Joan Riera forma part del consistori de Vilanova de Sau des de l’any 1997 i n’ha estat alcalde els últims quatre mandats. En aquesta entrevista, un extracte de la de l’Angle obert, repassa l’actualitat municipal i aprofundeix en el perquè ha decidit no tornar-se a presentar.
Falten quatre mesos per a les eleccions. Se li faran llargs?
No. El dia a dia passa molt de pressa. Quan ens n’adonem ja s’haurà acabat.
L’ha patit més que gaudit, aquest mandat?
Fer coses pel bé del poble sempre satisfà. El que crema és la burrocràcia.
Amb dues r?
Materialitzar la cosa més petita avui en dia costa molt. Com a país ens ho hem de fer mirar.
A l’equador del mandat ja va anunciar que no repetiria com a cap de llista. Per què ho tenia tan clar?
La vida són etapes. A Vilanova ara hi ha un equip de gent i jovent amb ganes de tirar endavant. El canvi anirà bé. Em tindran sempre al costat pel que convingui, però no vull ser a la llista, ni a davant ni tancant-la simbòlicament. Plego i plego de veritat. Toca deixar pas a noves maneres de fer.
S’ha desencantat de la política?
No, però és que jo no m’hi he considerat mai, de polític. Soc aquí per fer coses pels veïns, pel poble i pel territori. He set sempre molt crític que no és el mateix Vilanova de Sau que Vic, i que al món rural se’ns hauria de posar les coses fàcils. Sembla que hi siguem per fer de pessebre de Barcelona, però la realitat és que ens cal fibra òptica, transport públic, atenció a la gent gran… Quan ho demanem, la primera resposta sempre és un impossible. Aquesta parafernàlia de tràmits ho alenteix tot. És el que desgasta.
Es va estrenar com a alcalde amb 30 anys. Li sembla ahir o que faci una eternitat?
Ni me n’he adonat. Passa tot molt de pressa. A l’Ajuntament el dia a dia se’t menja. Tampoc és el mateix dedicar-te a la política al 100% i anar a la Diputació, el Consell Comarcal i cinquanta mil llocs més que mantenir la feina. El meu sou d’alcalde és la subvenció de la Generalitat. La vida me la guanyo amb el negoci de fuster.
S’ha presentat sota el paraigua del PSC, el va festejar ERC… Amb quines sigles es trobaria més còmode?
Les dels independents, no ser de ningú. Amb el temps t’adones que les promeses dels partits polítics sovint acaben en no-res. Als pobles hauríem de ser més autosuficients i prescindir-ne. Espero que a les eleccions hi hagin moltes llistes dels independents i pugem a tot Osona.
Qui serà el candidat o candidata a Vilanova?
Mila Martínez, la tinent d’alcalde. És qui s’ha postulat per continuar endavant. Ara treballen en la configuració de l’equip.
Era el relleu natural?
Té el bagatge de molt temps, sap com funcionen les coses, i l’acompanya altra gent amb empenta. Per l’Ajuntament hi hauria de passar tothom, per adonar-se que les coses no són tan fàcils i que hi ha mil lleis creant obstacles. És un compromís de quatre anys i t’ho agafes seriosament o val més no presentar-se.
A les últimes eleccions van revalidar la majoria absoluta. S’atreveix a pronosticar què passarà aquest cop?
No, perquè tampoc sé què hi haurà. A Vilanova a l’hora de les eleccions surten moltes llistes, però a l’hora de treballar passen les ganes i en quedem ben pocs.
És un poble agraït per fer d’alcalde?
Crec que qualsevol lloc pot ser-ho. Ajudar la gent, resoldre-li inquietuds, dona sentit als ajuntaments. També s’ha de tenir clar que és impossible fer-ho bé per tothom. El meu tarannà ha sigut d’agafar una línia i mantenir-m’hi sent coherent.
Des de fora sembla que va bastant per lliure. L’encertem?
Sí.
Li ha costat alguna enrabiada?
