De polígon industrial a centre comercial

Vic sempre ha presumit de disposar d’un centre comercial a cel obert al centre de la ciutat. Continua sent-hi, però amb els anys s’ha vist obligat a conviure amb el que ja es pot considerar un segon centre comercial als afores, a l’entorn del triangle que formen la carretera de Manlleu, la de Sant Hipòlit i el carrer Ripoll. De fet, urbanísticament, en aquest triangle és on “s’ha limitat una trama urbana comercial” fora del nucli urbà, en paraules de la regidora de Promoció Econòmic, Bet Piella. Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme, hi afegeix que la limitació és prèvia al POUM vigent i que s’ha mantingut en la darrera revisió. Tots els comerços que s’obren a polígon són en solars d’aquests dos carrers o on anteriorment ja hi havia hagut una botiga, expliquen Piella i Palmero. És el cas del supermercat polonès Pepco, que aquest divendres obre les portes a la carretera de Manlleu, a la nau on històricament hi havia hagut un establiment de roba i més recentment un de mobles, o de la pizzeria La Tagliatella, que a finals de febrer obrirà un segon establiment a la ciutat, entre el Viena i el Taco Bell, que es complementarà amb el que ja té al carrer Manlleu. "S'ha limitat una trama comercial fora del nucli urbà"Bet Piella, regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Vic D’ençà que Merkalzados o McDonald’s van fer els primers passos d’un nou model de comerç i restauració a la ciutat, aquesta zona comercial ha anat augmentant gradualment consolidant-hi també una oferta important de supermercats, i des de Vic Comerç apunten que en els darrers anys el creixement s’ha accelerat i amenaça de trencar l’“equilibri” entre dos models que fins ara han conviscut amb naturalitat. El model perifèric té a favor l’espai. Molta més superfície per fer-hi establiments grans, però sobretot aparcament. El que el gerent de Vic Comerç, Roger Noguer, qualifica de “ciutat d’oci perifèrica” (que s’enganxa amb el polígon Mas Galí de Gurb on hi ha també alguns establiments de restauració), “no ajuda massa al model de ciutat compacta que es diu que tenim”, afegeix. De seguida, tant Noguer com el president de Vic Comerç, Toni Brachs, apunten a un factor determinant: “Dins la trama urbana hi ha restriccions de mobilitat i allà no” i això “desequilibra l’estructura comercial urbana”, diu Noguer. "Vic perd mil vianants per setmana entre el 2019 i ara"Toni Brachs, president de Vic Comerç Brachs i Noguer ho contrasten amb les dades recollides al Vic Reactiva, l’informe de l’estat del comerç del centre de la ciutat. Entre l’octubre de 2019 i l’octubre de 2022, el balanç d’obertures i tancaments de comerços al centre de Vic és de 30 botigues menys, de 732 a 702. I Brachs hi afegeix una altra dada: “Vic perd mil vianants per setmana entre el 2019 i ara”. Els canvis en la mobilitat, segons Brachs, provoquen un efecte centrifugador i “això ens preocupa perquè perdem força. Hem perdut 30 operadors i 25.000 passatgers”, afegeix. “Està bé ampliar l’aeroport, però si perdem passatgers, perdem força”, conclou Brachs a mode de metàfora. Amb tot, el president de Vic Comerç admet que “pacificar el trànsit no és una mala idea, però s’ha de pensar en els efectes secundaris. Els hàbits són els que són i la gent agafa el cotxe. Si dificultem el trànsit al rovell de l’ou, els clients no venen”. Conscients que el marge d’intervenció és poc per evitar el desequilibri, Brachs i Noguer també qüestionen els metres quadrats dedicats als supermercats que hi ha a Vic. “Es pot limitar que Vic sigui una de les poblacions amb més supermercats de Catalunya?”, es qüestiona Noguer, conscient que en aquest triangle hi ha oferta d’Esclat, Mercadona, Lidl, La Sirena o Casa Tió. "A la trama urbana hi ha restriccions de mobilitat i això desequilibra"Roger Noguer, gerent de Vic Comerç Qui discrepa en part d’aquesta conclusió és Guillem Díaz, economista i professor associat de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, i amb més de dues dècades d’experiència de consultor en l’àmbit del comerç. Díaz posa el punt de partida de la creació de centres comercials en zones perifèriques en el moment que “l’estratègia de les grans empreses de distribució passa per calcular els metres quadrats de superfície necessaris per tenir rendibilitat” i troben en antigues naus industrials la manera de respondre a aquestes necessitats, seguint models que ja imperaven als Estats Units, on estan més que consolidats, i França. En aquest darrer país, diu Díaz, s’està treballant per recuperar “el centre de la ciutat com a centre comercial a cel obert”. Díaz, defensor del comerç al centre de la ciutat, com a model de vida i dinamització insisteix que la convivència entre els dos models “és inevitable”. Ara bé, perquè el comerç urbà, petit i mitjà, continuï viu posa dues premisses. “Una botiga d’esports no pot competir amb Decathlon amb les seves mateixes armes. Has de mirar què fas i definir el teu model de negoci.” Seguint amb l’exemple del comerç esportiu, Díaz apunta que “hi ha marques que dominen el mercat i després hi ha cues, que són immensament llargues i cal centrar-se en la part de la cua per portar valor”. El segon argument per posar en valor el petit comerç és, segons Díaz, “dirigir-te als teus entusiastes o friquis, entenent com a friqui una persona entusiasta. Has de trobar el teu entorn de friquis. Si et converteixes en un referent, et vindran”, però també admet que has de donar-los “facilitats per aparcar”. Amb tot, en aquest debat, Guillem Díaz també afegeix que “quan defineixes un àmbit comercial, el que has de mirar són les persones que van a peu. Les compres es fan a peu, no en cotxe”. Encara en una botiga esportiva, Díaz aporta idees com organitzar sortides o expedicions per crear aquesta comunitat.Per tancar el debat, Díaz cita la fórmula del valor: “Habilitat més coneixement multiplicat per actitud”. “L’actitud que hi posem és important perquè multiplica” i en aquest sentit posa com a exemple els “establiments amb expertesa i capacitat d’innovació i adaptabilitat” contrastada que hi ha al centre de Vic.

De polígon industrial a centre comercial

La Trencadansa de Prats de Lluçanès que ha ofert en directe EL 9 TV

Aprenent a fer ciència al riu

Demanen fins a 43 anys de presó per a l’home que es va atrinxerar en una masia de les Llosses

L’Ateneu Cooperatiu va fer més de 40 acompanyaments a Osona i el Lluçanès, el 2024

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà