“Per passar pàgina dels atemptats cal saber tota la veritat”

De què servirà la feina que ha fet durant dos anys la comissió parlamentària d’investigació dels atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017?La comissió ha fet unes propostes per millorar tant en la prevenció i la detecció de radicalisme com en la millora de la coordinació de les policies o en l’atenció a les víctimes. Però també en l’àmbit social per treballar no ja en la integració sinó a reforçar el sentiment de pertinença. Ara caldrà que el govern o els organismes a qui correspongui cada àmbit se les facin seves i hi hagi un seguiment d’aquí a un temps per veure si s’estan implementant.Han comparegut 59 persones a explicar el seu testimoni o aportar els seus coneixements a la comissió, però 19 persones no han volgut comparèixer. Per què?Coincideix que totes aquestes 19 persones formen part de l’aparell de l’Estat central. Hi havia responsables de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, exministres, el CNI... L’excusa és que en virtut d’un dictamen del Consell d’Estat no estan obligats a donar comptes a un parlament autonòmic. La no compareixença, però, denota falta de transparència. I si a més tenim en compte que al Congrés dels Diputats i al Senat també s’ha vetat per part dels partits d’àmbit estatal majoritaris la creació de comissions d’investigació dels atemptats, vol dir que aquests testimonis no donaran explicacions enlloc, ni aquí ni allà. Hi veu una voluntat d’ocultar alguna cosa?Ho sembla. Denota també una manca de respecte a la institució del Parlament de Catalunya que està investigant uns fets que van passar al nostre país però també una manca de respecte a les víctimes, a la seva memòria i a les seves famílies. Cal esmentar, però, que dels responsables de l’Estat, l’únic que sí que va comparèixer va ser l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto. “Espanya serà l’únic país que no ha obert una comissió d’investigació” Aquest buit d’informació ha impedit, per exemple, saber si hi havia algun tipus de connexió entre l’eximam de Ripoll Abdelbaki es-Satty i els serveis d’intel·ligència espanyols.Alguns compareixents van corroborar que hi havia hagut visites d’agents de la Policia Nacional al col·lectiu musulmà de Ripoll demanant per Es-Satty, que hi havia hagut també visites al seu pis. I hem pogut descobrir coses un cop aixecat el secret de sumari com que alguns dels telèfons dels terroristes estaven en seguiment. Aquesta informació està corroborada, el que no sabem és el perquè, qui ho havia autoritzat, quant temps feia i per què no s’havia actuat. Tot això no ho hem pogut demanar als testimonis que no van comparèixer. O també els hauríem fet la pregunta de per què quan surt de la presó de Castelló [després de complir una pena per tràfic de droga] a aquest personatge [Es-Satty] se li esborren els antecedents, pot recuperar una vida laboral normal. I no només això sinó per què la fiscalia de l’Estat no demana que s’executi l’ordre d’extradició en aquell moment. Són preguntes sobre la relació d’aquest personatge amb els cossos policials o bé els serveis d’intel·ligència que queden en l’aire. Una altra de les preguntes que ha sobrevolat en diverses sessions de la comissió és el perquè uns joves de Ripoll escolaritzats, que parlaven català, que jugaven a futbol, que tenien feina, acaben radicalitzats i cometent uns atemptats que van provocar 16 morts i més d’un centenar de ferits.I la resposta que s’ha trobat és que aquest no és un fenomen únic dels atemptats que hi va haver a Catalunya l’any 2017. Hi ha hagut molts altres exemples els darrers anys a Occident amb perfils de terroristes molt semblants: persones aparentment integrades, que han estudiat, hi ha qui té carrera, que estan laboralment ben col·locats i no desperten cap sospita en el seu entorn social. I en canvi són capaços després de perpetrar aquestes ferotges accions amb atemptats llampec. Ho hem vist a Niça, Londres o Brussel·les amb un patró semblant. “Hi ha preguntes de la relació d’Es-Satty amb el