La tendència dels naixements a cada any que passa mostra una dada que, per a una població més aviat envellida com és la catalana, no són massa bones notícies. A Osona, comarca que també viu aquest envelliment, les xifres apunten en la mateixa direcció, i el 2019 va tancar l’any amb una caiguda en la natalitat per cinquè any consecutiu, amb 1.390 naixements comptabilitzats durant tot l’any, 32 menys que el 2018. Al Ripollès, les dades difereixen en certa manera de les que es poden veure a Osona, i va tancar el 2019 amb un lleuger increment pel que fa al nombre de naixements, pujant dels 159 que hi va haver el 2018 als 170 amb què es va tancar l’any passat.
Catalunya està lluny d’assolir a reposició natural, de 2,1 fills per dona de mitjana
Aquestes dades no són cap novetat, i un cop posades en context queda patent que és una dinàmica més aviat generalitzada. “Espanya és el segon país del món amb la taxa de natalitat més baixa, amb només 1,35 fills per dona de mitjana, xifra insuficient per assolir l’índex de reposició de manera natural, que és de 2,1 fills per dona”, afirma Jordi Collet, professor de Sociologia de l’Educació i vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC. Malgrat aquest fet, la caiguda de la població no és tan marcada com podria ser, fet que Collet atribueix a “la població migratòria, que malgrat ser prop del 25% de la població de Vic, per exemple, suposa el 50% dels naixements a la ciutat”, afirma.
Les dades publicades per la Generalitat ratifiquen aquesta afirmació posicionant Manlleu i Vic com la quarta i cinquena ciutats amb més naixements de mares estrangeres, amb una proporció de 51,3 i 50,1, respectivament. Però aquest fet no és considerat un aspecte negatiu per Collet. “Durant molt temps s’ha vist la població estrangera com una dificultat, però ara és necessària per poder mantenir les escoles bressol i les escoles de la comarca obertes. I si un poble ha de tancar l’escola per falta de nens, és un municipi que directament tendeix a l’envelliment de la població”, explica el vicerector de Coneixement de la UVic, “és hora de reivindicar els processos migratoris, ja que en aspectes com la taxa de natalitat són imprescindibles”, diu.
La falta de polítiques de conciliació frena l’augment de naixements
Però aquest clar descens pel que fa a la natalitat té una explicació ben clara per Collet, que l’atribueix directament als “clars missatges desincentivadors que es donen per tenir fills, ja que les polítiques de conciliació familiars no són les que haurien de ser”. Aquests missatges estan clarament relacionats amb tots els aspectes directament vinculats amb la baixa natalitat, com el progressiu endarreriment de l’edat en què les dones tenen el primer fill, que aquest passat 2019 va incrementar fins als 31,2 anys, un any i cinc mesos més de l’edat registrada fa només deu anys. “La gent pateix per les condicions, i fa una mica d’angúnia veure que les famílies aspiren a tenir una mitjana de 2,1 fills i que realment n’acabin tenint menys d’un i mig de mitjana. Ens hem de preguntar què falla com a societat”, diu Collet. Aquesta problemàtica, però, pot veure’s afectada de manera positiva pels efectes que ha causat el coronavirus en la societat actual. “L’única manera de poder revertir aquesta situació és oferint més suport a les famílies, i el teletreball és un pas important. Potser la Covid-19 en aquest sentit acaba sent un bon punt de partida per incentivar i fer que aquestes iniciatives creixin i s’estenguin una mica més”, afirma.
Malgrat les dades i la projecció més aviat negativa, les tendències de la població es mantenen fermes en alguns aspectes, i el més evident és en els noms que més es posen a totes dues comarques. Tot i que arreu de Catalunya destaquen noms no tan freqüents com Leo, a Osona les preferències no varien massa i Marc es torna a alçar com a nom de nen més posat. Pel que fa a nenes, en contra del global català, Abril va aconseguir desbancar Júlia, el nom més posat a Catalunya. Per la seva banda, a la comarca del Ripollès no hi va haver cap nom que destaqués per sobre dels altres, amb un empat entre Aleix, Noa, Ona i Pau, que van ser els únics noms posats més de quatre vegades l’any 2019.
