El Ripollès, obligat a tancar els contenidors de rebuig i orgànica per reciclar més

L’objectiu final de la Llei 7/2022 de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, és que qui no recicli, pagui més. Un fet que notaran les butxaques dels ciutadans incívics que ho llencen tot al rebuig i no separen la brossa per fraccions. El juliol de l’any passat, el Consell Comarcal del Ripollès va passar una proposta de taxes de recollida de residus als 19 ajuntaments de la comarca per millorar en aquest aspecte. Alguns municipis, com Sant Joan de les Abadesses, les han aplicat i d’altres encara no, però s’hi veuran obligats en el futur. Pel que fa al percentatge de recollida selectiva de la comarca, el Ripollès té una mitjana del 51,15% (dades del 2025) comptant la recollida a les deixalleries i dels trastos –baixaria al 41% sense tenir-ho en compte–, unes xifres que estan per sobre de la mitjana de Catalunya (47,11%) però encara lluny dels objectius establerts per la Unió Europea, que exigia arribar al 55% de recollida selectiva l’any passat i que fixa topalls més ambiciosos de cara al 2030 (60%) i el 2035 (65%). En l’àmbit intern, l’ens supramunicipal també s’havia marcat, per l’any passat, reduir en un 13% el pes generat de residus respecte al 2010. Les dades es van posar sobre una balança i van servir perquè el Consell fes diversos passos endavant per potenciar el reciclatge a la comarca. Va impulsar una prova pilot, l’abril de 2025, per tancar els contenidors de rebuig del nucli urbà de Ribes de Freser, que passarien a obrir-se amb una targeta electrònica. L’impacte amb només un any de prova ha estat positiu. “Teníem un 40% de taxa de reciclatge i aquest passat gener la mitjana ja era del 55%. És un canvi important”, es felicita el conseller comarcal de Recollida de Residus, el ribetà Àlex Medrano (CUP). El Consell té previst implantar els contenidors intel·ligents amb xip, amb un cost aproximat de 900.000 euros, arreu de la comarca entre aquest any i principis de 2027, amb l’excepció de Sant Joan, on funcionen amb el porta a porta. El següent poble que s’ha sumat a la llista del tancament de contenidors ha estat Campdevànol, que va fer-ho el passat 1 de juny. L’expectació al municipi va ser màxima, amb dues xerrades informatives que van omplir la sala Auditori del centre cívic. L’alcalde, Oriol Lázaro (SpC-Junts), detalla que els primers dies només han tingut alguna incidència amb el funcionament del mecanisme i, en canvi, no s’han trobat deixalles acumulades a les àrees de contenidors. “La informació a les reunions i a través de les xarxes socials ha arribat als veïns, que tenien la targeta i sabien com funcionava”, diu. A banda d’un tema de reciclatge, Campdevànol volia ser dels primers municipis a tancar per evitar que els visitants de pas per la vila els deixessin les deixalles i, per tant, no haver de pagar una factura més alta: “No sé si les reduirem o no, però sabem que gestionarem les nostres.” En paral·lel a aquest tancament, s’està fent el mateix amb els contenidors de rebuig i orgànica de Gombrèn i, aviat, també es tancaran els d’orgànica de Ribes. Medrano subratlla que volien tancar els pobles “relativament petits i amb el sistema de contenidors bilaterals”, perquè el següent ja serà Ripoll. La idea és que sigui abans d’acabar l’any, però ho estan acabant de parlar amb el consistori. L’alcaldessa Sílvia Orriols (Aliança Catalana) apunta que participaran en la prova pilot, però “si al cap d’uns dies es descontrola, hi renunciarem”. Orriols tem que els espais de recollida es converteixin en “un abocador” i que veïns d’altres poblacions vinguin a abocar la brossa a Ripoll. L’aposta de l’alcaldessa implicaria mantenir el mateix sistema, però reforçar-lo amb la instal·lació de càmeres de seguretat per sancionar els incívics. A la resta de municipis també s’han canviat els contenidors en forma d’iglú per adaptar-se al nou format. És el cas de Camprodon, que encara no té data per tancar-los, però va canviar-los tots al maig. El municipi disposa de 34 àrees i totes han passat a tenir les cinc fraccions de residus. Només tenint en compte els resultats de Ribes, si “s’aplica a tot el Ripollès, entenem que podrem assolir els objectius”, insisteix Medrano. La majoria dels micropobles necessiten augmentar la taxa de reciclatge amb urgència, tot i que n’hi hagut alguns que ho han aconseguit només amb petits canvis. És el cas de Toses, que el 2021 només tenia un 23% de taxa de reciclatge i ara la dobla (52%). “Vam parlar amb els restaurants del municipi per explicar-los com gestionar la matèria orgànica i des que ho apliquen ha pujat”, subratlla el conseller. En el cas de les Llosses, continuen encara a la cua de la comarca amb un 29% de reciclatge, però fa cinc anys amb prou feines superaven el 15%. Allà es van posar àrees de contenidors amb totes les fraccions, ja que en algunes només hi havia rebuig. A Queralbs, que passa del 50%, també ha augmentat força perquè ara els comptes es fan conjuntament amb la Vall de Núria. L’exalcalde Carles Bassaganya i l’actual alcalde, Ramon Roqué, amb dos dels cubells de la recollida / MARC CARGOL Sant Joan, vint anys