CNI que han quedat en l’aire” Però per què passa?L’explicació és complexa. Hi ha qui pot tenir algun aspecte de la seva personalitat que no està complet, que té mancances, que no se sent ni d’aquí ni d’allà, que no se sent valorat a la societat. Aquesta mancança, gran o petita, és aprofitada per algun captador per magnificar-la fins al punt de convertir-lo en algú capaç d’atemptar i provocar la mort d’altres persones. Ja sigui aquí o anant a combatre a Síria o l’Afganistan, com molts exemples que hem vist. En el procés hi intervenen elements de captació sectària. Aquestes persones no tenen sentiment de pertinença al país on viuen?Quan se’n van al país de procedència, familiarment o socialment, ja no són d’allà, són vistos com a occidentals. I quan estan aquí no són del tot occidentals perquè en la nostra societat hi continua havent traces de racisme. En un entorn per exemple com és el de l’oci es pot veure o també en les identificacions policials per aparença d’origen... Aquestes coses et poden fer sentir diferent en el teu entorn i hem d’entendre que hi hagi algun tret de la personalitat que et quedi una recança a dins. Alguna persona amb habilitats psicològiques i sectàries és capaç d’utilitzar-ho i pervertir-ho cap a comportaments alienats provocant atacs indiscriminats, com hem vist a Barcelona i Cambrils, però també en l’11-M a Madrid o l’11-S a Nova York. “Més que la integració, hem de treballar el sentiment de pertinença” S’han pres mesures des del 2017 perquè no es pugui reproduir de nou un cas semblant?Sí, se n’han pres a tots els nivells. Policial, de serveis socials, a les escoles, a les presons... El que va passar amb els atemptats de Barcelona i Cambrils ha servit per corregir coses que ens pensàvem que es feien bé però s’ha demostrat que no era del tot cert. Un és el canvi aquest del concepte d’integració. Vist el que s’ha vist, més que treballar la integració de les persones nouvingudes hem d’incidir més en el sentiment de pertinença. Una persona que se sent que pertany a un entorn hem d’entendre que serà més difícil que pugui reaccionar contra aquest propi entorn. En canvi el concepte més simple de la integració acaba fent referència a aspectes més aparents i superficials que d’interiors. La setmana passada es va saber que la fiscalia demanarà penes de fins a 41 anys de presó per als processats per l’atemptat, entre els quals hi ha dos ripollesos. El judici i una sentència condemnatòria serviran per passar pàgina definitivament?Passar pàgina és molt difícil. Per poder-ho fer seria molt important conèixer tota la veritat. I aquesta només la coneixerem si hi ha una total transparència de tothom, dels que tenien responsabilitats en aquell moment, des del ministre de l’Interior fins al CNI, els cossos policials de l’Estat... tothom hauria de fer un exercici d’explicar tota la veritat. Als altres països on hi ha hagut atemptats massius com aquests, els parlaments o els governs han obert comissions d’investigació. Espanya serà l’únic país que no ho haurà fet. Aquesta poca transparència afavoreix i alimenta les teories conspiratòries. A la comissió d’investigació no volíem jutjar a ningú, ni buscar culpables, érem allà per conèixer la veritat i proposar solucions perquè això no tornés a passar mai més. Les solucions passen per saber tota la veritat. “Pels Mossos, va ser necessari neutralitzar els terroristes per evitar més morts” En un municipi com Ripoll on gairebé tothom es coneix, on conviuen els familiars dels autors dels atemptats, s’han pogut tancar les ferides?El procés és molt lent. És un tema amb què haurem de conviure de ben segur durant molt de temps. S’està fent un treball de llarg recorregut i multidisciplinari. Coordinat des del Consorci de Benestar Social i des del mateix Ajuntament de Ripoll, amb la col·laboració del Departament d’Educació i el de Treball, però també amb molts altres. S’està treballant en els àmbits educatiu, econòmic, cultural, però és una feina que no es fa en un any ni en dos ni en tres per passar del concepte d’integració a la completa