Què ha aportat a Sergi Albrich gairebé dos anys com a director de Serveis Territorials de Territori a Girona?
Per una banda, l’honor d’haver format part del govern de Catalunya i la convicció d’haver estat l’altaveu dels municipis gironins al si del Departament. I, d’altra banda, haver liderat un potent, competent i efectiu equip tècnic. Estic molt agraït de la confiança que es va dipositar en mi. Aquest període m’ha servit per aprendre i aportar a parts iguals.
Tenia esperances de perllongar el càrrec, malgrat el canvi de govern?
No. Al nou govern li pertocava formar el seu equip.
Sovint la gent no entén la feina que hi ha rere una direcció com la seva. Com l’explicaria a pilota passada?
El Departament de Territori és clau per al desenvolupament territorial, social i econòmic del país, amb l’objectiu de promoure l’equitat i la cohesió territorial, millorar la mobilitat i el transport públic, desplegar infraestructures, impulsar l’habitatge i avançar cap a un urbanisme més sostenible.
I vostè, què creu que ha aportat a Territori?
Més enllà de les tasques del Departament en l’àmbit general, crec que he aconseguit donar veu a tots els municipis, especialment els més petits de la demarcació de Girona. Vertebrar el país és estar al costat de totes les alcaldies i la seva ciutadania, així com el conjunt d’entitats vinculades a la mobilitat i a l’habitatge.
Sant Joan i el Ripollès s’han afavorit més d’aquest temps al capdavant de Territori que si el delegat hagués estat de Cassà de la Selva o de Maçanet de Cabrenys?
He intentat ser la veu de les alcaldies gironines i ripolleses al Departament de Territori i a la comarca hem desencallat reivindicacions històriques.
Com ara quines?
S’han iniciat les obres del pont de la Rovira de Sant Pau de Segúries, amb un cost de 6 milions d’euros, i de la rotonda de Llanars. Durant aquest període s’ha acabat la rotonda del nus del Sant de Ripoll i s’ha projectat la de Sant Pau. S’ha avançat en tots els trams de Via Verda entre Sant Joan i Setcases i s’ha resolt la gestió de les nevades a la Vall de Camprodon planificant més efectius. Deixem una comarca molt millor connectada amb transport públic, tant internament com externament. Impuls del transport a demanda a les valls de Camprodon i de Ribes de Freser i Gombrèn i entre Ogassa i Sant Joan i més freqüències de bus entre el Ripollès i Girona (Hospital Trueta i UdG). Hem deixat encarrilat perquè a finals d’aquest any es doblin les freqüències entre Sant Joan de les Abadesses i Barcelona. La millora del transport públic s’ha fet extensiva a tota la demarcació. També hem replantejat el projecte de la Via Verda de Sant Joan entre el pont dels Pagesos i Perella, acord amb el camí actual, evitant l’impacte paisatgístic que es preveia. I hem avançat en matèria d’habitatge. Es van comprar 11 habitatges a Camprodon per a joves i ha finalitzat la redacció de l’estudi d’habitatges buits a la Vall de Ribes que permetrà establir les estratègies necessàries per mobilitzar-los. A més a més, hem treballat per posar a la venda la nau de la Colònia Llaudet i avançar pel desenvolupament econòmic del sector. També hem resolt un dels temes que més ens ha fet patir aquests últims mesos. I la renovació del conveni entre Ferrocarrils de la Generalitat i Queralbs per la gestió de la Vall de Núria.
Va ser un error que ERC donés suport a Illa com a president de la Generalitat?
A la consulta interna d’Esquerra vaig votar que “no” a investir Salvador Illa. Però objectivament no se sumava per fer un govern independentista i l’alternativa era tornar a anar a eleccions i gastar 35 milions d’euros de diners públics amb el risc que hi hagués més ascens de l’extrema dreta i dels partits espanyolistes. El meu ideal de govern de la Generalitat és aquell que sigui liderat per ERC. És a dir, d’esquerres i independentista. Les eleccions van donar uns resultats molt clars i l’independentisme ha de refer l’estratègia per tornar a seduir i ser útil a la població.
Illa no només no és independentista, sinó que a més sembla que la seva política la fa en clau espanyola.
El balanç de la gestió del PSC s’haurà de fer a final de mandat. En tot cas, ERC ha arrossegat el PSC a tirar endavant un nou finançament perquè Catalunya recapti tots els seus impostos; es continuï avançant amb el traspàs de Rodalies –aquí el Ripollès hi té molt a guanyar– i s’hagi creat per primera vegada una conselleria de política lingüística per continuar defensant i promovent el català, entre altres moltes coses que ens han de permetre que el país tingui més sobirania.
Li va agradar el desplegament de la cúpula d’ERC a l’hora de demanar a les bases que calia donar el govern al PSC?
Ells van explicar els seus arguments. La militància va votar el que va creure més convenient amb un resultat molt ajustat.
Fa deu anys l’objectiu era convèncer Convergència de fer un gir cap a l’independentisme, però un cop aconseguit sembla que els republicans es van veure fins i tot superats en aquest àmbit.
L’organització de l’1 d’octubre va recaure sobre les conselleries liderades per ERC. En tot cas, l’independentisme es va veure superat a partir de l’endemà. Cal continuar sumant més gent al projecte i tornar a crear un nou full de ruta.
Creu que el guerracivilisme a ERC en la renovació del partit ajudarà a rearmar-lo o l’enfonsarà més?
Jo no considero que hi hagi guerracivilisme, tot i que hi ha accions que no m’han agradat. Hi ha tres candidatures i la militància escollirà. És un procés sa i democràtic que no totes les organitzacions polítiques disposen ni permeten.
En quin bàndol es posiciona?
Llegiré el programa de les tres candidatures i seguiré els debats previstos entre les persones candidates. A partir d’aquí, decidiré el meu vot. Dit això, tinc amics i companys molt vàlids a cada una de les candidatures.
Vostè acabarà el mandat com a vicepresident del Consell Comarcal?
És una de les opcions.
Té previst presentar-se a les properes eleccions a l’Ajuntament de Sant Joan?
No ho descarto. Amb dos anys i mig poden passar moltes coses. En tot cas, és una decisió d’equip.
Si algun dia Ramon Roqué renuncia a tornar-se a presentar, creu que tindrà més opcions per assolir l’alcaldia?
És una opció que no s’ha produït. En tot cas, Ramon Roqué portarà 20 anys d’alcalde a finals d’aquest mandat i algun desgast tindrà.
Els representants de MES a Sant Joan són hereus del PSC. Vostè els assimila a un partit d’esquerres?
Dins la seva candidatura hi ha gent que els situo a l’esquerra i altres que no.
Li fa por el creixement d’Aliança Catalana?
Més que por, és un problema. Aquests partits, a la llarga, generen més frustració perquè prometen coses que no es poden complir, especialment en l’àmbit municipal. A més a més, poden provocar fractura social.
