Les xarxes socials tenen molt més impacte en la política que fa 10 o 15 anys, però ja en tenen menys que en fa 3 o 4. Així ho assevera el politòleg i expert en comunicació política Guillem López Bonafont, que la setmana passada va ser entrevistat al programa Angle obert d’EL 9 TV. Segons ell, a les xarxes més populars com X, Facebook, Instagram o TikTok ja no hi ha el nivell d’interès i seguiment de continguts polítics que havien tingut en el seu moment àlgid, “que va ser justament fa pocs anys”, en el cas de Catalunya també coincidint amb el procés independentista. Actualment, la penetració de missatges d’aquest perfil es va concentrant cada vegada més en xarxes i canals més privats i específics, com WhatsApp i Telegram. De tota manera, d’aquest etapa en queda –i encara es manté– que les xarxes socials “siguin sobretot eines per a la crispació, les campanyes negatives i els pamflets que tota la vida havien fet els partits”, diu López, amb la qual cosa els canals oberts són seguits “per gent de la seva pròpia sensibilitat” i s’han acabat convertint, sobretot, “en un espai de batalla contra el partit rival”. Això acaba afavorint, afegeix el politòleg, els debats efímers, més volatilitat i comportaments electorals cada vegada menys fidels a un sol partit.
Pel que fa a continguts, si abans els temes que eren tendència per a l’opinió pública aguantaven entre cinc i set dies, “ara arriben com a molt a dos. Els tempos se’ns estan escurçant, la gent es cansa de seguida i per tant necessita renovar continguts permanentment”.
De cara a les eleccions del 12 de maig, López considera que un dels focus d’interès serà fins a quin punt es confirma amb presència al Parlament l’auge del vot de l’extrema dreta “tant entre independentistes com espanyolistes”. El que és segur, sigui quin sigui el resultat, és que cap formació política ja ni es planteja la possibilitat d’una majoria absoluta i qualsevol opció de governabilitat passarà per pactes. Uns pactes “que cada vegada són més tàctics”, diu López, perquè de determinats acords –o desacords– també n’acaba depenent l’estabilitat d’altres institucions.
