Es diu Miquel, els amics i la família li diuen Queló, i a la feina ha sigut sempre el doctor Ylla. El seu avi i el seu pare es deien Miquel i ell va néixer un 3 de juliol, dos dies abans de Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat de Vic. No hi havia gaires dubtes de quin nom li havien de posar. Es defineix com un polític atípic perquè hi arriba tard, amb 74 anys. De política, entesa com l’art de prendre decisions, n’ha exercit, però, durant tota la vida. Com a metge cardiòleg, com a membre fundador de l’Escola d’Infermeria, un dels embrions de la Universitat de Vic, i com a president de l’Associació Cultural del Llibre de Muntanya. Gran aficionat a l’escalada, compara el repte d’optar a l’alcaldia de Vic amb fer un 8.000. “Com que no soc en Kilian Jornet, m’he hagut d’envoltar d’un bon equip, que m’ajudi a fer el cim.” Els reptes no l’espanten. Amb el seu cosí ja quan jugaven de petits tenien un lema: “Hem de fer sempre allò que ens fa por de fer”. I ho ha aplicat a la feina, a la muntanya i en tots els àmbits de la vida. Sempre li ha agradat escriure, però era conscient de les seves limitacions. Per això, pocs dies després de jubilar-se va apuntar-se a un curs per perfeccionar l’escriptura i no ha parat. A casa seva té una biblioteca amb més de 10.000 llibres de muntanya, natura o viatges.
En plena polarització de la vida política catalana i quan el PSC vivia els seus moments més baixos, va anar a trucar a la porta dels socialistes. Admira el seu primer secretari, Salvador Illa, pel seu paper com a cap de l’oposició al Parlament i com va gestionar la pandèmia com a ministre de Sanitat. Per això, no es va poder negar a donar-li el “sí” quan aquest li va demanar fa uns mesos que encapçalés la llista del PSC a Vic. Això sí, s’ho va haver de pensar molt abans de donar la resposta definitiva. No és fàcil encapçalar la llista socialista en una ciutat com Vic, admet. Es defineix com a “socialdemòcrata, federalista i més catalanista que molts independentistes”. Estima Catalunya i estima la seva llengua, remarca, per això s’ha encarregat sempre de defensar-la i cultivar-la. Té molt clar quins han de ser els cavalls de batalla en què ha de millorar la ciutat de Vic: seguretat, habitatge i educació. Per ell, totes tres són igual d’importants. “No vinc a fer campanya del no, sinó a sumar”, adverteix. Es mostra optimista pel bon moment que viu el partit i pels resultats que poden aconseguir. Un context molt diferent del de fa quatre anys: “Podem ser el partit frontissa en un moment en què les forces independentistes estan dividides.” Junts i ERC ho saben, i no li giren l’esquena. Al contrari. Diu que treballarà per aconseguir un ajuntament “més plural, amb tothom i per a tothom”.
{{ comment.text }}