Gairebé 20 anys d’alcalde. Té previst tornar a presentar-se?
No. Fan falta canvis, no es poden passar tants anys seguits en un ajuntament.
Com anirà el relleu?
Encara no ho sé. Sembla que es podria presentar algú, però encara no hi ha una decisió ferma.
Com es va començar a implicar en política?
Jo treballava fora del poble, en un negoci que tenia, i sí que és cert que anava a les assemblees, el que són ara els plens, però la política no em cridava gaire. Un grupet em va animar a presentar-me. Inicialment em vaig comprometre a ajudar qui fos alcalde, perquè no volia ser-ho, però, més tard, quan el batlle es va posar malalt, vaig decidir postular-me pel càrrec. El 2003 vaig tenir una mala inauguració, pels grans incendis del 10 d’agost que hi va haver a la nostra zona.
Ara són dos regidors de Junts i un d’Esquerra. En un poble tan petit és habitual que es presentin dues candidatures diferents?
O tres, són llistes obertes. Es vota més la persona que coneixes i t’agrada que no pas els colors.
Citava l’incendi del 2003. Les conseqüències que va provocar ja estan resoltes? A hores d’ara es pot dir que s’ha recuperat l’entorn?
Sí, però està sec. El canvi climàtic i l’escassetat de pluges generen una sequera brutal. Estem fent un estudi hidrològic.
Com va?
Encara no en tenim els resultats. L’estudi se centra en Granera i Monistrol de Calders, per saber com estan els aqüífers. Aquí fa un any que estem sense aigua i anem amb cisternes que en transporten, sobretot de Moià. Les dues captacions de què disposem s’han assecat.
És una problemàtica força estesa a la comarca, oi?
Cada vegada més. A fora del Moianès també hi ha molts pobles que han de recórrer a les cisternes.
Tenen previst algun sistema per resoldre-ho?
Farem un altre pou que estarà situat una mica lluny del poble, direcció a Monistrol. Ara ho estem tramitant amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Amb quin calendari treballen?
El pou, segur que el farem aquest any, i així també podrem comprovar si realment hi ha aigua. En cas afirmatiu, el problema seria transportar-la, perquè queda una mica apartat i fer-hi arribar subministrament elèctric també és complicat. El finançament serà una altra qüestió important d’abordar, perquè ara per ara tampoc sabem de quants diners parlem.
El problema de l’aigua ve del 2008?
No, més tard, cap al 2012. Abans necessitàvem una cisterna, que són uns 2.000 litres a finals d’agost i prou, però cada vegada va anar flaquejant abans.
La gent pot fer vida normal amb aquest sistema?
Sí, tenen aigua.
Com es va viure la covid a Granera?
Al principi hi havia por. Vam haver d’organitzar comandes des dels supermercats perquè ens les portessin aquí. A banda, com que tenim moltes segones residències, el padró va augmentar força.
Aquests habitants s’han quedat o han marxat?
Molts s’han quedat i teletreballen. Això ha sigut gràcies al fet que comptem amb una bona connexió a internet. Fa uns 2 o 3 anys vam instal·lar radioenllaç, que ens arriba des del Farell de Caldes de Montbui. A través de l’empresa Electra Caldense, l’hem anat instal·lant a totes les cases que són visibles i no hi ha interferències. També disposem d’un altre subministrament, de la Diputació de Barcelona, que és privat i funciona igualment amb radioenllaç. Aquesta bona connexió és una de les coses que la gent valora i que facilita que puguin treballar des d’aquí.
D’habitatge disponible per viure, n’hi ha?
Tenim potser tres cases buides. La resta estan ocupades. A més a més, aquí hi ha molt poc terreny que sigui edificable i el que hi ha, és particular. A través d’una subvenció, que no vam cobrar i vam trigar uns quatre anys a sanejar, vam poder fer obres a la xarxa d’aigua i de llum. D’aquesta manera vam aconseguir portar aquests serveis a totes les masies, i això ha fet que no s’ensorrin perquè la gent se les ha arreglat i s’hi ha quedat. Si una masia no té serveis, s’abandona.
