Osona i el Moianès perden 11.581 hectàrees de sòl agrícola en 60 anys

Per saber si Catalunya tindria prou sobirania alimentària i quina seria la seguretat d’aquests aliments cal tenir les dades a la mà. Per això BCN Smart Rural ha fet un estudi de quina superfície agrària hi ha actualment comparant-la amb la que hi havia fa 60 anys a les comarques barcelonines. El resultat és que s’han perdut un 42% de les terres de conreu que hi havia entre el 1956 i el 2018. Són 120.500 hectàrees, que és una extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. Osona i el Moianès també han perdut sòl agrari, tot i que en menor proporció que altres comarques. En concret, el Moianès, amb 3.093,02 hectàrees menys (un 35,5%), és la segona que menys n’ha perdut de totes 11 per darrere de la Selva (-199,63). Osona n’ha perdut 8.488,1 (un 22,7%) i se situa en la sisena amb menys pèrdua de sòl agrícola. La majoria d’aquest sòl perdut s’ha convertit en superfície forestal. Un 60% dels camps de conreu perduts són ara bosc de diferents tipus. En concret, són 53.000 hectàrees més de boscos i matolls a tot Catalunya, una àrea equivalent a l’extensió del Barcelonès i el Maresme junts. En aquests anys, les superfícies urbanitzades s’han multiplicat per quatre. A Osona, de les 8.488 hectàrees de conreus perdudes (al ritme de 136,9 cada any), la quantitat més gran, 2.409,2, s’han convertit en prats i herbassars, 1.889,8 són boscos densos de caducifolis i planifolis, 1,749,6 de boscos densos de caducifolis, 818,7 de matollar, 350,8 de boscos densos d’esclerofil·les i laurifolis i 250,1 de bosc de ribera. La resta es reparteix entre 1.172,2 de zones industrials, comercials o de serveis, 722 de zones urbanes laxes, 631 de zones verdes urbanes i 261,1 de xarxa viària. Al Moianès, la transformació més important ha estat cap a boscos i entre aquests 1.142 hectàrees noves de boscos densos d’aciculifolis, 146,3 de boscos d’esclerofil·les i laurifolis, 533,8 de caducifolis i planifolis i 141,4 de boscos clars d’aciculifolis, caducifolis i planifolis, mentre que 698,6 hectàrees són de matollars, 592,6 de prats i herbassars i destinats a zones industrials o de serveis són 86,8 hectàrees, mentre que n’hi ha 121,1 de zones urbanes laxes i 78,4 de zones urbanes verdes. Així doncs, l’asfalt s’ha menjat sòl agrícola, però sobretot ha estat el bosc qui ho ha fet per l’abandonament de terres, un fet que segons Sònia Callau, cap de la Unitat de Suport als Espais Agraris de la Diputació de Barcelona, “encara som a temps de solucionar i invertir la situació”. L’objectiu, diu, és tornar al mosaic agroforestal que hi havia hagut “combinant la zona agrícola i la forestal i buscant també l’opció de la pastura”, diu, mentre recorda que els boscos bruts és “combustible per cremar. Tallar un arbre a temps no és cap pecat, el que ho és és la destrossa de moltes hectàrees per un incendi”, afegeix. Callau posa per davant la planificació, ara també amb l’allau de demandes per omplir el sòl agrícola de parcs solars. “L’autosuficiència de Catalunya en el sentit alimentari pràcticament la tenim. Ens cal algun canvi de tipus de conreu i afegir-ne però crec que som a temps de fer-ho, ens hi estem aproximant”. Entén que també caldrà l’autosuficiència energètica i en aquest sentit és del parer de malmetre “el mínim de sòl agrícola”. De fet, entén que es poden trobar solucions i posa com a exemples “totes les hectàrees de terreny proper a una via de tren o carretera que han estat expropiades i on no s’hi pot fer res” com un punt per posar plaques solars. L’estudi afegeix que el Barcelonès només té un 0,7% de superfície conreable i l’Alt Penedès és la que en té més, un 43%. Dos bancs de terres en marxa Una de les estratègies de recuperació de sòl engegades per la Diputació és un banc de terres que posa en contacte el qui té la terra en desús amb qui hi vol invertir. Actualment n’hi ha dos en diferents fases: el del Parc de Montserrat, que inclou 16 municipis i on “ja s’han recuperat 56 hectàrees per a ús agrícola”, i el recentment creat banc de terres de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, que està en una fase iniciàtica, recollint ofertes i interès. Es demana que el mínim per oferir siguin 500 metres quadrats. L’altre projecte impulsat per la Diputació per la sobirania alimentària és el SuperCoop de Manresa, creat per 720 cooperativistes i nodrit de productes locals.

Osona i el Moianès perden 11.581 hectàrees de sòl agrícola en 60 anys

Corea del Sud accepta acotar el veto a les exportacions només a l’àrea de 20km de la pesta

Gil Pratsobrerroca, el fenomen literari del moment, al ‘… i bona lletra’ d’EL 9 TV

“La producció audiovisual serà cada cop més global, tecnològica i diversa”

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?