Osona anota el nombre de naixements més baix des del 1996, mentre que al Ripollès augmenta

Ja feia més de vint anys, concretament des del 2008, que la taxa de natalitat a Catalunya s’inclinava a la baixa. Una tendència que, en canvi, ha revertit aquest any, el primer des de la crisi econòmica en què el nombre de naixements ha augmentat en el global de Catalunya. Així ho indiquen dades recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que apunten que l’any 2025 van néixer 54.249 infants, 447 més que el 2024. D’aquesta manera, es recupera la davallada de l’any anterior, d’un 0,8%, malgrat que només a 18 de les 43 comarques hi ha augmentat la natalitat. De fet, Osona, que l’any 2024 era la quarta comarca amb la taxa bruta de natalitat més alta de Catalunya –aleshores de 7,48 nascuts vius per cada 1.000 habitants–, ha vist recaure de nou la xifra. L’any 2023 es va registrar un mínim històric a la comarca, amb 1.198 nascuts. Una fita que, malgrat que es va remuntar el 2024 amb 1.226 nounats, l’any anterior va tornar a baixar fins a arribar als 1.132 naixements (-7,7%), el nou mínim històric des de l’any 1996, quan la xifra a Osona –aleshores encara amb els naixements dels municipis de l’actual Lluçanès– va ser de 1.209 nadons nascuts. En aquest sentit, val a dir que, tot i l’augment del 2024, la tendència tant d’Osona, com de la seva comarca veïna, el Lluçanès (30 naixements), és de baixa natalitat, especialment des de la crisi econòmica del 2008. Un fet que també es veu reflectit en l’indicador conjuntural de fecunditat (ICF), situat als 1,08 fills per dona al conjunt català, i que, malgrat que és una mica superior a les comarques de la Catalunya Central (1,18), no para de disminuir any rere any. “Estem molt per sota del que els demògrafs anomenen índex de reposició, al voltant dels 2,1 fills per dona”, explica el doctor en Sociologia i catedràtic de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Jordi Collet. Segons aquest índex, caldria assolir aquesta xifra de més de dos fills per dona, si es vol que una societat es mantingui com a població sense processos migratoris. En altres paraules, amb les dades actuals, caldrien pràcticament el doble de naixements dels que hi ha ara. “Amb aquesta tendència, tot el que no tinguem en fills o filles, tant les persones de nacionalitat espanyola com d’origen estranger, ho compensen les migracions”, exposa Collet. Hi ha també l’edat mitjana de maternitat, que augmenta fins als 32,8 anys, així com l’edat de mitjana del primer fill, als 31,5 anys, unes dades molt relacionades amb l’accés a l’habitatge i l’augment de la precarietat. “Per contra del que veiem aquí, a Europa hi ha moltes persones d’entre 25 i 27 anys que tenen fills”, assenyala el doctor en Sociologia, que afegeix que aquests “allargaments ad infinitum de la maternitat i la paternitat impliquen molts problemes”: “Hem canviat la societat, però la biologia no l’hem canviat”. A més, també hi ha cada cop més presents altres debats en relació amb la baixada de fertilitat. “Arran de l’alimentació o la contaminació, cada vegada la qualitat de l’esperma és més baixa i les dificultats reproductives de les dones són més grans”, exposa Collet. Això mateix, tal com reforça el sociòleg, contribueix a conformar un escenari en què la manera com s’educa els fills es revalora: “Cada cop es tenen menys fills i per això tenen més valor els infants”. Paral·lelament, el Ripollès és, en canvi, una de les comarques on augmenta la natalitat. L’any 2025 va registrar 144 naixements, 13 més que el 2024, quan se’n van anotar 131 (+9,9%). Malgrat tot, com a Osona i el Lluçanès, la tendència general és a la baixa. “En els últims 25 anys, el Ripollès ha perdut un 10% de la població i, en el cas de la natalitat, val a dir que un altre dels debats importants és el de la ruralitat”, assenyala Collet, que anota que, pel que fa a la criança, cada cop és més difícil ser pare o mare en territoris rurals, sobretot quan els infants passen a secundària. “Sabem la importància que té l’escola al territori rural, ja que, de fet, sovint es diu que quan es tanca un centre educatiu falten uns 20 anys perquè tanqui el poble”, detalla l’expert. Preguntes que deixa en l'àmbit social Tot i que enguany la davallada en el nombre de naixements a Osona ha fet reduir la taxa bruta de natalitat de la comarca, dels 7,48 nascuts vius per cada 1.000 habitants del 2024 als 6,8 el 2025, la xifra encara se situa per sobre de la del total de Catalunya, als 6,65. Una relació que es manté estable i que es vincula amb el nombre de mares estrangeres, que assumeixen gran part dels naixements. De fet, a Manlleu i a Vic, el percentatge de nadons de mare estrangera, d’un 51,6% i 47,3% respectivament, és àmpliament superior al de Catalunya, que és d’un 34,7%. “Els condicionants de les persones de nacionalitat espanyola, ja siguin d’habitatge, de salaris o de projecte vital fan que cada cop tinguin menys fills, i les persones d’origen estranger, amb dinàmiques semblants a les dels nostres pares o avis, es mantenen en pautes de naixement una mica més altes”, apunta Collet. Unes xifres que van baixant, però, any rere any també per les mares d’origen estranger, encara que més lentament. “Veiem que d’aquests 1,08 fills per dona que surten de mitjana, la meitat són de mare d’origen estranger i això ens ha de fer pensar”, indica Collet. En aquest sentit, el doctor en Sociologia assenyala que la tendència hauria de generar moltes preguntes en l’àmbit social, sobretot al voltant del sistema educatiu, el sistema sanitari o la promoció del català. “Parlant en l’àmbit educatiu, a vegades la gent diu que els processos migratoris comporten complexitat, però si no hi haguessin els naixements de mares d’origen estranger que tenim, podríem tancar escoles. Crec que estem en un altre país que fa uns anys i tinc la sensació que continuem responent les preguntes del 2005 i no les del 2026”, destaca Collet per evidenciar la necessitat de treballar més en qüestió de polítiques públiques, en un moment en què la població va a l’alça per les migracions i l’alta esperança de vida. Pel que fa al Ripollès, la taxa bruta de natalitat actual se situa als 5,6 nascuts vius per cada 1.000 habitants, mig punt per sobre de la de l’any anterior, també coincidint amb l’augment registrat a la comarca. Per contra, el Lluçanès baixa fins als 5,2 nascuts. D’aquesta manera, es converteix en una de les comarques amb les taxes més baixes registrades en el global de Catalunya, tenint també en compte la disminució del 14,3% del nombre de naixements respecte del 2024.

Osona anota el nombre de naixements més baix des del 1996, mentre que al Ripollès augmenta

Inauguren la renovada plaça de l’Abella a Sant Martí de Centelles

“Cada generació té les seves virtuts i es complementen bé”

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l’aigua

Mercè Cabanas fa balanç de la feina feta “amb el 73% de projectes executats”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

Una petita experiència gastronòmica

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Premi de gairebé 3 milions d'euros de la Bonoloto a Manlleu

Desallotgen un altre habitatge ocupat al carrer Sant Josep de Torelló