i “anar escoltant les seves vivències em va despertar l’interès”. A en Gustavo, el món de les emergències el cridava de fa temps, però no s’havia presentat a les oposicions de mosso perquè no arriba a l’estatura mínima que s’exigia anys enrere: “Treballava en una empresa de tractament d’aigua on ja no podia assolir cap més repte”. Això el va empènyer a fer-se bomber voluntari i, més recentment, intentar entrar a la policia catalana: “Vic hi va tenir un paper important. En una trobada amb amics al Mercat Medieval un em va passar els apunts i vaig començar a estudiar per les proves”.
Aquesta circumstància té a veure amb el fet que posteriorment marqués Osona entre les cinc destinacions preferents un cop superades les oposicions i els nou mesos de formació, així com llaços d’afecte arran de tenir família a la comarca o la comoditat d’estar a prop de Granollers, on viu. En Rubèn es va deixar guiar també per la proximitat, però ja d’entrada amb la premissa d’anar “fora de l’àrea metropolitana de Barcelona” i “a un lloc on hi hagués feina”. En el cas de la Sílvia, que és d’Arenys de Mar però està afincada a la Garrotxa, va pesar saber que Vic és on els Mossos van iniciar el seu desplegament territorial el desembre del 1994.
Abans es dedicaven al tractament d’aigua, la mecànica i el periodisme
Un cop a comissaria, tots tres destaquen l’ambient de treball i la bona acollida que els han dispensat els companys més veterans. Igual que els altres 13 agents en pràctiques –una condició d’un any abans d’esdevenir funcionaris de carrera– actualment porten a terme tasques de seguretat ciutadana, és a dir que formen part de la primera patrulla que arriba a punts des d’on s’han comunicat incidències via 112 o a través d’altres serveis d’emergències. Això implica tant tensió com atenció permanent o, el que és el mateix, experiències de tots colors. En Gustavo explica que la primera nit de servei “no havien passat ni dues hores que vam aconseguir detenir algú quan presumptament intentava cometre un robatori”. La Sílvia es va estrenar amb una persecució policial després que un conductor fugís d’un control de carretera. Aquesta setmana, en canvi, tant ella com en Rubèn han vist l’altra cara de la moneda, la pitjor, ja que van treballar en l’accident laboral mortal de dilluns a Vic: “És dur, la víctima tenia una edat similar a les nostres… Has de ser conscient en tot moment de com pots ajudar i quin és el teu rol enmig del servei”. Entre l’octubre i aquest novembre també han pres part en alguns dels incendis en blocs de pisos que hi ha hagut a la comarca. “Ajudar a desallotjar un edifici, donar un cop de mà a gent gran a baixar per l’escala… Sents que el que fas realment té valor”, destaca en Rubèn. A la Sílvia el que més li agrada és justament això: “No som superherois, però la ciutadania confia en tu i es tranquil·litza tan sols sabent que hi ets”. Més enllà dels uniformes, tot i això, la feina de policia diuen que normalment no encaixa amb el que s’ensenya a les pel·lícules: avalen la dita que la realitat acostuma a superar la ficció.