pertinença. Ens toca conviure amb això i treballar perquè no passi mai més enlloc. Que en les últimes eleccions a l’Ajuntament de Ripoll aconseguís representació una formació amb un discurs contra la immigració és conseqüència del que va passar fa tres anys?En part sí, però no només per això. Recordem que hi havia hagut formacions amb un discurs semblant contra la immigració des de fa anys en ajuntaments d’Osona i la Garrotxa. En el cas del Ripollès, tot i aconseguir un regidor el 2011 a Ripoll, no havien acabat de quallar i no passaven d’uns vots minsos. En les últimes eleccions hi havia dues candidatures amb missatges contra la immigració i de com es tracta la immigració al nostre país. El fet que el nombre de vots fos superior que en els anteriors comicis sí que va relacionat amb els fets d’agost de 2017. A la comissió hi havia dos partits, la CUP i els Comuns, que critiquen l’actuació dels Mossos d’Esquadra perquè van abatre els terroristes i no els van detenir sense acabar amb la seva vida.El cos de Mossos d’Esquadra va estar suficientment representat a les compareixences de la comissió per explicar-ho. En aquells moments, tenint en compte el que acabava de passar i el que podia passar, crec que es va actuar seguint un protocol i intentant evitar un mal major. Vist amb distància es pot qüestionar si es podia haver fet diferent, però vist amb empatia amb els fets immediats ocorreguts i la voluntat del cos policial d’evitar que més ciutadans perdessin la vida van actuar com van actuar. Per tant, nosaltres (JxCat) vam creure que no cal recriminar-la. La majoria dels que érem allà a la comissió escoltant les explicacions dels Mossos d’Esquadra vam quedar convençuts de la necessitat de neutralitzar aquelles persones que en aquells moments estaven disposades a acabar amb la vida de moltes altres persones. Per vostè, com a alcalde de Ripoll, aquesta és una de les comissions més especials en què ha participat des que és diputat al Parlament?És veritat que té una significació especial, però he participat a moltes comissions i totes són importants. Ara, per exemple, estic a la de la recuperació econòmica del país després de la Covid-19 i té una importància cabdal. Però aquesta d’investigació sobre els atemptats és diferent perquè els ciutadans de Ripoll som els primers que ens interessaria conèixer tota la veritat. Som un poble que hem patit també d’alguna manera aquest malèfic esdeveniment i com a poble, per tancar el dol, és crucial saber exactament tot el que va passar. Per això, aquesta comissió volia representar el sentiment de tot un poble vers aquest fenomen. En la seva intervenció al Parlament la setmana passada on es van aprovar les conclusions de la comissió va agrair el bon clima que s’ha viscut malgrat les diferències ideològiques entre els partits. En un cas com aquest n’hi havia moltes.Efectivament, els partits tenien diferent manera de veure els fets. Alguns criticaven els Mossos d’Esquadra per no haver-se coordinat amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional [després de l’explosió de la casa d’Alcanar], i que això havia perjudicat la investigació. I els altres, en canvi, vèiem que la coordinació policial hauria d’haver estat prèvia. Que si la Policia Nacional hagués compartit amb els Mossos la informació que tenien sobre la cèl·lula i Es-Satty es podria haver evitat l’atemptat. Les tensions, però, no han anat més enllà de les opinions i les propostes de resolució. En el treball de la comissió tothom va ser molt respectuós i es van poder escoltar les opinions dels altres grups sense cap polèmica, lluny de la tensió que es viu en algunes sessions del Parlament.

“Per passar pàgina dels atemptats cal saber tota la veritat”

La comunitat capverdiana de Taradell vibra amb la seva selecció des de Can Costa

Liquats Vegetals obre mercat a França

Presenten la campanya ‘Ja vindràs’, per visibilitzar l’edatisme al territori

Junts presenta Imma Codony com la seva candidata a l’alcaldia de Taradell

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada