Després de més de tres mandats com a regidor de Medi Ambient, Pere Medina (Independents) assumia el juliol del 2022 l’alcaldia del Brull, un càrrec que compagina amb la presidència de la Mancomunitat La Plana.
Aquests dies ja es va notant el bon temps. Això vol dir més gent al poble?
Des de la pandèmia tenim molta afluència, encara més que abans. Es nota sobretot els caps de setmana, però entre setmana també hi ha gent.
És una bona notícia?
Sí. Som un municipi rural que acull moltes persones per a activitats d’oci. Evidentment cal regular-ho, però la nostra activitat econòmica, els restaurants i el camp de golf, se’n beneficia.
Tenim el Pirineu blanc, espectacular. Què ha passat al Montseny els caps de setmana de neu?
Sovint es genera un efecte crida que acaba col·lapsant la carretera. L’últim cop va nevar un dijous i la gent es va saltar la barrera que hi ha a l’accés des del Brull; llavors les màquines llevaneu no podien fer la seva feina, i no es van poder netejar els aparcaments. Això va generar caos. Els Mossos van haver de multar força vehicles mal aparcats.
Existeix un autobús llançadora, amb la idea que la gent no pugi amb cotxe fins a Collformic, però molts cops el veiem buit.
No té l’efectivitat que s’esperava. Es va dissenyar pensant de Sant Miquel de Balenyà a Collformic, però amb l’actual R3 és inviable. Ara fa el tram aparcament del Brull-Collformic. Fins que l’aparcament a dalt no estigui ben regulat –amb cita prèvia i podent tancar quan no hi càpiguen més cotxes–, no tindrà plena funcionalitat. Ho treballem amb la Diputació.
El turisme és el principal motor econòmic del poble?
Hi ha quatre restaurants que funcionen a ple rendiment, el camp de golf i cases de turisme rural. També tenim professionals liberals, però sí, depenem del turisme.
Han crescut de 182 a 297 habitants en 30 anys.
Sobretot des de la pandèmia, segones residències que s’han convertit en primeres. A la urbanització de l’Estanyol és on més parcel·les es compren i s’hi construeix habitatge nou.
Un dels èxits del mandat ha estat recepcionar-la. Què vol dir això?
Les urbanitzacions, segons el mètode amb què es construeixen, tenen una responsabilitat compartida entre propietaris: manteniment dels carrers, enllumenat, clavegueram… Arriba un moment, quan ja estan acabades, que això s’ha de traslladar als ajuntaments. Els últims anys hem fet aquest pas a l’Estanyol i, per tant, la responsabilitat del manteniment ara l’ha assumit el consistori. És una tranquil·litat per als veïns.
Però aquí segur que no hi ha habitatge per a totes les butxaques. Quines opcions té el jovent?
A dia d’avui, poques. La realitat urbanística del Brull és complexa, perquè només hi ha disponibilitat a la urbanització per comprar parcel·les de 2.000 metres quadrats, amb un cost molt elevat, més la construcció dels habitatges. Són preus que no estan a l’abast de tothom. Hi estem treballant, a través d’estudis, i ara hem fet la permuta de dues parcel·les a l’Estanyol per dues d’enganxades al nucli històric. La idea és construir-hi a mitjà-llarg termini oferta per a jovent o gent gran.
La rectoria es podria activar també en aquest sentit?
Portem anys de negociacions amb el Bisbat. La voluntat seria arreglar-la per a l’oficina d’atenció del parc, que se’ns ha quedat petita; i incorporar-hi també un habitatge social.
Costa entendre’s?
La realitat patrimonial del Bisbat ve de molt enllà. La seva mirada és diferent de la d’un mandat municipal de quatre anys.
De què se sent orgullós del 2023 a aquest 2026?
Hem endreçat molt la gestió de l’aigua. Vam arrencar el mandat amb l’empresa pública del Consell Comarcal i hem millorat molta infraestructura i servei per augmentar la resiliència davant d’etapes de sequera. També hem endreçat el pantà de les Illes: amb les pluges d’aquest hivern no hem patit, res a veure amb el temporal Glòria. I tenim molt avançada la licitació per reformar l’ajuntament. Esperem que les obres hagin començat abans d’acabar el mandat.
