A un any de les eleccions municipals, només 25 dels 69 alcaldes d’Osona i el Ripollès han decidit si volen repetir. I gairebé hi ha empat: 12 es tornaran a presentar, però 13 afirmen que l’actual serà el seu últim mandat. Si finalment és així, s’acomiadaran de l’alcaldia històrics com Eudald Picas (CiU), de Gombrèn, que haurà ocupat el càrrec durant 20 anys, o Josep Maria Masramon (CiU), que va guanyar les primeres eleccions a Sant Boi de Lluçanès el 1991 i des d’aleshores hi ha governat en períodes intermitents. Entre els que pleguen també hi ha l’alcaldessa de Santa Eugènia de Berga, Anna Franquesa (CiU); Santi Vivet (CiU), de Torelló, i Àngel Torres (IpRAM), de Santa Eulàlia de Riuprimer, que des d’un bon principi tenien previst passar com a màxim vuit anys al capdavant del consistori.
A l’altre costat de la balança, Josep Anglada (JxV) optarà a un nou mandat a Vidrà, el que podria convertir-se en el sisè. Igualment, es presentaran a la reelecció alguns dels alcaldes i alcaldesses que van accedir al càrrec per primera vegada el 2015: Albert Serra (IpR), de Roda de Ter, o Èric Sibina (ERC), de Sant Vicenç de Torelló. A Sant Hipòlit de Voltregà, Hipòlit Serra (Som Voltregà) tornarà a ser cap de llista amb l’objectiu de refermar-se en l’alcaldia després de la moció de censura amb què van desbancar el socialista Xavier Vilamala el novembre passat. Janna Locher (PDeCAT), de Sora, també confia que les eleccions siguin més tranquil·les que les de l’any 2015, ja que es va acabar convertint en alcaldessa quan tothom donava per fet que Eudald Parcerisas repetiria en el càrrec.
Pel que fa als municipis restants, els alcaldes i alcaldesses encara no han decidit si es tornaran a presentar com a candidats a les eleccions municipals del 26 de maig. Alguns confessen que en tenen ganes, però subratllen que la decisió depèn de la totalitat del grup. A Manlleu, per exemple, ERC no farà públic el candidat fins a la tardor, però Àlex Garrido assegura que “estic disposat a continuar, perquè hi ha projectes que ja teníem pensats per vuit anys”. A Vic i a Ripoll, ara per ara ni Anna Erra (PDeCAT) ni Jordi Munell (PDeCAT) s’han pronunciat. Totes les travesses a la capital d’Osona apunten que Erra, que només porta un mandat com a alcaldessa tot i que anteriorment havia estat regidora vuit anys, acabarà repetint. I Munell, que governa amb una còmoda majoria a Ripoll, sembla que també tornarà a encapçalar la llista. La política nacional –amb les eleccions forçades el 21-D, el 155 i l’empresonament i exili dels anteriors membres del govern– ha endarrerit la preparació de les candidatures per a les municipals, especialment als pobles petits.
En les últimes eleccions, les de 2015, CiU i ERC van presentar el mateix nombre de candidatures a Osona, 43. Un cop fet l’escrutini, els primers es van imposar als segons, però només per 1.200 vots de diferència. Al Ripollès, CiU va presentar 18 llistes i ERC, 14. Caldrà veure si el canvi de CDC al PDeCAT influirà en el nom de llistes FOLGUEROLES Carles Baronet IF (Independents) que es presenten a Osona i el Ripollès. Ja s’ha confirmat que utilitzaran la marca de Junts per Catalunya.
{{ comment.text }}