Tots els informatius de primera hora del matí del 24 de febrer de 2022 obrien amb els primers bombardejos russos en territori ucraïnès. Les imatges confirmaven l’inici d’una guerra que a Osona ja feia dies que generava preocupació. I és que moltes de les famílies que al llarg dels últims 25 anys havien acollit infants afectats per la catàstrofe nuclear de Txernòbil a través de l’ONG Osona amb els Nens “ja havien rebut missatges d’inquietud des d’Ucraïna”, expressa Mercè Fiol, presidenta de l’organització.
Amb l’esclat del conflicte bèl·lic, l’intercanvi d’impressions per telèfon es va convertir “en una demanda de persones que volien venir cap aquí aprofitant el vincle que hi tenien”, recorda Fiol. La guerra havia començat un dijous, i amb el convenciment “que havíem de fer alguna cosa” el dimarts següent ja s’engegava la campanya “Osona amb Ucraïna”, de la mà del Consell Comarcal d’Osona.
En un primer moment, l’objectiu era acollir “persones que havien tingut algun vincle amb Osona”, però la realitat és que al llarg d’aquests 12 mesos “no hem deixat sense cobertura a ningú que arribava a la comarca”. En aquest punt, Fiol posa en gran valor “la feinada de les famílies acollidores”, així com també de totes les persones que van fer aportacions econòmiques o van cedir habitatges per fer una primera acollida d’emergència.
Un mes després de l’inici del conflicte, a Osona hi havia 152 persones refugiades, sobretot mares i infants, ja que a la gran majoria d’homes no se’ls ha permès la sortida del país en aplicació de la llei marcial. Al mes de maig es va arribar al pic de persones refugiades a la comarca amb un total de 234. Durant l’estiu, i coincidint amb l’estabilització dels fronts de guerra, moltes persones van decidir tornar a Ucraïna o desplaçar-se a altres països europeus.
Un any després de l’inici de la guerra, s’ha ajudat unes 290 persones i a Osona hi queden un centenar de refugiats. Fiol remarca que en la seva majoria “treballen i han trobat pisos per viure de forma independent”. I és que ni el suport als refugiats ni a les famílies acollidores ha estat fàcil, tot i que la iniciativa es va convertir en tot un exemple de solidaritat i eficàcia en l’àmbit català. Pel que fa als recursos econòmics per destinar a manutenció “la gran majoria venia de les mateixes famílies”.
El Consell Comarcal d’Osona va aconseguir una subvenció de la Diputació de Barcelona de 50.000 euros que es va poder repartir entre els acollidors. Des de l’ens comarcal també cal destacar la feina en l’àmbit psicosocial que s’ha fet des de l’àrea d’Acollida i Integració, clau per resoldre situacions personals “molt dures”, i desencallar tràmits administratius. Les experiències vitals dels refugiats acollits a la comarca les va recollir la periodista Eva Torrents en el llibre De l’infern a Osona: 3.000 km d’històries que no s’haurien d’haver escrit mai.
Fa un any, el desastre de la guerra esclatava al continent europeu, però de retruc també s’activava tot un engranatge de solidaritat i humanitat entre persones. Una espurna de llum per vèncer la foscor.
