Amb la seva primera aparició a l’icònic balcó del Vaticà, Jorge Mario Bergoglio va llançar ja el març del 2013 tota una declaració d’intencions sobre qui seria el papa Francesc. El missatge és que havien anat a buscar un “abuelito a l’Argentina”, dit textualment, per fer-lo bisbe de Roma. No papa, sant pare o cap de l’Església, “bisbe de Roma”.
Passats 12 anys, i amb el món sencer a l’expectativa del funeral d’aquest dissabte, aquella carta de presentació entronca molt amb l’èmfasi que ha atorgat a l’Església local i el concebre la seva figura des de la simplicitat. O el que és el mateix: presentar-se a si mateix com a punt de comunió entre els bisbats d’arreu del món i no com a home al capdavant del clericalisme i el poder de l’Església.
Una altra característica del Pontificat de Francesc ha estat, tal com destaca Josep Maria Riba, vicari general del Bisbat de Vic, recentrar el discurs en Crist i l’Evangeli després que teològicament Benet XVI ja hagués deixat l’estructura força endreçada: “La seva quarta i última encíclica, que és de l’octubre del 2024, justament la va dedicar al missatge de l’amor humà i diví”.
Aquest aire del papat de Bergoglio –posar la persona al centre– ha coincidit a escala local amb el Sínode desplegat al Bisbat de Vic entre el 2019 i el 2023.
“El bisbe Romà va constatar la necessitat de debatre i reflexionar en comunitat al mateix moment que el papa Francesc convocava el Sínode Mundial dels bisbes”, subratlla Riba.
Tant en un cas com en l’altre s’arribava a eixos compartits: “No perdre de vista l’Evangeli com a punt de referència, ser creïbles, actuant amb contundència per exemple davant dels casos de pederàstia o malversació econòmica, i escampar el missatge de Crist”.
També va ser notori, i així ho han destacat els mitjans de comunicació, l’estret lligam del papa Francesc amb les perifèries, tant geogràfiques –va arribar a nomenar un cardenal a Mongòlia– com existencials. Un tarannà que bevia de la seva pròpia experiència a l’Argentina i dels viatges que va dur a terme a països mai abans trepitjats per un sant pare.
El mateix Bergoglio havia explicat públicament, de fet, que en el moment de triar-lo el va abraçar l’arquebisbe emèrit de Sao Paulo, Claudio Humees, i li va dir “no te olvides de les pobres”. Una frase que va marcar-lo i que el va portar a pensar en aquell mateix moment en sant Francesc d’Assís i la seva relació amb els pobres.
El nom que va escollir s’ha materialitzat al llarg de 12 anys en visites, donacions, crides a ajudar… Els col·lectius més marginats i desafavorits, incloent-hi els migrats, les dones, els homosexuals i també el medi ambient, àmbit en què Bergoglio va entrar obertament en conflicte amb magnats com l’ara president dels Estats Units.
“Era una persona que encarnava molts dels valors que volem tenir com a congregació: senzillesa, espiritualitat, ajudar i que totes les persones tenen el mateix valor independentment d’on vinguin i on vagin”, hi afegeix en declaracions a EL 9 NOU Ricard Girbau, vocal de la junta de la Congregació dels Dolors de Vic.
El vigatà Ramon Espadaler, conseller d’Afers Religiosos, també descrivia dilluns el papa com un home “transformador i valent” que ha aconseguit que la veu de l’Església transcendeixi els murs, la qual cosa l’ha fet més oberta i accessible: “Veig en ell no haver donat continuïtat a les inèrcies i una llavor de canvis que segur que germinarà en més fruits”.
El periodista vigatà Vicenç Lozano, excorresponsal de TV3 al Vaticà, comparteix el mateix punt de vista: “Ha posat la base de les reformes a l’Església, per adaptar-la al segle XXI i intentar que torni als principis evangèlics i al que es va aprovar al Concili Vaticà II de fa seixanta anys, del qual no queda pràcticament res”.
La seva intenció, continua, era deixar “el llegat d’una Església transformadora, potser més petita i reduïda, però més autèntica”, i tot plegat en un entorn radicalment oposat a les reformes.
Lozano també fa l’anàlisi que Bergoglio va iniciar el pontificat de manera “una mica tímida, potser perquè encara no coneixia o no imaginava la virulència de l’entorn”, però que durant els darrers dos anys va accelerar els canvis.
En un vessant més personal, també val a destacar de les arrels sud-americanes del papa Francesc un sentit de l’humor i una proximitat que normalment costa més de trobar als europeus.
D’aquesta joia de viure, n’han anat transcendint anècdotes els dies posteriors a la seva mort. Una, per exemple, que li encantava el tango i que el 2014, durant una audiència privada amb artistes argentins, va demanar que n’hi toquessin un i va compartir enmig del Vaticà uns quants passos de ball amb una monja.
MISSA FUNERAL A VIC DILLUNS A LES 7 DE LA TARDA
El bisbe Romà Casanova presidirà dilluns a les 7 de la tarda una missa funeral a la catedral de Vic amb motiu de la mort del papa Francesc.
S’hi pregarà per a l’ecomana de l’ànima del sant pare i s’agrairà a Déu “la seva vida, el seu exemple i la seva entrega al servei de l’Església Universal”.
La cerimònia al Vaticà tindrà lloc a la plaça de Sant Pere aquest dissabte a les 10 del matí, a càrrec del cardenal Giovanni Battista Re.
Seguint la voluntat de Bergoglio, el fèretre l’enterraran a la basílica de Santa Maria la Major i no a les criptes vaticanes, la qual cosa trenca la tradició recent. Al testament que es va fer públic dilluns, ell mateix hi estipulava que la tomba ha de ser senzilla, “a terra i sense cap decoració particular” més enllà de Franciscus, el seu nom en llatí.
{{ comment.text }}