Moltes, però amb la veritat per davant vas a tot arreu. Gràcies a això hem assolit un bon bagatge i la gent ens consulta i ens té en consideració quan diem coses.
A Vilanova hi ha problemàtiques recurrents, com l’accés a l’embassament. El dispositiu que han engegat en èpoques de vacances és la solució definitiva?
Ho hem pogut endreçar força, i pensem que sí. Tot i això, aquest any ha sigut de patir. Que hi hagués tan poca aigua i sortíssim tot el dia als mitjans de comunicació ha generat un efecte crida molt potent. El 15 d’agost va ser terrible. També ens trobem que la competència de la carretera és de la Generalitat, dels Mossos, i no podem tirar pel dret. Sigui com sigui, ho anem corregint, parlant amb els veïns, i penso que hem agafat el bon camí. El millor seria que s’omplís l’embassament. Ens agrada el turisme que hi ve a fer activitats i gaudir de l’entorn.
L’ecotaxa s’ha de quedar?
Sí, malgrat que el sistema és deficitari. Amb l’ajuda de la Diputació ho mantenim, però la recaptació no iguala les despeses de personal ni la inversió en l’entorn.
Falta educació mediambiental?
De gent que va al món rural sense respecte n’hi ha massa. I molta ve pel simple morbo de tirar-se la foto i penjar-la a Instagram. Jo m’he trobat famílies amb quatre gossos, tres canalles i un lloro. Als gossos els pots dir que els lliguin, però amb el lloro què fas? Llavors hi ha problemes amb els ramats de vaques, discussions amb els veïns… Tot plegat costa molt, però amb el sistema de regulació fem més pedagogia, filtratge i hem resolt les acampades de pescadors furtius romanesos.
Sí?
No vol dir que hagin desaparegut, sinó que els horaris i els informadors els han forçat a desplaçar-se a altres llocs.
S’han sentit sols en aquesta batalla?
En aquesta i en la de les plantacions de marihuana. A les Guilleries ara mateix som els reis. En trobaràs una a qualsevol reg amb una mica d’aigua. Nosaltres les anem notificant, però ens costa Déu i ajuda que s’hi intervingui. A finals de mes en parlarem amb el conseller en un consell d’alcaldes.
Quin procediment activa quan en detecten una?
Truco al cap dels Mossos d’Osona.
I després?
Ens diuen que vindran quan puguin. No acostuma a ser ràpid. Nosaltres insistim i insistim, però ha passat que quan s’hi posen ja no hi ha ni les plantes. Aleshores el problema és per al propietari de la finca. Ha de gestionar els residus, amb el cost econòmic que implica, sense tenir-hi cap culpa. És una altra cosa que ens convindria replantejar com a país.
Malgrat la sequera, hi ha dies que es desembassa aigua de Sau cap a Susqueda, una competència que correspon a l’ACA. S’ha trobat havent de donar explicacions per això?
Hi ha gent que ens diu “sí que heu gastat aigua”, però jo contesto ràpid: “Ho han fet els senyors del llum”. D’una banda això i de l’altra, el raonament que quan l’embassament està força buit s’ha de moure l’aigua per evitar les algues i que perdi qualitat.
Però a Joan Riera li fa ràbia veure les comportes obertes?
Home, de llum està clar que n’han fet molta. Tiren de la generació barata, però després als clients ens ho cobren car. Són les lleis, per això els polítics grossos se’n van a aquesta mena de multinacionals quan pleguen.
És una sort o una desgràcia tenir el pantà al poble?
No sabem com seria Vilanova de Sau sense l’embassament. Ens el van construir als anys seixanta. Hi hem de conviure i ens hi hem adaptat tan bé com hem sabut.
Fa anys que parlen amb l’Agència Catalana de l’Aigua de redactar un pla d’usos de l’embassament. És una declaració d’intencions o algun dia es materialitzarà?
Està fet. L’ACA el té sobre la taula.
Per què fa falta?
