Osona es vol posicionar com el tercer cinturó logístic de Catalunya. És un dels objectius del grup Translog. Transports i Logística d’Osona, impulsat per la Mancomunitat La Plana, Creacció, la Cambra de Comerç i el Consell Empresarial d’Osona. Divendres van comptar amb una xerrada d’Enric Ticó, conseller delegat de l’empresa pública Cimalsa.
Osona és una de les comarques que preveu créixer més del 7% fins l’any 2030, així com comarques del seu voltant fins a la regió metropolitana de Barcelona i l’àrea de Girona. L’oferta de sòl logístic a Catalunya s’ha incrementat en més d’un 65% en els últims 20 anys i l’àrea metropolitana de Barcelona està col·lapsada pel que fa al sector de la logística “i només pot créixer en alçada però no en amplada”. Així ho va explicar el president i conseller delegat de Cimalsa, l’empresa de logística pública de la Generalitat, Enric Ticó, que va ser el ponent, divendres, d’una jornada organitzada pel grup Translog que aglutina les empreses del sector del transport i la logística que hi vulguin ser.
L’acte, així com el grup, té el suport de la Mancomunitat La Plana, Creacció, el Consell Empresarial i la Cambra de Comerç a Osona. Era la quarta trobada d’aquest grup format a finals de l’any passat com a espai de reflexió, interactuació amb l’administració i implementació d’accions necessàries per a les empreses. Com van explicar Aloma Terradellas, tècnica de la Mancomunitat, i Carme Sáez, assessora externa, s’han plantejat línies de treball “com la captació i retenció de professionals, el posicionament com a tercer cinturó logístic”, la transformació digital i “ser un espai de coneixement”.
La trobada amb Ticó va permetre conèixer com s’albira el futur d’un sector que està agafant cada vegada més importància per diverses raons. Segons Ticó, d’una banda, hi haurà un creixement important en els “propers 15 anys i Osona està al centre amb l’Eix Transversal i a l’espera de com anirà la reordenació quan s’aixequin els peatges de les autopistes”. El fet que la comarca disposi d’un clúster com el del porcí és un punt a favor per aquest creixement. De l’altra, no només cal pensar en el transport per carretera ja que “Europa potenciarà el ferrocarril i la multimodalitat” sense que això sigui competència pel camió, va dir Ticó. Sap de què parla ja que ell va ser president de Ferrocarrils de la Generalitat, coneix bé la línia R3 i va impulsar que els empresaris d’Osona se sumessin al transport de mercaderies per tren “tot i que al final, just abans de posar-ho en marxa des de Ferrocarrils, Renfe va fer una contraoferta per sota de costos”. Tot i aquell intent, més enllà de l’ús que fa del tren l’empresa Casa Tarradellas, ningú més ho fa. Això pot canviar perquè “es preveuen millores al ferrocarril des de la Unió Europea i davant la crisi mediambiental. Aquesta opció no es pot perdre de vista”, va afegir. I més sabent que per la frontera francesa passen 22.000 camions i “no n’hi caben més”.
Per tot plegat, Ticó, que va dir que des de Cimalsa ja es posiciona Osona com a tercera corona, creu que la comarca també ha de “pensar com un subjecte propi, com a primera corona respecte a ella mateixa perquè hi ha producció, hi ha empreses de transport i hi ha comunicacions”. Cimalsa ha fet un pla amb cinc línies estratègiques, 19 projectes i 60 accions concretes per tirar endavant en el que serà el corredor mediterrani i va convidar els empresaris osonencs a participar especialment en l’acció sobre els corredors claus, on deixa clar que “és al voltant de l’Eix Transversal i el de l’Ebre” on se situarà aquesta tercera corona logística.
Algunes dades recollides per Cimalsa, que gestiona 11 centres logístics, diuen que el sector ocupa més de 10 milions de metres quadrats. En faran falta més, però “no es pot trinxar més el país” i per això s’ha fet un estudi sobre la situació dels polígons industrials. Resulta que n’hi ha 1.423 a tot Catalunya, 264 a les comarques centrals, que se situen en tercer lloc en nombre de polígons per darrere de les comarques gironines (273) i l’àrea metropolitana (434). La superfície de polígons a Osona és de 987,49 hectàrees, amb una superfície mitjana de 9,68 i de 18 empreses de mitjana. El resultat de l’anàlisi és que “el 50% dels polígons permetrien avançar cap a usos diferents” i això vol dir que hi ha una oportunitat de “fer-ho bé. No cal tenir naus logístiques a tot arreu”. Cal sumar a això que en uns anys s’ha passat de 60 start-ups a 350 en el camp dels transports i la mobilitat i que “no sabem què passarà després de la Covid. Podrem dependre només de la Xina?”, es preguntava Ticó.
Pels empresaris d’Osona el més difícil és aconseguir que “els preus no siguin tan dispars entre zones” i per això volen fer-se visibles. El sector ha encetat un nou camí que, per Ticó, ha de passar per “la unió, fer lobby”.
Una central de mercaderies?
Una de les propostes de Ticó va ser l’opció de la unió de diferents empreses en una central de mercaderies com les que gestiona Cimalsa a tot el territori. En aquest sentit, però, alguns dels participants van fer veure que cada empresa ja està fent inversions en els seus propis magatzems i que una CIM és “el darrer en què pensem”. Aquesta, la d’una central o la de tenir un port sec “que no vol dir un magatzem sinó plataformes logístiques que creen llocs de treball”, es pot posar sobre la taula, segons Ticó, en un moment de canvis tecnològics i augment del comerç electrònic.
{{ comment.text }}