Biòleg de formació i amb un màster en Conservació i Gestió de la Biodiversitat, Andreu García s’ha estrenat com a regidor a l’Ajuntament de Manlleu aquest mandat. Forma part de l’equip de govern que integren Junts i PSC. Dijous va ser a l’Angle obert d’EL 9 TV, en una entrevista centrada sobretot en contaminació atmosfèrica.
És de despertar-se i obrir de seguida les aplicacions que mesuren la qualitat de l’aire?
Ara m’he calmat una mica, però vaig tenir dies d’actualitzar el marcador cada hora.
Què està passant a la Plana de Vic?
Tant els episodis històrics d’ozó a l’estiu com els d’hivern estan relacionats amb la inversió tèrmica i l’orografia, el ser una plana ensotada i envoltada de muntanyes. Les boires provocades pel Ter, la humitat bastant alta… fan que l’aire se’ns torni com més dens. En moments d’anticicló, quan no hi ha canvis de temps, costa de renovar i no hi ha manera que es dispersi la contaminació.
Les calefaccions i la crema de biomassa ho compliquen encara més.
Totes les partícules que emeten van a parar a l’ambient. I la sequera n’és un accelerador. Com que no tenim el terra humit, es genera pols en suspensió que roman a l’atmosfera.
Quin maldecap ser regidor de Medi Ambient i Salut Pública amb aquesta carpeta cremant a sobre la taula, no?
Hi poso molta il·lusió. M’he estrenat amb ganes i soc de pensar en positiu.
Què es pot fer des d’un ajuntament com Manlleu?
No tenim la vareta màgica, però ens hem posat a treballar-hi. La ciutadania s’ho mereix. El de la contaminació és un tema que porta molts anys abandonat i al qual políticament s’ha girat l’esquena. Totes les mesures en pro de la sostenibilitat poden ajudar, com bones pràctiques en l’ús de calderes, informar sobre els sistemes que generen menys emissions, com ventilar els habitatges… Hem d’acompanyar, segur, la ciutadania. L’altre front és treballar directament amb administracions com el Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat. El cas de la Plana de Vic és molt concret. Mereix una atenció especial.
La implantació de la futura zona de baixes emissions també servirà?
Sí, com una mesura més del conjunt d’accions. Ara parlem molt de les partícules en suspensió, però també hi ha el diòxid de nitrogen, que prové de les combustions dels cotxes i provoca pluges àcides i la creació d’ozó.
És capaç d’imaginar-se el passeig de Sant Joan sense camions?
Treure el trànsit pesat del centre està inclòs a la primera fase de desplegament, però abans necessitem la ronda Nord. Les obres començaran al març i confiem a tenir-la a punt a la tardor.
Els dol que Manlleu s’emporti la mala fama?
En certa manera sí, perquè el problema és de tota la Plana de Vic. Nosaltres, pel fet d’estar una mica més ensotats, segurament acumulem més contaminació, però també s’ha de dir que tenim el sensor al centre. El de Vic és als afores. A banda de Tona, no hi ha més estacions de mesura. Sense dades no podem valorar què passa a Torelló, Gurb o Roda, però probablement afloraria el mateix problema.
La mesura que plantejava l’alcalde Arnau Rovira de crear un impost a l’àrea metropolitana de Barcelona que reverteixi a municipis com Manlleu té recorregut?
Dimecres passat ens vam reunir amb Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, i vam exposar-li la problemàtica de Manlleu. També estem parlant amb científics del Centre Superior d’Investigacions Científiques, del nivell de Premis Nacional de Ciència, i assessorant-nos amb enginyers. A vegades no cal inventar res, sinó fer recerca i replicar el que funciona. Nosaltres ens hem fixat molt en la Llombardia (nord d’Itàlia). Tenen una casuística semblant i hi han trobat solució: canvis de calderes.
Com ho despleguen?
Amb normativa i una certificació segons el nivell d’emissions, és a dir, quan s’ha d’instal·lar una caldera, només pot ser certificada; i el govern, que seria l’equivalent a la Generalitat, ha dotat els municipis de diners per subvencionar-ho al 65%. Estem organitzant una visita per conèixer-ho de primera mà.