Hi ha d’haver una organització i que quedi clar a qui pertoquen les competències de què. Un no pot plantar-se amb caiac a l’embassament a la babalà, com tampoc navegar-hi en moto d’aigua. La feina de l’Ajuntament no és estar contínuament al cas d’això, ni fer de policia. El pla endreçaria la situació fins a Roda. L’hem redactat en el marc d’una prova pilot amb el Consell Comarcal, després de parlar-ne conjuntament veïns, empreses i ajuntaments. Estem esperant resposta, però l’ACA va a un altre ritme. Es pot allargar cinc, sis, set mesos… No m’atreviria a donar-ho per fet aquest mandat.
I amb les cases dels enginyers? Han tirat la tovallola?
No. Aviat podrem donar bones notícies.
En parlàvem quan va començar d’alcalde i tanca etapa sense que hagi passat res, almenys a efectes pràctics.
Doncs ha passat molt.
Què?
Vam tirar pel dret. Si els bancs es venen per un euro i no passa res, nosaltres no podem gestionar contínuament problemes d’una propietat que ni és nostra. Vaig avisar a l’ACA que ens hi posàvem o hi havia el risc que l’1 de gener d’aquest 2023 fos tot a terra.
Tan contundent?
Vam fer una reunió telemàtica que va durar tres minuts. L’havia demanat insistentment i després de sis o set mesos ens van convocar en línia. Com dic, va durar poc.
Quina proposta té l’Ajuntament?
Gestionar les cases nosaltres amb una cessió d’ús de 99 anys.
Per destinar-les a habitatge social?
En necessitem per a la gent del poble. Hi havia un pilot de paperassa pendent de posar al dia, amb propietats d’Endesa i de l’ACA, però per sort l’antic director, Lluís Ridao, s’hi va dedicar.
El consistori té múscul per rehabilitar les cases i gestionar-les?
És el que hem de parlar, de la fórmula. Veurem quin marge de maniobra admet la llei. El primer és esperar el document, perquè una cosa és el que es diu i l’altra, el que queda per escrit. Confiem en un acord àgil que solucioni definitivament aquest maleït problema.
També li deu quedar l’espina clavada de no haver arribat a redactar un POUM…
No tenia sentit intentar-ho havent-hi normatives superiors que impedeixen que en una casa de molts metres hi puguis fer segons què, com partir-la, o que una explotació creixi si hi ha relleu generacional. Evidentment que cal posar límits, però la gent, per viure al territori, s’hi ha de guanyar la vida. No crec en la política que crea obstacles i més obstacles. Hem perdut el sentit comú.
Dels anys 16 anys que haurà passat d’alcalde, què està orgullós d’haver resolt?
La captació de la riera del Crous la tenim en perfectes condicions fins a Vilanova, però per garantir l’abastament del poble calia connectar els dipòsits municipals amb la potabilitzadora de l’embassament. Durant aquests quatre mesos licitarem les obres. També em sembla primordial resoldre el futur de les cases de Sant Romà. A part d’això, haver anat solucionant problemes del dia a dia. De contratemps, com el temporal Glòria, sempre n’apareixen.
Quin moment ha patit més?
Amb la pandèmia. Tot era molt confús. Havíem de donar indicacions a la gent, però les decisions no estaven a les nostres mans i canviaven molt de pressa. Ni tan sols els alcaldes sabíem què fer. Al segon mandat, que la Generalitat no tenia ni un duro, també va ser un repte recuperar els diners d’obres que havíem avançat.
Ha anat a caçar el senglar aquests dies?
Poc, al restaurant de la meva parella hi tenim una cuinera de baixa i em toca ser-hi… Però sí. A Vilanova continuen empipant els pagesos. Ho hem d’intentar tot. Aquest any, com que no hi ha hagut menjar, ens han baixat una mica.
També és fuster, i pare. D’on treu temps per a tot?
No dormo massa. El dia té 24 hores i les aprofito al màxim. La meva filla em diu que des que va néixer no he sigut mai a casa els dilluns al vespre i que ara, sense l’Ajuntament, no sap pas què hi faré.
