La sensació que surava a l’ambient durant les últimes setmanes s’ha confirmat amb l’entrada al Parlament d’Aliança Catalana, i el suport que ha aconseguit no només al poble del qual Sílvia Orriols és l’alcaldessa, sinó també al seu entorn geogràfic més immediat.
Més enllà dels resultats a tot Catalunya, el partit identitari ha tornat a guanyar a Ripoll, superant fins i tot el nombre de vots que va aconseguir a les municipals.
Alhora, s’ha establert com la segona força més votada al Ripollès, només superada per Junts, tot arrabassant el segon lloc a partits tradicionals com el PSC o ERC.
Poblacions veïnes com les Llosses i Campdevànol també han tingut victòria d’Aliança, mentre que en d’altres com Sant Joan o Ribes de Freser han estat la segona força més votada.
Des de mitja tarda de diumenge l’ambient davant de la seu que Aliança Catalana té al carrer Donya Estasia de Ripoll era de forta expectació mediàtica, amb mitjans de comunicació generalistes concentrats davant de la seva porta.
Fins a les 11, amb un gran percentatge escrutat, Sílvia Orriols no va sortir a dirigir-los unes paraules, negant-se a felicitar el guanyador de les eleccions, Salvador Illa.
Prèviament, a l’interior havia fet un discurs davant de simpatitzants, apoderats i regidors del partit, on va agrair el suport de 118.000 catalans, tot retraient “el menyspreu que hem patit de mitjans de comunicació públics i privats”. També va erigir-se en garantia per un “estat lliure, pròsper i occidental” i va remarcar que “en els llocs on se’ns coneix, se’ns vota”.
A l’interior del local, les cares eren de felicitat, amb brindis amb cava, crits de “In-de-pen-dèn-cia” o “puta Espanya”, corejant el nom de la candidata, i lamentant els vots barcelonins que no els han permès fer un salt exponencial en nombre de diputats.
Una televisió sintonitzava 3Cat amb un grup de butaques on seia Margarita Cabello, la dona que també va estar en l’origen del partit. L’aparició a la pantalla de la candidata de la CUP, Laia Estrada, va ser la que va generar més crits de desaprovació i, per contra, el resultat de Manlleu va fer esclatar l’eufòria.
