Osona es manté com la comarca amb més explotacions de vaques de llet. És de les comarques amb més presència d’explotacions en els premis Vaca d’Or des de fa anys i pionera en la millora de la producció o la genòmica. Però el preu de la llet que les indústries paguen als productors continua sense cobrir els costos, tot i el reial decret espanyol que obliga que es cobreixin. Ara, Osona també lidera la lluita contra els preus baixos.
Les indústries de la llet han decidit afegir una clàusula al contracte que tenen amb els productors on diu que accepten que el preu que se’ls paga ja cobreix els costos de producció de la llet. D’aquesta manera compleixen amb el reial decret de la llei de la cadena alimentària aprovat amb el qual el Ministeri volia assegurar que els productors rebien un preu just. “El decret té molts inconvenients, però deixa clar que no se’ns pot pagar per sota el cost efectiu de producció”, explica Daniel Bassas, gerent de la Cooperativa Plana de Vic, que juntament amb Vaquers d’Osona han optat per no signar cap contracte i “ser coherents amb el que diu el reial decret”. Perquè el preu que les indústries paguen als productors no ha canviat i continua estant per sota el preu de cost. De fet, totes les organitzacions agràries i els ramaders individuals fa anys que ho denuncien.
D’una banda, JARC ha fet un càlcul dels diners que perden de mitjana els ramaders amb la llet (vegeu requadre) i reclamen que l’administració faci les gestions necessàries perquè “l’Observatori de Preus de la Llet sigui l’organisme oficial de referència a Catalunya” i que es tiri endavant el Pla de Suport del sector lacti català. Des del DARP expliquen que s’està començant a treballar amb un decret propi. I és que per negociar amb els operadors cal saber qui marca els preus. En el cas de Catalunya, i a diferència d’altres comunitats autònomes, “per sort té un índex objectiu de referència que és l’Observatori de la Llet”, diu Bassas. Les dades diuen que el cost de producció, inclòs el cost d’oportunitat de l’any 2018, va ser de 409,7 euros per tona mitjana de llet. I segons diu el mateix observatori, va ser el sisè millor any de la sèrie històrica de 13 anys mantenint-se “les diferències entre estrats. O sigui que les explotacions de més dimensió productiva son les que obtenen els millors resultats”. Això demostra que la producció es fa cada cop més eficient però no es tradueix en una millora del preu. Per “poder encara ser més objectius”, diu Bassas, CVP i Vaquers d’Osona han optat aquest any per fer calcular els costos de les seves granges a una empresa externa privada.
Ara bé, tots dos sumen diversos ramaders. Estan més indefensos davant aquesta situació els ramaders individuals que no tenen l’opció ni de no signar el contracte “perquè ens podríem trobar que deixen de recollir-nos la llet”, expliquen alguns d’ells, sense identificar-se per aquesta por. La realitat ho demostra, una explotació del Vallès Oriental haurà de plegar perquè Danone li ha comunicat que no li recollirà la llet a partir de gener al·legant canvis “en les necessitats del mercat”. Asaja, organització amb seu a aquesta comarca, ho té clar: “La llei de cadena alimentària aprovada fa set mesos no funciona, perquè com pot ser que Danone pagui aquí la llet a 0,31 cèntims d’euro i a França a 0,38 i compleixen la llei?”. Asaja afegeix que segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’únic sector que ha fet pujar el PIB és l’agricultura i ramaderia, un 3,6% en el segon trimestre i un 6,3% en l’interanual. Unió de Pagesos per la seva banda ha demanat limitar les granges a 300 vaques en producció, “però la proposta no s’ha dut a terme per part del DARP”.
Trobar la solució al degoteig de granges que pleguen tot i que es fan més grans és difícil, perquè cal tenir en compte l’element consum. Com es diu des de l’Observatori, el consum de llet i derivats està estancat “excepte en el cas de la llet líquida, que experimenta més volatilitat. Durant els anys 2017 i 2018 s’ha trencat la tendència reiterada a la baixa en el consum de llet líquida”. Per això des de l’Observatori es proposa continuar fomentant el consum “de làctics de qualitat i de proximitat”.
Tot i això, com expliquen des del sector de la producció, “acabem tenint molt poc pes específic, perquè ens afecta la lluita de preus que hi ha entre els distribuïdors”, diu Bassas, que afegeix que “si la llet es ven al supermercat a 58 cèntims hi ha molt poc a fer. Tan sols venent-la a 70 cèntims n’hi ha prou per guanyar-s’hi la vida”. En aquest sentit, des de Vaquers d’Osona expliquen que a França el preu de venda de la llet al supermercat està regulat pel govern i creuen que “aquí caldria fer un acord d’aquest tipus”.
Els productors, diuen, ja han fet els deures. Fa anys que la llet és de molta qualitat, com demanen les empreses. “El nivell d’excel·lència que oferim és molt alt”, diu Bassas. Però mai suficient per obtenir més guany.
Una mitjana de 1.105 euros al mes de pèrdues
La JARC ha fet un càlcul sobre què perd una explotació mitjana. Una granja de 181 vaques que produeix 147.375 litres al mes i amb el preu de la llet a 32,62 cèntims d’euro el litre acaba tenint una pèrdua de 1.105 euros al mes. Els ingressos totals són de 40,03 cèntims d’euro. El cost mitjà de producció és de 40,78 cèntims d’euro i el llindar de rendibilitat, de 33,37 cèntims d’euro. Si restem aquest llindar al preu i es multiplica pels litres de cada mes, surten els més de 1.000 euros.Baixa el nombre de productors però pugen els litres de llet
Baixa el nombre de productors però pugen els litres de llet
Segons l’Observatori de la Llet, en l’anàlisi del passat mes de març, el darrer disponible, la producció de llet a Catalunya va ser de 68.967.596 litres procedents de 430 productors, que no vol dir explotacions (d’aquestes n’hi ha més). La mitjana de litres de llet per productor i dia és de 5.174 a Catalunya. Osona és la que més litres hi aporta, amb 13.141.005 que provenen de 86 productors, i representa una mitjana de 4.929 litres per productor i dia. Percentualment és un 19,05% del total català. Ara bé, hi ha algunes comarques com el Segrià, la Noguera i el Pla d’Urgell que fan més producció per productor i dia perquè són pocs productors però de més grandària. Així, les seves mitjanes estan en 18.100, 17.162 i 10.493, respectivament.
El Ripollès, en canvi, és la comarca que menys litres aporta, un 0,18% del total, que són 125.385 procedents de quatre productors, que són un 0,93% del total. Això representa 1.011 litres per productor i dia. En tots dos casos les dades de producció són superiors a les de l’any 2019, tot i que són menys productors que fa un any enrere. Això vol dir que milloren en l’eficiència.
{{ comment.text }}