Els consells comarcals d’Osona i el Ripollès, així com l’Ajuntament de Vic o conductors que cada dia fan servir la C-17, aposten per millorar el transport públic i el col·lectiu abans d’estudiar la possible implantació d’un peatge en el tram final de la carretera, just abans d’entrar a Barcelona. La proposta la va llançar fa tres setmanes l’Àrea Metropolitana (AMB), una entitat que agrupa 36 municipis i que planteja crear barreres a les vies d’alta capacitat que donen accés a la capital catalana.
A més de la C-17, inclouen a la llista la C-58, des del Vallès Occidental, i l’A-2, des del Baix Llobregat. També defensen que caldria mantenir peatges ja existents com el de la C-33 a la Llagosta, que depèn de la Generalitat i ja fa aquesta funció. Per gestionar-los, proposen crear una empresa pública i que els ingressos que s’obtinguin es dediquin a millorar el transport públic, la xarxa de bicicletes i potenciar altres tipus de mobilitat sostenible.
Els responsables de l’AMB van posar aquesta opció sobre la taula en una reunió de les administracions de l’Àmbit 40 –on no hi ha cap municipi d’Osona i el Ripollès– i s’afegeix a altres veus com la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ho ha plantejat com un pas més després de la posada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions a l’espai situat dins de les rondes el pròxim 1 de gener. A partir de llavors i en aquest entorn urbà, els dies laborables de 7 del matí a 8 del vespre no podran circular turismes de gasolina matriculats abans del gener de l’any 2000 i amb motor dièsel matriculats abans del gener de 2006. Tampoc furgonetes matriculades abans de l’octubre de 1994 i motos i ciclomotors matriculats abans del 2003, anteriors a Euro 2.
Des d’Osona i el Ripollès, institucions i usuaris de la C-17 subratllen la voluntat de contribuir a reduir la contaminació atmosfèrica, però advoquen per un canvi de model global i no un peatge que acabi castigant la gent que viu fora de Barcelona. És en aquest sentit que es repeteix com a demanda estrella fer efectiu el reivindicat desdoblament de la via del tren, més avançat al Vallès Oriental però encara sense data, projecte ni pressupost pel tram entre Sant Miquel de Balenyà i Vic.
L’opció dels nous peatges tampoc compta inicialment amb la complicitat de la Generalitat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va recordar en la mateixa reunió que el govern treballa en un model de gestió basat en la directiva de l’eurovinyeta, que faria que els conductors paguessin una tarifa plana en funció de l’ús de la xarxa viària.
Aquest finançament revertiria després en “el transport públic, l’ambientalització de les flotes de vehicles i el manteniment de les vies ràpides”. Des de la conselleria apunten que això permetria “garantir un ús idoni de les autopistes, autovies i vies segregades” perquè, “en desaparèixer els peatges i les barreres, els usuaris podrien utilitzar l’itinerari més adequat a cada desplaçament i, d’aquesta manera, s’eliminarien els reencaminaments”, és a dir, “els recorreguts que es fan per evitar el pas per un peatge”. Això “pot incrementar la seguretat i la fluïdesa del trànsit” i ajudar a “millorar la qualitat de l’aire”.
Independentment de les fórmules, el govern i les administracions de la regió metropolitana de Barcelona sí que coincideixen en la voluntat d’actuar amb celeritat. Després que Espanya hagi estat denunciada davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per sobrepassar els límits permesos de contaminació, es fixen un termini de 18 mesos (el gener de 2021) per reduir els nivells de diòxid de nitrogen.
Ampliar les zones de baixes emissions a altres municipis
Territori i Sostenibilitat vol ampliar la zona de baixes emissions més enllà del cercle delimitat per les rondes de Barcelona. A la resta de municipis de l’Àmbit 40, l’ampliació d’aquesta restricció es gestionaria a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità. Altres mesures que hi ha sobre la taula són crear nous carrils bus-VAO, fer canvis en la tarificació de l’aparcament per penalitzar els vehicles més contaminants, redactar un pla de mobilitat i un pla director d’infraestructures que redundin en la millora de la qualitat de l’aire i, entre d’altres, electrificar els molls del port de Barcelona. El conseller Calvet també s’ha compromès a reclamar al govern espanyol més finançament per al transport públic.
{{ comment.text }}