En Pol té 3 anys i es coneix tots els jocs del parc infantil de la Pèrgola de Torelló. Des que va començar a l’escola Rocaprevera el setembre passat, hi va pràcticament cada dia quan surt a les 5 de la tarda. És una de les noves rutines de la seva família, després que els seus pares, Roger Corominas i Noemí Pantoja, decidissin fer un canvi de vida i passar de la ciutat de Barcelona a un poble. “Vam fer la festa de Cap d’Any allà i el dia 1 de gener érem aquí.” Any nou, vida nova; literal. Feia anys que la parella s’havia plantejat marxar de la capital catalana. “Buscàvem i no trobàvem on”, sense pressa, “però durant la pandèmia vam estar tancats en un pis sense balcó i ens vam acabar de decidir del tot”, comenten.
Es van decantar per Torelló perquè el germà d’ella ja feia uns anys que hi vivia amb la seva parella, que és del poble. “Era un lloc que coneixíem i hi tenim família”, per la qual cosa van fer el pensament perquè també en Pol pogués començar l’escolarització ja al poble. Els primers sis mesos, expliquen, els van passar pujant i baixant cada dia de Barcelona per anar a treballar i portar el nen a la llar d’infants. Però això ja ha canviat. Ell, informàtic i autònom, treballa des de casa i hi baixa un dia a la setmana. Ella va deixar la feina d’educadora social, després de treballar 13 anys en un centre de menors.
Trobar pis no els va costar, asseguren, perquè era d’algú conegut, però ara que plantegen fer un canvi els costa trobar-ne de lloguer, i més per poder-hi tenir també el gos i el gat.
Del canvi en valoren la tranquil·litat –“no anem tan estressats”–, el fet de mica en mica anar coneixent la gent o els comerciants o que el seu fill pugui anar en una escola “petita, d’una línia”. La família també agraeix “tenir la natura, la muntanya més a prop”. Admeten que “costa acostumar-se a determinades coses” com el fet que alguns comerços no obrin el dissabte a la tarda o no tenir alguns productes tan a l’abast, o haver-se allunyat de part de la família i les amistats, que van a visitar sovint. A Torelló, de mica en mica hi van teixint xarxa.
Aquest divendres feia un any, quatre mesos i sis dies, deia Corominas, del canvi de vida. Una decisió de la qual “estem molt contents”. No se’n penedeixen gens i tenen molt clar que no es farien enrere. Els habitants de Torelló creixen perquè en Roger, la Noemí i en Pol són torellonencs, o com es diria popularment, pescallunes, des de 2021.
