La pluja dels últims dies, molestosa per a alguns a l’hora de fer compres o gaudir d’activitats de Nadal, ha tingut un efecte més amagat que val la pena destacar.
Des que va arribar el fred d’hivern, a principis de desembre, la Plana de Vic encadenava setmanes de mala qualitat de l’aire a causa de les partícules en suspensió.
Ara, les precipitacions han contribuït a suavitzar-ho i Osona apareix en blau i verd a les aplicacions de mesura, colors que reporten una qualitat o “bona” o “acceptable” i no “la nociva” i “molt desfavorable” de dies enrere.
Per què això?
Quan plou, la concentració de partícules en suspensió disminueix gràcies a un procés físic conegut com a rentat atmosfèric.
En caure, les gotes de pluja travessen les capes d’aire contaminat i “van capturant” les partícules sòlides que hi troben. Aquestes partícules, tant les més grosses com les més fines, acaben adherint-se a les gotes en virtut de diferents mecanismes físics, entre els quals els xocs directes, la difusió aleatòria o les forces electrostàtiques. Després d’haver-les atrapat, les gotes les transporten fins a terra, la qual cosa redueix la quantitat de material particulat present a l’atmosfera.
A més a més d’aquest efecte, la pluja també elimina gasos contaminants que són solubles en aigua, com ara el diòxid de sofre o els òxids de nitrogen. El resultat és que “deixen d’estar disponibles” per reaccionar a l’atmosfera i formar noves partícules en suspensió. Les precipitacions, per tant, no només netegen l’aire, sinó que frenen la generació de contaminació secundària.
Finalment, els episodis de pluja solen anar lligats a canvis atmosfèrics (elevada humitat, major ventilació, barreja vertical…) que també afavoreixen la dispersió de contaminants i trenquen situacions d’estancament i inversió tèrmica, un dels condicionants de la mala qualitat de l’aire a la Plana de Vic.
Com recull periòdicament EL 9 NOU, el fenomen de la contaminació atmosfèrica a casa nostra el té molt ben identificat i descrit el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que emmarca l’origen de la major part de partícules en suspensió en les activitats agrícoles i ramaderes i les cremes de biomassa, incloent-hi les calderes, estufes, llars de foc… que fem servir per plantar cara al fred.
Un altre 20% de les emissions s’associen a la pols que emana d’obres i a indústries com graveres, cimenteres o fàbriques de pinso. La crema de combustibles fòssils, reaccions atmosfèriques que generen partícules secundàries (sulfats, nitrats, amoni…) a partir de gasos precursors i els vehicles –sobretot els motors dièsel– completen el còctel, i com recorda sovint l’investigador del CSIC Xavier Querol, “no hem de pensar només en els tubs d’escapament, sinó també en el desgast dels frens i els pneumàtics”.
A tot plegat s’hi afegeix una orografia que actua com a tapadora i episodis d’anticicló i inversió tèrmica que dificulten la dispersió de contaminants.
Si a l’hivern el protagonisme és de les partícules en suspensió, a l’estiu se l’emporta sobretot l’ozó troposfèric, un contaminant secundari fruit d’emissions locals i les transportades per la marinada des de l’àrea metropolitana de Barcelona.
NADAL I SANT ESTEVE PASSATS PER AIGUA
Segons els meteoròlegs, aquest dimecres, incloent-hi la nit de cagar el tió, serà de treva. Tant Nadal com Sant Esteve estaran marcats, en canvi, pel fred, el vent, la pluja i la neu.
Els ruixats aniran guanyant terreny sobretot al litoral, el prelitoral i les comarques del nord-est de Catalunya, incloent-hi Osona, el Ripollès i el Lluçanès.
El Meteocat té actives diverses alertes. Avisa que les acumulacions d’aigua poden superar els 100 litres per metre quadrat en 24 hores.