recollint porta a porta El 17 d’octubre és un dia especial per a l’exalcalde d’ERC de Sant Joan de les Abadesses Carles Bassaganya (1999-2006). És el seu aniversari. El de 2005 no l’oblidarà mai més. Va bufar les espelmes el dilluns escollit per començar la recollida d’escombraries porta a porta i suprimir els contenidors de la silueta urbana de la vila. Gairebé 21 anys després, el sistema es manté i és l’únic municipi del Ripollès que l’ha implantat. No cal dir que és la vila amb la taxa de reciclatge més alta de la comarca i amb molta diferència, ja que se situa entre el 76% i el 78%. El porta a porta va ser una promesa de l’equip de govern republicà a les eleccions del 2003. Llavors, no es parlava tant de la crisi climàtica, però sí de la gestió dels residus. Amb els contenidors oberts, el grau de reciclatge de la gent era un “desastre”, per un tema de pedagogia i responsabilitat. A Sant Joan, el percentatge no arribava al 40%. ERC va organitzar un cicle de xerrades per tractar diversos temes i en una d’elles va convidar l’alcalde de Tona, Josep Picó. Allà, el sistema funcionava des del 2000 i va ser pioner a Catalunya. “Vam prometre això i també, per exemple, que portaríem la Secundària al municipi”, recorda l’exalcalde. Van guanyar les eleccions amb majoria absoluta de 7 dels 11 regidors (61%) i van complir ambdues propostes. L’Ajuntament, amb la Regidoria de Medi Ambient liderada per Roser Sala, va retirar els 200 contenidors de la via pública i va concentrar-los a la plaça Barcelona per immortalitzar-los en una darrera foto. A banda de millorar l’eficiència del reciclatge, per Bassaganya, el porta a porta va servir per conscienciar la gent de la quantitat desproporcionada de residus que generava. “Quan pots llençar les escombraries qualsevol hora i dia, no t’adones dels envasos que generes”, assenyala. És ben cert que hi havia un percentatge d’irreductibles “que amb els impostos que pagaven, deien que podien fer el que volien”. De fet, el primer dia d’implantació es va fer una crida per portar les bosses d’escombraries a l’Ajuntament, que va fracassar. Tot i això, l’exalcalde sí que va haver de treure’n de sota del bloc de pisos on vivia. “O la meva dona o jo ens llevàvem d’hora i ho netejàvem. Es va traspassar una línia vermella”, recorda com a anècdota. L’exalcalde considera que era un benefici comú i per a la via pública, perquè s’eliminaven pudors i zones brutes. També apunta que l’oposició no hi estava a favor i “alguns van dir que ho traurien, però amb bona coherència no ho van fer”. En un any, la taxa de reciclatge va enfilar-se fins al 70% i tot i augmentar-se el cost del servei després van prometre “congelar-la” durant quatre anys. Els primers mesos van posar-hi quatre àrees d’emergència, que es va reduir a una al cap d’un temps. Des de la pandèmia, el cost de la recollida de residus a Sant Joan de les Abadesses ha pujat dels 300.000 als 500.000 euros, convertint-se en un dels municipis que paga més del Ripollès. “És un sistema car que porta implícit més servei”, afirma l’alcalde, Ramon Roqué (MES). Creu que és complicat reduir la taxa mentre el cost de la recollida sigui tan alt i la directiva europea els obligui a imputar al ciutadà el preu real del servei. Tot i això, confien a mantenir-la en el temps “sense grans increments”. En canvi, en els pròxims anys, els pobles que portin més tones de rebuig a l’abocador “pagaran més, perquè es veuran penalitzats per l’Agència Catalana de Residus (ACR)”. Ambdós coincideixen que l’esforç del ciutadà s’hauria de veure recompensat. Bassaganya creu que l’ACR no ha fet els deures i no ha donat incentius als municipis que més reciclaven i Roqué que no s’ha definit un model de país ni de comarca que “tingui en compte els municipis que col·laboren i fan un esforç per reciclar”. Tot i que el calendari diari de recollida de les fraccions no ha canviat en dues dècades, el sistema sí que ha rebut algunes novetats com, per exemple, la implantació de cubells per al rebuig i l’orgànica amb xip per als domicilis, “que ens dona informació de com funciona el sistema”. Roqué també valora positivament la col·locació, ara fa un any, de quatre àrees de contenidors bilaterals tancats amb targeta per ajudar les persones que viuen en disseminats, vinculades al sector turístic o que tenen segona residència, per “facilitar-los que puguin abocar la brossa més a prop de casa”. La ciutadania s’ha implicat molt, però el Ripollès, a diferència de comarques com Osona i el Berguedà, ha apostat per un sistema diferent. Sant Joan continua essent una anomalia, en el bon sentit de la paraula, pels seus alts índexs de reciclatge en la recollida de residus més de vint anys després.

El Ripollès, obligat a tancar els contenidors de rebuig i orgànica per reciclar més

El Catalunya de Ribes, un hotel d’experiències i records

Més de dos anys sense aigua al canal Grau i Raguer de Campdevànol

El pont Vell de Sant Joan, una gran arcada sobre la memòria

Cent anys, cent socis

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

L’ofici de construir un bon menú

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Un mercat més buit i acalorat