L’any 1992, el Consell Comarcal d’Osona va iniciar un treball d’anàlisi de la situació de la comarca des de diversos àmbits que es va anomenar Pla Estratègic Osona XXI. En el document s’hi recollia el full de ruta per evolucionar i afrontar els reptes comarcals del segle XXI. Aquest dijous a la tarda, a la Sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida de Vic, Creacció hi va organitzar un acte amb un objectiu similar: reflexionar en quin moment es troba Osona en cinc àrees estratègiques i radiografiar cap on ha d’anar el futur. A través de la conversa amb el director editorial d’EL 9 NOU, Agustí Danés, representants polítics i tècnics van desgranar un camí que es preveu amb obstacles però també amb molts reptes engrescadors. De fet, comparant els deures sorgits del Pla Osona XXI de principis dels noranta i la situació exposada aquest dijous a Vic s’observa que s’ha avançat i complert en alguns àmbits –el més destacat, la consolidació de la Universitat de Vic–, però es manté una situació molt similar en altres àrees, principalment la mobilitat i la voluntat d’una major diversificació industrial.
LA DIGITALITZACIÓ
En el primer bloc, el director de l’àrea TIC de la UVic-UCC, Joan Busquiel, va comentar que ja no té sentit parlar de transformació digital, “sinó que ho hauríem de fer de convivència digital”, perquè la societat “s’està adaptant de manera contínua a una tecnologia que ha arribat per quedar-se”. Pel que fa als reptes de la comarca, Busquiel va destacar tres àmbits de treball: la ciberseguretat, la connectivitat i el blockchain, una tecnologia que ha de permetre “donar seguretat en relacions digitals de poca confiança”.
LA TRANSFORMACIÓ DEL SECTOR AGROALIMENTARI
Tot seguit, va ser el torn de parlar de la transformació en el sector agroalimentari, que tal com va explicar l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, té un pes molt important a Osona, on “un 17% de les empreses són d’aquest àmbit i representa el 53% de la facturació”. A través d’una videoconferència va intervenir des de Dinamarca el director del Centre Tecnològic Beta, Sergio Ponsá, que va centrar la seva tesi en la necessitat d’un model productiu “més sostenible”, i també “més resilient als canvis”. En aquest sentit va posar d’exemple com està fent trontollar l’activitat econòmica la guerra d’Ucraïna, així com també “amenaces com la pesta porcina africana”. Erra i Ponsá van coincidir en el potencial d’Osona en l’àmbit de la bioeconomia circular.
LA MOBILITAT
Pel que fa a la mobilitat, més enllà de conceptes com intermodalitat o transport sostenible va quedar clar que el gran repte que afronta Osona en les properes dècades és el desdoblament de l’R3 i la millora del servei ferroviari. “Soc optimista”, va deixar anar el regidor de Vic, diputat provincial i president de Creacció, Josep Arimany, tot afegint que a dia d’avui “hi ha complicitats polítiques” per tirar endavant una reclamació històrica. En representació de l’oficina tècnica de suport al desdoblament de l’R3, l’enginyer Jordi Julià va explicar que el seu objectiu és oferir “idees i arguments tècnics”, perquè els polítics “vagin a defensar el que volem per aquesta línia allà on pertoqui”. Julià va deixar clar que més enllà de posar una via al costat de l’altra, “és important que definim bé quin servei volem i quines necessitats tenim”. Tot i l’optimisme que es respira en aquest àmbit, Julià va preveure que hi ha feina “com a mínim per a uns quinze anys”.
També va intervenir l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, que va recordar que l’escenari “d’una persona, un cotxe no és sostenible”, i en la resolució d’aquest problema hi ha de jugar un paper clau el transport públic. Ortuño va recordar la importància en el recosit del territori que tindria una estació de Torelló que també fos referència per la Garrotxa.
LA SALUT
En la parcel·la de la millora de la salut i l’assistència sanitària, el futur d’Osona passa pel vincle entre el món universitari –amb la Facultat de Medicina al capdavant– i el professional. En aquesta relació, la doctora Marina Geli va comentar el punt d’inflexió que suposarà la creació en els propers mesos de l’Institut de Recerca i Innovació en Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), ja que oferir un punt per poder fer recerca “és un pol d’atracció, i això acaba revertint en positiu a l’atenció a les persones”.
EDUCACIÓ
L’acte es va tancar parlant d’educació, i en aquest apartat l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, va remarcar la incidència que la formació té en el bon desenvolupament de la societat. Des de l’àrea d’Educació del Consell Comarcal d’Osona, Jordi Valldeoriola va aprofundir en el concepte de talent, que no es pot valorar “només des d’un punt de vista acadèmic. Talent és fer una cosa amb èxit”. En l’enfocament de la formació del futur, Valldeoriola va expressar la importància de potenciar “la visió competencial” i no fer formació “per a les empreses, sinó amb les empreses”. Amb aquest objectiu s’ha desenvolupat l’escola de noves oportunitats, un centre per detectar i encaminar joves a tasques i feines en les quals poden tenir talent.