La mitjana d’edat de la població deu ser elevada.
Sí que hi ha molta gent gran. Nens, és complicat, perquè no tenim escola i s’han de portar a Castellterçol a primària o a Moià quan van a l’institut. Tot i això, ara ha vingut a viure alguna parella jove al poble. Això també ens interessa.
S’han plantejat impulsar una escola?
A l’edifici de l’ajuntament n’hi havia hagut una fa anys, amb 30 nens. Jo hi havia anat de petit! Però a mesura que va anar passant el temps, la majoria van marxar.
La podrien recuperar?
A partir de cinc nens, sí que es podria demanar, però un altre dels problemes que tenim és el transport. Aquí funcionem amb model a demanda o a la carta, però és necessari sol·licitar-ho amb antelació i això no ho fa gaire pràctic. Per tant, abans hauríem de resoldre aquesta qüestió.
És l’alcalde més veterà de la comarca més jove. Com ha canviat el poble al llarg dels anys?
Visualment no ha canviat, tot i que s’han fet alguns carrers o cases. On sí que s’ha notat canvi és en la gestió de l’Ajuntament. Abans l’alcalde treballava amb el primer tinent d’alcalde i alguns col·laboradors. Funcionàvem a través d’un consell obert i assemblees. Ara ja fa dos mandats que no és així. Hi ha l’alcalde i dos regidors. Crec que és molt millor, perquè amb l’altre model l’alcalde tenia un volum molt gran de feina i era més complicat gestionar-ho tot. Els primers anys jo estava sol i compartíem secretaria interventora i administrativa amb Sant Quirze. Venien un cop per setmana. Si hi havia alguna qüestió urgent a resoldre quan no hi eren, s’havia d’anar a l’altre poble.
Disposen d’interventora pròpia?
No, la interventora, que també fa les funcions de tresorera, la compartim amb l’Estany.
Tenen alguna problemàtica amb excursionistes que passin per finques privades?
Cada dia hi ha més queixes dels propietaris. És una qüestió que es va començar a disparar amb la covid i ara passa sobretot els caps de setmana.
Com està el teixit cultural del municipi?
No hi ha colles, però cada estiu organitzem un festival amb quatre actuacions a diferents masies.
El 2005 l’ACA va aprovar un projecte per fer una depuradora a Granera. Com està?
També incloïa la xarxa de clavegueram. S’havia de desenvolupar en tres fases a acabar el 2008, el 2011 i el 2014, però no s’ha fet res.
Per què?
No ho sé, l’organisme competent és l’ACA. Tothom va amb foses sèptiques, però s’omplen, s’han d’anar buidant… No és pràctic ni fàcil. Ara sembla que l’ACA s’hi vol posar, però serà de cara al 2030.
Tenen alguna manera d’exercir pressió?
Hem anat mantenint moltes reunions i a través del Consell Comarcal també s’ha tornat a donar una empenta a aquest tema.
Es plantegen implantar el porta a porta?
Sí, el 2030 tothom l’ha de fer. Ara funcionem amb contenidors de recollida selectiva a través del Consorci de Residus del Vallès i amb una empresa de Girona, juntament amb Castellcir. Ells també implementaran aquest sistema pròximament. Hem de treballar en la mateixa direcció.
És un repte?
S’està fent un estudi, i també en vam parlar amb Monistrol. Ells ho gestionen de forma municipalitzada i ens vam interessar per saber si podrien pujar fins aquí. Ens separen sis quilòmetres de pista asfaltada. Ho haurem de valorar segons els costos, perquè tampoc volem apujar molt el rebut dels contribuents. A l’hora de fer inversions no ho tenim gaire fàcil, perquè comptem amb un pressupost ordinari de 150.000 euros anuals. Tot i això, ens en sortim!
Com veu el projecte de la C-59?
Era molt necessari per la perillositat de la carretera.Després de tants anys de parlar-ne, s’hauria d’haver fet abans.
{{ comment.text }}