Tornant de reunir-se amb Mireia Boya, quina conversa tenien al cotxe?
Fa uns dies pensàvem que, tot i portar setmanes amb pics de contaminació, no ens trucava ningú. Semblava que no importés, que no passava res. Finalment se’ns va convocar, escoltar i hem establert un camí de treball. Ho celebrem i agraïm.
Amb el Consell Comarcal d’Osona i ajuntaments veïns hi han parlat?
Amb Vic ens hi hem reunit per abordar, entre altres coses, el fenomen de la contaminació. La lluita no pot ser en solitari. S’hi han d’implicar els ajuntaments, el Consell i tothom que pugui. Sí que és cert que des de Manlleu sentim la responsabilitat d’encapçalar-ho o coliderar-ho. Hem fet esforços molt grans en sostenibilitat, com ara la recollida porta a porta o la futura zona de baixes emissions.
Fins ara, però, qui ha catapultat la contaminació atmosfèrica a l’agenda pública ha estat la ciutadania.
I és una cosa que m’alegra molt. Celebro que els veïns i veïnes siguin crítics i reivindiquin una bona qualitat de l’aire. Hi ha valors absolutament dramàtics. El 27 de desembre vam registrar un pic de 2.197 micrograms quan el límit està a 50.
Picaria el crostó als polítics que l’han precedit?
Crec, com deia, que fins ara la Generalitat havia girat bastant l’esquena al problema de la contaminació. El primer informe que llançava una alerta en aquest sentit es remunta al 2006, i potser és per al·lucinar, però també hi ha estudis de la NASA que se centren en el cas concret de la Plana de Vic. L’elevada contaminació atmosfèrica no és contínua, però no per això em sembla menys rellevant. Sí que ha faltat valentia. Per dos motius, perquè entomar-ho pot anar en contra d’algun interès econòmic, i perquè fins ara la política mai havia tingut massa en compte la sostenibilitat. La situació actual ho converteix en prioritari.
La recollida porta a porta funciona bé a Manlleu?
Hi ha casos concrets d’habitatges plurifamiliars on hem de millorar, igual que corregir l’incivisme de persones que abandonen les deixalles al carrer fora d’hores, però en general contestaria que de meravella. Som el segon municipi més gran de Catalunya que opera amb aquest sistema i assolim nivells de reciclatge de quasi el 85%.
Des del PSC mai van votar en contra el porta a porta, però sí que expressaven reserves sobre com desplegar-lo. El temps ha acabat donant la raó a ERC?
Continuo pensant que ens hauríem estalviat problemes si d’inici s’hagués fet alguna prova pilot, però també seria molt injust entrar en què es va fer i què no. Esquerra va entomar un repte, i de forma molt valenta. Això ens ha portat a ser pioners i un model a escala catalana.
Per als vestidors del camp de futbol no hi ha solució?
El brot de legionel·losi l’hem superat amb el bypass i tancant part del circuit. Les últimes analítiques confirmen que el sistema funciona bé.
Però els jugadors s’han de continuar dutxant a La Salle o el pavelló. No estan contents.
Sí, efectivament, però com a mínim disposem d’aigua als lavabos i per fer servir al bar. Les obres dels nous vestidors no depenen de la meva regidoria, però pel que he sentit han d’estar a l’abril.
Debutava com a regidor després de les eleccions del maig. Quina nota hi posa?
Dir que m’agrada potser no seria la paraula, però estic molt còmode amb l’equip de govern i el PSC. Penso que estem fent bona feina, tot i que venint de fora has de fer una immersió en l’administració pública i els seus tempos. Personalment estic engrescat. Tinc coses al cap que crec que poden funcionar molt bé.
Com ara?
Temes que a la comarca no s’estan afrontant prou: què passa amb els camps de conreu i la biodiversitat, la fauna urbana, per què pleguen els pagesos…
Encara li demanen pel cigne?
És una llàstima com va acabar. La gent de Manlleu li havia agafat molta estima. El que va determinar la necròpsia [que algú el va matar intencionadament] és decepcionant. Vull creure que en realitat va ser un accident o una bretolada que se’n va anar de mare.