Es tornarà a presentar el 2027?
Ho hem de parlar amb els companys de l’equip de govern. Som set regidors, a part de la gent que ens ajuda des de fora.
En té ganes, però?
Sí.
L’últim cop que va ser a EL 9 TV deia que la Mancomunitat La Plana estava en plena forma i en transició cap a canvis que els havien de fer més forts. Ha passat o només s’han expandit?
Hem fet un canvi de nivell, endreçant procediments interns, temes laborals i serveis; i assumint nous reptes, com la recollida de roba arran de la crisi del tèxtil. L’objectiu és deixar la Manco millor del que la vam trobar.
Quin és el servei estrella?
Segons una enquesta de qualitat, els serveis funeraris.
I els residus? Van ser pioners amb el porta a porta. Ja s’ha assolit l’excel·lència i el futur és mantenir-se?
Hi ha marge, sempre n’hi ha; si no, cauríem en l’autocomplaença. Hem de millorar el procés de la taxa per participació, que cadascú pagui segons les escombraries que genera. Van començar Santa Eulàlia, Folgueroles, Malla i Viladrau i s’hi han sumat més pobles, però aquí queda camí.
Ara sembla que està més de moda el sistema de contenidors tancats. Què en pensa?
Em remeto a les dades. Amb una anàlisi crítica, queda claríssim que el porta a porta és el mètode que més incrementa la recollida selectiva.
I en serveis socials, quins són els principals reptes de la Mancomunitat?
Vivim un tensionament global, amb discursos d’odi a l’alça. També hi ha moviments de població des de l’àrea metropolitana de Barcelona cap a alguns dels nostres municipis. Això ens porta perfils amb necessitats que abans no teníem tan detectades. Els treballadors i treballadores socials van monitorant indicadors i activant recursos.
I per envellir a casa, un desig creixent, n’hi ha prou?
Hi ha la voluntat, però de moment no tenim els instruments. És un altre tema amb camí per endavant.
Quants treballadors conformen la Mancomunitat? I quin pressupost té?
Uns 140 treballadors, més 11 de l’enclavament del TacOsona, i gairebé 12 milions d’euros, dels quals 1,5 són inversió. Sempre falta finançament, per això hem de ser el màxim d’eficients. Ens devem i existim per als ajuntaments.
Precisament pel finançament han presentat un recurs contenciós administratiu contra la Generalitat…
Tenim un greuge amb el PUOSC: les mancomunitats en vam ser bandejades el 2014. Això contradiu les bases de la llei. N’hem intentat parlar amb la Generalitat, però ens vam veure abocats a la via judicial. Esperem poder retirar el contenciós: voldrà dir que hem arribat a un acord.
El Lluçanès els ha vingut a veure. Ho estan fent bé?
La mancomunitat d’ara és de trànsit, un instrument emmarcat en la llei de creació de la comarca. Han d’aprofitar els recursos per anar-la construint.
Té sentit?
Si hi ha una llei i així ho va decidir la gent del Lluçanès, el que han de fer és treballar i garantir la màxima eficiència en serveis.
La relació de la Mancomunitat La Plana amb el Consell Comarcal d’Osona és fluida?
Passem per un bon moment. Hi ha coordinació i cooperació, no ens trepitgem i tenim visió global, amb força projectes engegats en desenvolupament local o serveis socials.
Troba a faltar el dia a dia a Vic?
Són etapes i realitats diferents. El Consell Comarcal és un ens més institucional, amb una representativitat política més forta. A la Mancomunitat ens devem al servei i a l’acció, som més executius.
S’acosten eleccions. Hi han començat a treballar els independents d’Osona?
Seran complexes. El moment social és de tensió i això acaba afectant els debats. El discurs d’Aliança Catalana em preocupa perquè pot generar soroll institucional. Fins ara, a la Mancomunitat hi ha diversitat política, però ens reunim i construïm sempre amb desig d’avançar, sense pesos partidistes.
