Per què la Plana de Vic concentra el 90% de la població d’Osona?

La Plana de Vic, entesa com l’espina dorsal que s’estén verticalment des de Centelles fins a Sant Quirze de Besora, concentra un 90% de tota la població d’Osona. És un percentatge que ha anat creixent des de 1950, quan aquesta zona agrupava el 76% dels habitants. La resta, una quart part, vivien al Lluçanès (10%), el Bisaura (6%), el Collsacabra (4%) i les Guilleries-Montseny (4%). Com ara, hi havia una correlació directa amb el tipus de municipi que predominava segons la xifra d’empadronats: la meitat de la població residia en 43 nuclis de menys de 2.000 persones i l’altra, en 8 de més de 2.000. La geògrafa Assumpta Vila, que ha recopilat les dades, explica que Vic, Manlleu i Torelló concentraven prop d’un 20% de tots els habitants. El 2017, en canvi, els 20 municipis que actualment superen les 2.000 persones han passat a representar el 91% de la població i, dins d’aquest conjunt, els tres nuclis principals n’agrupen el 50%, 77.966 empadronats. Una concentració distribuïda en tres punts que, apunta Vila, és un “tret que diferencia Osona d’altres comarques catalanes”. El Bages, per exemple, té un únic focus molt més marcat en Manresa. Amb poc més de 20 quilòmetres, així doncs, l’eix que s’estén de Vic a Torelló aglutina la major quantitat de ciutadans, amb ramificacions importants als nuclis propers i molta més dispersió a la perifèria. La gran pregunta: per què? En primer lloc, per la tendència general que des de la segona meitat del segle XX porta la població a establir-se en zones properes a les principals vies de comunicació. En aquest cas, la C-17. Com un peix que es mossega la cua, la carretera atreu també les empreses i, per tant, s’hi creen més llocs de treball. La popularització del vehicle privat resulta decisiva. Tal com afirmava el geògraf Jaume Font ja el 2002, en un article publicat a la revista Ausa, suposa un “canvi de percepció del territori. S’encongeix a totes escales, també la mundial, fins al punt que avui la gent es mou quotidianament per àrees cada vegada més extenses”. I això significa que es pot treballar a Gurb i viure a Montesquiu sempre que les vies de comunicació permetin desplaçaments ràpids. Una assignatura pendent és el tren. Des de Creacció consideren que si la línia R3 millorés, Vic podria arribar als 50.000 habitants. Els moviments migratoris són un altre factor clau per entendre la concentració. Qui arriba a la comarca des de l’estranger, ho fa per treballar. I s’estableix on té més possibilitats d’aconseguir-ho: a les zones urbanes i industrials i, conseqüentment, a les que també disposen d’una major oferta d’habitatge. Segons Vila, el creixement natural –feble a Catalunya des dels anys vuitanta– progressa moderadament en aquests punts arran de “la injecció de gent jove que prové del saldo migratori positiu”. A l’altra cara de la moneda, la població autòctona que “avui s’emancipa té un horitzó inestable que no convida a un patró residencial basat en la baixa edificació, perquè és car de mantenir” i, igualment, l’envelliment potencia la centralitat, la comoditat de residir en un municipi amb tot tipus de serveis adaptats a l’edat avançada. Les polítiques de gestió i planificació territorial també “han tendit a un planejament urbanístic i d’activitats centralitzat, afavorint les zones que ja de per si presentaven millors condicions de desenvolupament”, detalla Vila. I ella mateixa alerta: “Cal remarcar la importància de mantenir poblats el Lluçanès, el Bisaura, el Collsacabra i les Guilleries-Montseny –on es troben els municipis que perden població– de cara a conservar els seus trets naturals, històrics i culturals”. Partint d’aquesta radiografia d’Osona, els experts coincideixen que cal potenciar la cooperació i crear un model general que orienti els plans a escala municipal. Més consensos sobre estratègies de futur pel que fa a la creació de sòl industrial i urbà, a la conservació del paisatge o a l’hora de dotar-se d’equipaments. L’objectiu és assegurar l’equitat. L’economista Maite Vilalta defensa que, si els municipis no es volen fusionar, l’alternativa per assegurar la viabilitat dels més petits –i la igualtat entre ciutadans– ha de passar necessàriament per mancomunar serveis: la idea de la comarca-ciutat. El 60% dels habitants de Gurb no hi han nascut Osona és un dels territoris catalans amb més migracions internes, és a dir, moviments entre municipis. Segons Assumpta Vila, un 30% dels habitants són nascuts en un nucli on no viuen actualment. En alguns casos, com Folgueroles, Sant Vicenç de Torelló o les Masies de Voltregà, el percentatge arriba al 50%. La població més extrema, amb un 60%, és Gurb. Vic ha canviat la tendència: fins al 2011 no era una ciutat atractiva per a persones nascudes en altres municipis, però ara sí.

Per què la Plana de Vic concentra el 90% de la població d’Osona?

Plantegen portar al síndic la reserva d’animals a Sant Sadurní

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

“Sabia des del minut u que la política no està feta per eternitzar-s’hi”

Un vincle nascut del diagnòstic

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Pressió per treure el parc infantil de la rambla Tarradellas de Vic