Orientar millor els joves per garantir-ne en el futur l’èxit educatiu i també la inserció laboral. És la base del conveni que han signat el Consell Comarcal d’Osona i el Departament d’Educació per desenvolupar el Pla Estratègic de la Formació Professional d’Osona que l’ens comarcal va començar a treballar el 2016 i que ara es tradueix en accions concretes. Les dues administracions van presentar el conveni aquest divendres a l’Institut de Vic on es desenvolupa com a prova pilot el projecte Clau de Pas, un dels tres reptes principals que planteja el document. Segons el president del Consell, Joan Carles Rodríguez, la Clau de Pas s’adreça a joves d’entre 18 i 21 anys que “han quedats més despenjats” i que “si no accedeixen a la formació poden quedar fora del mercat laboral o anar a un treball precari”.
Rodríguez recordava que a Osona el 52% dels alumnes que comencen cicles formatius de grau mitjà no els acaben. Es tracta “de fer encaixar la motivació personal amb l’oferta educativa” i que sigui “una passarel·la cap a la reinserció. Es tracta d’un curs pont que ara es fa a Vic però que en el futur es pot desenvolupar a altres instituts. En aquest cas es fa la formació de mecanització “perquè té sortida laboral i hi ha demanda professional”.
Segons el president del Consell Comarcal, un altre dels grans punts és l’orientació ja entre els alumnes de 12 a 16 anys. La tècnica d’FP del Consell, Núria Garriga, afirmava que “no hi ha un model d’orientació dins dels centres educatius i ho estem creant consensuadament amb el Departament d’Educació. En aquest cas, es desenvolupa en dos centres pilot, l’Institut de Gurb i el del Voltreganès. D’aquesta manera s’introdueix el treball per competències que “és un llenguatge nou a la Secundària” i es treballen competències transversals i laborals amb la voluntat que en el futur aquests alumnes aprenguin, per exemple, a gestionar l’estrès per un canvi de grup al centre o a la feina, a negociar, a treballar en equip o el lideratge.
El tercer eix és el Consell Orientador, que han de rebre els alumnes quan arriben al final de l’ESO. Garriga deia que Educació té l’obligació de fer un document que orienta els joves però “no diu com ha de ser”. A través d’aquest pla l’han consensuat amb totes els centres i els professionals de dins i fora i la inspecció d’Educació, l’han estandarditzat i s’avaluen les competències transversals. A partir d’aquí es planteja un pla formatiu a l’alumne. En aquest primer curs en què ja s’ha començat a desenvolupar el pla ja es portarà a terme a la meitat dels 29 centres de Secundària d’Osona. Aquesta eina permet treballar en xarxa el tutor de l’institut amb els altres agents implicats com poden ser tècnics de serveis socials per poder fer un bon acompanyament.
El conveni pren el relleu al Pla Estratègic d’FP que va aprovar el Consell Comarcal la tardor de 2016, que incloïa cinc eixos estratègics i que el 2018 es va presentar davant del conseller d’Educació, Josep Bargalló, en un acte al Museu del Ter de Manlleu. En aquell moment ja es plantejava encaixar la formació professional amb la demanda de les empreses de la comarca, un fet que també s’inclou en el conveni i ja es porten accions a terme. D’aquesta manera, per exemple, hi havia la proposta de fer un cicle formatiu d’Estètica per part de l’institut Cirviànum de Torelló i es va veure que hi havia la demanda de formació de Perruqueria i Cosmètica Capil·lar i es va tirar endavant aquest.
El director general de Formació Professional, Joan Lluís Espinós, va apuntar que la finalitat del conveni és “que ajudi que el territori sigui més competitiu” i a treballar també en la innovació a la formació professional. Va apuntar que la Taula d’FP d’Osona amb representants de totes les parts hauran de vetllar pel compliment del pla, pioner a Catalunya, en què interactuen instituts, municipis i empreses. Tot plegat implica la interacció del Consell, el Departament, els centres educatius, els ajuntaments, Creacció i la Fundació Impulsa.
{{ comment.text }}